Resultats de la cerca

Situació Façana meridional l'església, avui desapareguda, tal com era el 1970 Imatge cedida per P Bertran La primitiva església de Sant Pere de Pedrís era a 500 m del km 6 de la carretera comarcal de Tàrrega a Alfarràs Mapa 33-14360 Situació 31TCG226263 Història El lloc de Pedrís devia ser ja reconquerit el 1090, quan el comte Ermengol IV d’Urgell l’esmenta com a límit d’una donació a favor de Santa Maria de Gualter Un dels primers esments d’aquesta església data de l’any 1194, quan el comte Ermengol VIII d’Urgell i la seva esposa Elvira donaren l’església i el castell de Pedrís…

Situació Sector de llevant d’aquesta església, molt modificat en època tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Feliu presideix la plaça entorn de la qual s’agrupa el nucli antic del poble de Grist o d’Erist, situat al peu de la carretera de la vall de Benasc, a la riba dreta de l’Éssera, a la cua de l’embassament de Grist JBP Mapa 32-9 180 Situació 31TBH942184 Història Es disposa de diverses referències sobre el lloc de Grist o Erist, però en manquen de l’església parroquial Vers el 1040 Guimar d’Erist compareix com a testimoni en un instrument del Ròtol de Vallabriga Beranui El…

Una vista del conjunt exterior de l’església de Sant Serni de Llanera L Prat L’església de Sant Serni de Llanera es troba situada al costat sud-oriental d’aquest municipi, entre el riu de Llanera i el barranc de Bringués Mapa 329M781 Situació 31TCG727338 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà poc després del punt quilomètric 25 es troba un camí que mena a Ardèvol Al punt quilomètric 4, a mà esquerra, hi ha una pista senyalitzada que porta a l’església, on s’arriba després de recórrer 2 km Per entrar-hi cal demanar la clau a la casa veïna S’hi celebra culte esporàdicament CRP…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental L Prat L’església de Santa Magdalena es troba dins el terme de la Coma i la Pedra i a poca distància del Cardener, que davalla per llevant, a la falda del Port de Comte, que té a ponent Gaudeix d’una situació de privilegi i contempla, llunyana, la serra del Verd i Sant Llorenç a migdia, amb la inconfusible serra dels Bastets com a fons Mapa 292M781 Situació 31TCG832678 Després de recórrer 1,700 km de la carretera de Sant Llorenç a la Coma, hi ha un trencall a mà esquerra amb senyal de direcció a la masia dels Plans,…

Situació Aspecte del sector nord-est de l’església, amb la porta oberta al mur nord ECSA - A Roura Aquesta capella i antiga parròquia és situada a llevant del terme, al veïnat de Beders Mapa 35-10 216 Situació 31TDG016898 Per a anar-hi, cal agafar la carretera local que surt de Bellver en direcció a Alp i a mà dreta el trencall que mena a Bor arribats a Bor, cal prendre una pista que mena a Beders, situat a 1 km de Bor RMAE Història La parròquia de Beders és esmentada amb el topònim Biterris en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que reflecteix l’estat del bisbat d’Urgell al…

Situació Vista de llevant de l’església amb el seu absis romànic, amb un cos afegit a la part de migdia en època posterior ECSA - JV Valls És l’antiga església parroquial del veïnat d’aquest nom, dit avui Mas de les Abelles Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 55,2” N - Long 3° 4’ 20,4” E Hi condueix una carretera que parteix de la del coll de Banyuls, a mà esquerra venint de Banyuls, uns 300 m després d’haver passat el mas Atxer Història El lloc de les Abelles era comprès dins la donació que Jaume I feu de la vall de Banyuls a Ponç Hug IV d’Empúries el 1248 En aquesta donació se cediren així…

Una de les dues tombes de tègules localitzades sota el claustre de la catedral de la Seu d’Urgell A Villaró Entre els anys 1992 i 1997 un seguit d’intervencions arqueològiques d’urgència i seguiments d’obres han posat de manifest l’existència d’un notable horitzó romà tardà i paleocristià a la Seu d’Urgell, als volts de la catedral de Santa Maria La primera excavació va posar al descobert la petita església de Santa Eulàlia, un temple documentat al començament del segle XI El seu absis recolzava sobre el mur lateral d’un dipòsit revestit amb opus signinum , que formava part d’un conjunt de…

La capital és Bhubaneswar 411 542 h 1991 Morfològicament inclou una part dels Ghats Orientals, la conca mitjana i baixa del Mahānadi i la plana alluvial costanera És de clima tropical molt calorós, amb fortes pluges monsòniques de juny a setembre Estat molt poblat 169,3 h/km 2 1981, la majoria de la població es dedica a l’agricultura, amb conreus d’arròs 2/3 de les terres de conreu, canya de sucre, mill i oleaginoses El 3% de la població és format pels pobles gond i santàl, caçadors i recollectors, amb una economia molt primitiva Té vastes àrees de regadiu al Mahānadi i al delta Posseeix 1/3…

La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta amb base…

De relleu essencialment muntanyós els cims arriben a altituds de 5859 m i 5334 m que s’accentua vers el Pamir, és constituït per complexos glaciofluvials, amb una forta erosió torrencial que modifica la primitiva estructura glacial Els rius pertanyen a la conca de l’Amudarja i el clima hi és continental extremat La població, composta pels anomenats tadjiks del Pamir, pels uzbeks a les planes i nòmades kirguisos al Vākhān, és, en majoria, de religió musulmana Els principals recursos econòmics són la ramaderia, l’agricultura de subsistència i la mineria, especialment a l’àrea afganesa, on és…