Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
Agrupació Dramàtica de Barcelona
Teatre
Institució fundada a Barcelona el 1954, com a secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, amb la finalitat de promoure el teatre.
En fou president Ferran Soldevila, i la direcció general en fou encomanada, successivament, a Lluís Orduna, a Pau Garsaball i a Frederic Roda, el qual li donà l’orientació definitiva, clarament eclèctica Malgrat les limitacions que suposava el fet de no ésser un grup professional, significà el primer intent seriós de la postguerra per a incorporar els nous corrents del teatre europeu a l’escena catalana Estrenà obres de Salvador Espriu, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Baltasar Porcel, etc, i donà a conèixer Brecht, Anouilh, Rattigan, Dürrenmatt, Ionesco, etc Fou…
Ernst Moritz Arndt
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
La seva lluita contra el domini francès, la seva principal obra, Geist der Zeit ‘Esperit del temps’, 1806-18 i, especialment, els poemes del recull Lieder für Teutsche ‘Cançons per a alemanys’, 1813 el convertiren en un dels inspiradors del nacionalisme alemany Intentà de conciliar el luteranisme amb la filosofia idealista del seu temps, i volgué unir protestants i catòlics en una església nacional Nomenat professor d’història de la nova universitat prussiana de Bonn el 1818, hagué de mantenir-se'n allunyat 1821-40 pel seu liberalisme Membre del primer parlament alemany 1848, es retirà de la…
Arnaldo da Brescia
Cristianisme
Canonge augustinià.
Deixeble d’Abelard a París, fou condemnat amb ell al sínode de Sens 1140 per les seves doctrines sobre la relació entre la santedat del ministre i la validesa del ministeri Anteriorment 1139, el segon concili del Laterà l’havia condemnat per les seves prèdiques contra el domini temporal i les possessions eclesiàstiques El 1147 es posà al capdavant de la revolta ciutadana de Roma contra el papa i volgué establir-hi una nova república romana de la qual ell havia d’ésser el tribú La pau firmada entre el papa i l’emperador Frederic Barba-roja el 1153 assenyalà la fi d’Arnaldo, que…
Francesc d’Assís Altimira i Butinyó
Literatura catalana
Autor teatral i compositor.
Fou professor de música i musicà peces sainetesques pròpies entre d’altres, Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, o siga L’escombriaire , 1859, La florista catalana , 1860, i Una cita a les fosques, o siga Per fondo que es faci el foc, lo fum sempre respira , 1866 i d’altres autors, com Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano i Gervasi Amat Participà, com Clavé, que li edità obres i amb qui collaborà en la sèrie de plecs solts “El Cantor de las Hermosas”, en l’exaltació de la guerra d’Àfrica amb la « gran escena y coro de guerra » Desperta ferro 1860
Akademie der Wissenschaften
Nom que reben les acadèmies de ciències i humanitats a Alemanya.
La primera fou constituïda el 1700, a Berlín, per Frederic I de Prússia amb el nom de Preussische Akademie der Wissenschaften Posteriorment hom creà les de Göttingen 1751, Baviera 1759, Heidelberg 1909, Magúncia 1949 i Renània-Westfàlia 1970 A l’antiga RDA hom reorganitzà, el 1946, l’acadèmia prussiana segons el model soviètic amb el nom de Deutsche Akademie der Wissenschaften zu Berlin des del 1972 Akademie der Wissenschaften der DDR Amb la reunificació, fou absorbida per la Akademie der Wissenschaften zu Berlin , creada al Berlín Occidental el 1987 Les sis acadèmies es…
Joan Perelló i Ortega
Economia
Teatre
Literatura catalana
Autor, actor i empresari teatral.
Fou actor i empresari teatral Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat Fundà i dirigí —possiblement a iniciativa de Frederic Soler— Lo Teatre Català 1890 D’entre les seves obres teatrals, publicades sota diversos pseudònims, en destaquen les comèdies La pedra filosofal 1873, Una mare fanàtica 1873, Diners o la vida 1873, La pietat d’una donzella, o Lo Ninot de Gràcia 1887, La força de l’amor 1892, La carta del fill d’en Roc 1896 estr 1876 i Les causes poderoses 1900, i el drama Casados por la muerte 1897 És autor també de Los grandes problemas…
,
Josèp Romanilha
Literatura
Escriptor provençals.
Professor a Avinyó, tingué com a deixeble el jove Frederic Mistral Publicà un recull de poemes, les Margaridetas 1847 El seu paper d’artífex de la renaixença provençal es confirmà amb la fundació del felibritge Fou l’editor de l’ Almanac provençau , on publicà una sèrie de contes de caràcter moralitzador escrits en un llenguatge fortament saborós s’editaren el 1883 Reialista i catòlic, concebé la poesia com un culte de les virtuts domèstiques i l’exaltació dels valors tradicionals Sabé hàbilment posar en escena personatges populars Algunes de les seves obres, com és ara La…
Anna I de Rússia
Història
Tsarina de Rússia (1730-40).
Filla d’Ivan V i muller 1710-11 del duc de Curlàndia, Frederic Guillem Pujà al tron en morir Pere II Deixà el poder a les mans d’un aventurer curlandès, Ernst JR de Biron, i del partit germanòfil, els quals fomentaren la germanització de l’aparell estatal i el 1731 hom creà un consell de ministres La política exterior, dirigida per Andrej I Osterman, tingué dos objectius d’una banda, la intervenció a Suècia i, especialment, a Polònia 1733-35 —fet que provocà una ruptura amb Franca— i, de l’altra, la guerra contra Turquia 1736-39 per tal d’obtenir una sortida a la Mediterrània…
Walther von der Vogelweide
Música
Poeta alemany.
La seva obra, de la qual es conserva un centenar de poesies, ha restat fragmentada en uns trenta manuscrits Una part de les seves composicions són d’atribució incerta, unes deu poden ser reconstruïdes gairebé del tot i, d’algunes, se’n conserva també la melodia que les acompanyava en notacions diverses Només de la intitulada Palästinalied 'Cançó de Palestina' en resten íntegres tant el text com la melodia La biografia de Walther von der Vogelweide és plena de buits i, en molts aspectes, objecte de conjectures a partir de l’obra, de marcat accent personal Esmentat per diversos personatges de l…
Rafael Olivar i Bertrand
Historiografia
Historiador.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944 i el 1946 es doctorà a Madrid Dedicat a la recerca, obtingué diverses beques d’institucions espanyoles com el Patronat Menéndez Pelayo i nord-americanes com la Conference Board o Associated Research Councils 1954-63 o la John Simon Guggenheim Memorial Foundation Fou professor d’història moderna i contemporània a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona 1947-52 i membre de l’lnternational Department of Modern Cultures Madrid, 1952-54 El 1959 marxà a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina