Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Ferran I de les Dues Sicílies
Història
Rei de Nàpols (Ferran IV) (1759-99, 1799-1806 i 1815-16), de Sicília (Ferran III) (1759-1816) i de les Dues Sicílies (1816-25).
Tercer fill de Carles VII, rei de Nàpols Quan aquest passà a regnar a Espanya Carles III , el 1759, li deixà els regnes de Nàpols i de Sicília Formà part de la coalició contra França 1793 i violà el tractat del 1796 convingut amb la república francesa el 1799 el regne de Nàpols fou envaït per les tropes napoleòniques Poc després, mitjançant l’ajut dels britànics, aconseguí de regnar novament i declarà la guerra a França Després d’Austerlitz, Napoleó atorgà el tron de Nàpols al seu germà Josep Bonaparte 1806, però el 1815 Ferran tornà a governar com a rei absolut, i el 1816 reuní…
Felip VI de França
Història
Rei de França (1328-50).
Fill del comte Carles de Valois i de Margarida de Nàpols i net de Felip III Fou nomenat regent a la mort de Carles IV 1328 i proclamat rei pels barons i la cort, car la descendència pòstuma de Carles IV fou femenina Així s’inicià la dinastia dels Valois, línia secundària dels Capets Hagué de fer cara a la crisi econòmica i social, que culminà els anys 1340-50 amb males collites, pestes i dificultats financeres no pogué posar fi a les lluites intestines de la cort ni a les intrigues del duc Eudes IV de Borgonya 1330-35 Durant el seu regnat començà la guerra dels Cent Anys fou…
Amintore Fanfani
Amintore Fanfani
© Fototeca.cat
Economia
Política
Polític i economista italià.
Durant la Segona Guerra Mundial s’exilià a Suïssa 1943, i el 1945 ingressà en el partit democratacristià italià, del qual fou elegit diputat per l’assemblea constituent del 1946 Ocupà els ministeris de treball 1947-50, d’agricultura 1951, de l’interior 1953 i d’afers estrangers 1965 i 1966-68 Fou també president del consell 1954, 1958-59, 1960-63, 1982-83 i 1987 i del senat 1968-73, 1976-82 i des del 1985 i secretari general del partit democratacristià 1954-59 i 1973-75 Presidí l’assemblea de les Nacions Unides 1965-66 i des del 1972 fou senador vitalici Seguidor de De Gasperi i…
Roman Bratny
Literatura
Novel·lista i poeta polonès, de nom real Roman Mularczyk.
Membre actiu de la resistència nacional contra els nazis, dedicà a aquesta problemàtica les seves novelles i contes, des de Ślad ‘La petjada’, 1946 fins a Ile jest źycia ‘Quanta vida resta’, 1971 En la seva obra cabdal Kolumbowie Rocznik 20 ‘Els colons nascuts l’any 20’, 1957, analitza el conflicte dels joves patriotes de diverses tendències polítiques que, després d’haver-se sacrificat i haver lluitat contra els nazis, no troben un lloc adequat en el nou règim instaurat després de la guerra També fou guionista cinematogràfic Trudna miłość ‘Qui et vol bé et farà plorar’, 1954, de…
Declaració Balfour
Història
Carta del ministre d'Afers Estrangers britànic Arthur Balfour adreçada públicament el 2 de novembre del 1917 al baró Walter Rothschild, en la qual es manifestava la posició favorable del govern britànic a l’establiment d’una llar nacional jueva a Palestina.
Membre de la cambra dels Lords, Rothschild era la personalitat jueva més destacada a l’imperi Britànic i un actiu proponent del sionisme La declaració es veié afavorida pel curs incert de la Primera Guerra Mundial, davant del qual la Gran Bretanya cercà el suport de les comunitats jueves europees i dels Estats Units, especialment arran de la caiguda del règim tsarista un aliat d’acusades tendències antisemites provocada per la Revolució Russa Amb la derrota de l’imperi Otomà, aliat dels imperis alemany i austrohongarès, Palestina passà a ser administrada temporalment per la…
Carles de Banyuls i Comte
Història
Militar
Militar rossellonès, senyor de Nyer (Conflent).
Durant la Guerra dels Segadors lluità juntament amb el seu pare, Tomàs de Banyuls i d’Orís , al costat de la generalitat contra Felip IV de Castella Contrari a l’acord de la Pau dels Pirineus 1659, fou un dels caps de la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 i afavorí l’ofensiva castellana sobre el Rosselló Descoberts els conjurats març-abril, es refugià al Principat Malgrat tot, encara ajudà el governador de Puigcerdà, Jerónimo Dualdo, a ocupar l’Alta Cerdanya i l’alt Conflent gairebé fins a les portes de Vilafranca Les autoritats franceses li confiscaren els béns del…
Lin Biao
Lin Biao
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític xinès.
Militant comunista 1924, s’uní a l’Exèrcit Roig i participà en la Llarga Marxa 1934-35 amb Mao-Zedong Lluità contra els japonesos 1938-39, estudià a Moscou 1939-41 i es distingí a Manxúria, a Pequín i a les províncies del sud durant la guerra civil Manà les forces xineses a Corea 1950, i arribà a membre del politburó, a mariscal 1955, a ministre de defensa, a vicepresident del comitè central del PCX i a hereu polític de Mao-Zedong Organitzà la Revolució Cultural 1966, i creà un exèrcit popular sense graus militars La seva tesi de la revolució permanent dirigida per l’exèrcit topà amb la de…
Agustí de Letamendi
Història
Literatura
Periodisme
Política
Diplomàtic, escriptor i periodista.
Prengué part, des del 1808, en la guerra del Francès fet presoner, fou portat a França Tornà el 1814, però el 1817 fou empresonat per la inquisició, acusat de francmaçó Durant el Trienni Liberal propagà les doctrines liberals, a través del periòdic “El Constitucional” i de “Minerva Española”, que ell fundà Fou nomenat cònsol d’Espanya a la Florida Oriental 1823, però en ésser cridat pel nou govern, decidí l’expatriació Fundà a Rice-Cheek una escola politècnica i un seminari literari El 1832 fou nomenat secretari de la legació dels EUA davant de la cort de Bèlgica Gràcies a l’…
Agustín de Lancaster y Araciel
Història
Militar
Militar.
Educat a Barcelona, el 1743 ingressà al Regimiento de Reales Guardias de Infantería d’Espanya Nomenat cavaller de l’orde de Calatrava 1771, participà en el setge de Gibraltar 1779 i fou major i tinent general de cavalleria a la campanya del Pirineu oriental 1793 El 1795 fou designat comandant general interí de Catalunya, i mantingué la seva residència a Barcelona malgrat haver estat nomenat capità general de Mallorca 1796 En 1797-99 fou capità general de Catalunya Procurà de posar remei a la crisi econòmica provocada per la guerra contra Anglaterra afavorint l’organització de…
Nikita Sergejevič Khruščov

Nikita Sergejevič Khruščov
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític soviètic.
Fill de camperols, minaire i guerriller durant la Revolució d’Octubre i la guerra civil, fou membre del Comitè Central del PC ucraïnès 1924, del Comitè Central 1934 i del Politburó 1939 del PCUS Després de la mort de Stalin, fou primer secretari del PCUS 1953 Al XX Congrés 1956 presentà l’informe “secret” denunciant els crims de Stalin, i el 1958 fou nomenat president del consell de ministres Impulsà la coexistència pacífica amb els EUA i “l’emulació econòmica”, i donà prioritat a la indústria de béns de consum i a l’agricultura respecte a la indústria pesant Teoritzà la…