Resultats de la cerca
Es mostren 10672 resultats
Pedro de Freitas Branco
Música
Director d’orquestra portuguès.
Estudià a la seva ciutat natal, i posteriorment amplià a Londres la seva formació musical El 1927, de retorn a Lisboa, hi fundà l’Òpera Portuguesa, i el 1928 creà els Concerts Simfònics de Lisboa, en els quals oferí la primera versió completa d' El amor brujo de M de Falla El 1931 estrenà a París el Concert en sol de Ravel, de qui fou amic Tres anys després formà l’Orquestra Simfònica Nacional de la Ràdio Portuguesa, amb la qual estrenà diverses obres d’autors contemporanis Especialitzat en el repertori del segle XX, possibilità l’estrena a Portugal d’obres d’autors com Alban Berg, de qui…
Eduard Flipse
Música
Director d’orquestra holandès.
Estudià orgue i solfeig amb el seu pare, i després amplià la seva formació a Goes i Rotterdam, i l’acabà a París, on fou deixeble d’Albert Roussel A partir del 1919 desenvolupà una incipient carrera de pianista, director de cor i professor del Conservatori de Rotterdam, fins que l’any 1927 fou nomenat director assistent de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, formació de la qual fou titular entre el 1930 i el 1962 Del 1959 al 1970 ho fou de l’Orquestra Filharmònica d’Anvers Acèrrim defensor de la música holandesa, s’hi dedicà amb especial devoció, sobretot durant i després de la Segona…
plica
Música
En el cant pla, nom que s’utilitzava al segle XIII i al principi del XIV per a referir-se als neumes liqüescents (neuma).
Té forma de U, collocada del dret o del revés, i amb la part central, que és la que indica la nota que afecta, subratllada La plica equival a dues notes, la segona de les quals s’interpreta de manera semivocalitzada per donar-li un caràcter de nota ornamental anticipació o nota de pas S’utilitza tant en el repertori de cant pla com en el de la monodia profana, i també en la polifonia fins al Roman de Fauvel París, Bibl Nationale, f fr146, que és el darrer manuscrit en què apareix En el repertori polifònic, a més d’emprar-se en passatges melismàtics sense cap tipus de funció liqüescent, hi ha…
arbre de la creu
Cristianisme
Figuració al·legòrica, que apareix ja als s. II-III, basada en la comparació d’Adam amb Jesús i en la de l’Arbre del Bé i del Mal amb la creu del calvari, la fusta de la qual fou identificada aviat amb la d’aquell.
N'hi ha representacions artístiques, com les de rerecor de Notre-Dame de París i de la catedral de Toledo, les vidrieres de Troyes i els relleus del claustre de la catedral de Barcelona, on apareix Set, darrer fill d’Adam, en l’acte de rebre de l’àngel guardador del Paradís les llavors de l’Arbre del Bé i del Mal i en el de plantar-les en el cadàver d’Adam, d’on sorgirien tres plançons, de xiprer, palma i cedre, que després de molts esdeveniments proporcionaren la fusta de la creu del calvari Un retaule atribuït a Pere Nicolau, del Museu de València, representa l’escena de Set que planta l’…
Zlatan Ibrahimović
Futbol
Futbolista suec.
Davanter centre que jugà al FC Barcelona la temporada 2009-10 procedent de l’Inter de Milà, on havia jugat des del 2006 al 2009 Disputà 29 partits de Lliga amb l’equip blaugrana i marcà 16 gols Fou campió de Lliga, del Mundial de Clubs i de les Supercopes d’Europa i d’Espanya Ha estat també jugador del Malmö F F 1999-01, l’Ajax d’Amsterdam 2001-04, la Juventus de Torí 2004-06, l’A C de Milà 2010-12 i des del 2020, el Paris Saint-Germain 2012-16, el Manchester United 2016-18 i Los Angeles Galaxy 2018-19 El juny del 2023 es retirà del futbol professional Amb la selecció sueca ha…
Gumersind Brunet Castells
Atletisme
Atleta i dirigent esportiu.
Soci de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fou president de la secció de Gimnàstica i Esports des del 1928 Practicà l’atletisme i l’esquí Fou un dels promotors de l’olimpisme i de l’esport popular Formà part de la Junta de l’AEP, primer com a vocal 1936 i després com a vicepresident Exercí com a delegat de l’AEP al Comitè Català pro Esports Populars i formà part del Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 Fou president de la Federació Catalana d’Atletisme el 1935 Formà part del Comissariat d’Esports de la Generalitat També participà com a delegat a l’Olimpíada Obrera d’Anvers…
Acord d’alto el foc entre Rússia i Ucraïna
Amb la mediació de França i Alemanya els presidents de Rússia, Vladímir Putin, i d’Ucraïna, Vladímir Zelenski, signen a París un acord d’alto el foc a la regió del Donbass, a l’est d’Ucraïna El document preveu l’alliberament de tots els presoners relacionats amb el conflicte, la desmobilització en tres zones d’Ucraïna, la supervisió de l’acord i el desbloqueig de les negociacions sobre el subministrament de gas No hi ha acord, en canvi, en la retirada de les forces de suport russes i la celebració d’eleccions a les zones del conflicte o l’establiment d’un règim autònom especial La guerra va…
Trio de Barcelona
Música
Formació instrumental catalana.
Aquest trio de corda amb piano era constituït pel violinista Marià Perelló, el violoncellista Joaquim Pere Marès i el pianista Ricard Vives Fou el primer grup de cambra català de ressò internacional Fundat el 1911, debutà en públic el 1913 a Berlín amb el Trio en re , opus 70, de L van Beethoven, el Trio en sol m , opus 110, de R Schumann, i el Trio en fa m , opus 65, d’A Dvorák La interpretació gaudí de molt bona acollida, tant del públic com de la crítica, i aquest mateix programa fou presentat seguidament a Brusselles, París, Barcelona i Madrid A partir de llavors actuà sense interrupció…
Whiskyn’s
Música
Grup de rock format a Reus i actiu entre els anys 1992 i 2009.
El vocalista Joan Masdeu fou l’únic membre permanent del conjunt, integrat, en moments diversos, per Manel Lucio, Xavier Llorach i Cesc Solé guitarra i veus, Jose Luis Sánchez i Nando Oterino baix i veu Toni Díaz, Jordi Caralt i Gerard Roca bateria i Àngel Santiago teclats, sintetitzadors Publicà els discs Whisky'ns Cullons 1994, Toc al dos 1996, Lila 1997, De la nit al dia 1999, Lluny 2001, On 2004, Souvenirs 2005 i Reus-París-Londres 2007, en els quals, així com també en nombrosos concerts i gires per Catalunya, evolucionaren des d’un rock directe a un de més elaborat S'…
Quinta del Sordo

Dos vells menjant, un dels catorze murals de la Quinta del Sordo
Museo del Prado
Pintura
Casa de camp que Francisco Goya adquirí als afores de Madrid el 1819, a les parets interiors de la qual realitzà la famosa sèrie de catorze ‘‘pintures negres’’ (1820-23) a l’oli.
Els murals foren passats a tela el 1873, exposats a l’Exposition Universelle de París del 1878 i oferts al Museo del Prado de Madrid —on es conserven— el 1881 És el conjunt més espectacular i original de Goya Les Parques, Duel a cops de garrot, Homes llegint, Dos joves burlant-se d’un home, Passeig del Sant Ofici, Asmodea, El gos, La Leocàdia —única obra que traspua serenitat retrat de Leocadia Weiss, la seva suposada amant—, El gran boc, Saturn, Judit i Holofernes, El romiatge de Sant Isidre, Dos vells i Dos vells menjant El seu estil, en plena maduresa, s’hi manifesta amb llibertat…