Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
La Trinitat de la Régola (Áger)
Art romànic
Situació Costat sud-est del temple, molt modificat i de datació difícil de precisar ECSA - JA Adell La capella de la Trinitat es troba isolada al cim d’un petit turó, a uns 500 m de la carretera d’Àger a Tremp i a uns 2 km de la Régola JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG181521 Història La primera referència d’aquesta capella de la parròquia de Sant Julià de la Régola és de l’any 1270, en què Bernat Rossell li feu una deixa testamentària de dotze diners Així mateix, també és esmentada en el testament de Berenguer de Montlleó de l’any 1343 Al segle XIV el rector de Sant Vicenç d’Àger tenia l’…
Santa Magdalena de Blancafort
Art romànic
L’indret de Blancafort, situat a l’aiguabarreig dels barrancs de les Costes i de les Garses, és esmentat tardanament en la documentació medieval, tot i que probablement el seu primitiu nucli es formà vers mitjan segle XII La menció documental més antiga que s’ha localitzat del seu castell data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu feren donació al monestir de Poblet d’un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula posseïa al terme del “ castro de Blanchafort ” De la seva primitiva església parroquial, d’estil romànic i dedicada a santa Magdalena, s’…
Santa Maria d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals de l’església de Santa Maria d’Aguiló data de l’any 1051, en la donació que Alemany Hug de Cervelló, senyor del castell d’Aguiló, i la seva esposa Sicarda feren de l’alou de Lavit Civit a un grup de famílies per tal que el repoblessin A mitjan segle XII la trobem documentada novament, atès que figura en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic elaborades per a determinar la contribució de cada una d’elles durant el sínode diocesà La subjecció de l’església d’Aguiló al bisbat vigatà, igual com altres del rodal, va ésser discutida en restaurar-se…
Casa forta dels Montpaó (Conesa)
Art romànic
L’antiga casa forta dels Montpaó —castlans del castell de Conesa—, amb nombroses reformes al llarg dels segles, és coneguda avui dia com Cal Gallard —família propietària del casal en l’actualitat—, i és situada a la vila de Conesa al costat de l’església parroquial de Santa Maria popularment hom l’anomena “el Castell” Les primeres referències d’aquest casal daten de l’any 1179, quan Berenguer de Montpaó, un dels castlans de la fortalesa de Conesa, i la seva muller Laureta, propietaris del casal, feren donació d’uns masos a l’orde del Temple Al llarg del segle XIII, els Montpaó continuaren amb…
Mare de Déu de la Nativitat de la Morera de Montsant
Art romànic
Situació Portada de l’església romànica, reaprofitada a l’edifici actual, d’estructura barroca ECSA - R Aceña L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà de la població de la Morera del Montsant Mapa 33-17445 Situació 31TCF194706 Per a arribar a la Morera de Montsant cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent JAA Història La colonització cristiana de la Morera s’ha de datar a partir del 1170 arran de la donació de l’indret a favor d’Arnau de Salforès per part d’Albert de Castellvell A partir d’aquesta època es devia bastir l’església del lloc, que en un primer…
Fortificació de Pèiralada (Sant Pau de Fenolhet)
Situació Un aspecte d’aquesta edificació medieval, amb una estructura de fusta moderna a la part superior ECSA - A Roura Aquest edifici, molt malmès, és situat prop de l’antic mas de Pèiralada, reconstruït al segle XIX Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′ 14″ N - Long 2° 28′ 02″ E Per a arribar-hi, partint de Sant Pau de Fenolhet, cal seguir la carretera D-117 en direcció a Caudièrs de Fenolhet, i després d’haver fet un recorregut d’uns 8 km, veurem el mas a mà esquerra, prop de la carretera L’edifici és a la vora MLIR Història D’aquesta edificació d’origen medieval —que la gent de la contrada…
Casa forta de Tivenys
Art romànic
El lloc de Tivenys, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació per primera vegada l’any 1149, quan en la concessió d’una carta de poblament feta pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, als jueus de Tortosa, els cedí, entre molts altres béns, l’”honorem de Abenxeri in Tivenx ” Molts dels documents concernents a Tivenys durant la dotzena centúria fan referència a vendes de peces de terra, horts, etc, i també reflecteixen alguns topònims i antropònims andalusins Tot això, ha fet pressuposar que aquest indret degué tenir una nombrosa comunitat sarraïna que conreava la terra, fins i tot…
Sant Nicolau (Tortosa)
Art romànic
L’església de Sant Nicolau, avui desapareguda, era situada a l’extrem meridional del barri de Remolins, propera a la muralla de la vora del riu, on s’obria un portal del mateix nom Fou, molt probablement, un dels primers temples que es fundaren a Tortosa després de la conquesta feudal, ja que és documentat des del 1159 Consta en aquest any que Carbonell de Manresa i la seva muller Adelina vengueren a l’“ecc/es/e Sancti Nicholai ” un camp d’un cafís de sembradura, a Tivenys, pel preu de dotze morabatins El temple de Sant Nicolau depenia del capítol catedralici i estava obert al culte, encara…
Castell de Castigaleu
Art romànic
Aquest castell en època islàmica controlava la marca amb el comtat de Ribagorça Conquerit en temps de la nova dinastia pamplonesa, en principi el seu domini estigué vinculat a un important llinatge indígena, els senyors de Rallui-Beranui Sunyer Josfred es titulà senyor de Castigaleu entre el 1040 i el 1060 Els seus descendents, Ramon Sunyer i Rotlan Ramon, gaudiren del feu fins que aquest darrer va ésser declarat traïdor 1085 Tanmateix, ja el 1069 Ramon Dac, senyor de Cornudella, figura com a tinent de Castigaleu Al segle XII la història del castell de Castigaleu és semblant a la del veí…
Attilio Malachia Ariosti
Música
Compositor i virtuós de la viola d’amor italià.
Vida Tot i pertànyer a un orde religiós regular, Ariosti abandonà el seu monestir de Bolonya l’any 1696 per iniciar una vida itinerant Primer s’estigué a la cort de Màntua Llombardia, però ben aviat anà a Berlín com a músic de l’electora Sofia Carlota Malgrat les polèmiques que creà la presència d’un monjo catòlic a la cort, continuà component òperes i altres obres vocals, com ho havia fet fins llavors per al duc de Màntua Ignorant el requeriment fet pels seus superiors religiosos de tornar a Itàlia, s’installà a Viena, on aconseguí introduir-se a la cort imperial Malgrat tot, en morir l’…