Resultats de la cerca

S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella que donen nom a la comarca, a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella que neix a la serra de la Figuera, i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània Al s s’allargassa un sector les aigües del qual rambla de la Belluga van a parar a la rambla Carbonera Alt Maestrat La part meridional, la més elevada, abrupta i deshabitada, és…

Situació i presentació Limita amb Cercs al SW i l’W, amb Vilada al SE i l’E, amb Castell de l’Areny a l’E i amb Sant Julià de Cerdanyola al N Els principals nuclis de població són el poble de la Nou de Berguedà, que n’és el cap, i el poble de Malanyeu L’accés a la Nou té lloc per una carretera local que surt de l’Eix del Llobregat C-16 Des del poble de la Nou surten dues carreteres una va cap a Sant Romà de la Clusa i l’altra, per l’E del pantà de la Baells, arriba a la carretera C-26 La carretera a Malanyeu també surt de l’Eix El territori, força accidentat, puja des de la vall…

Situació Ruïnes d’aquesta fortalesa, situades dalt d’un turó a la vall del Toscar ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Carles coronen un turó de 520 m d’altitud situat a la vall del Toscar, la qual forma part dels contraforts orientals de la serra de Caro, als Ports de Beseit o de Tortosa Mapa 31-19 496 Situació 31TBF774258 Per a anar-hi des de Tortosa, cal agafar la carretera comarcal TV-3422 de Tortosa a Alfara de Carles i, uns 2,6 km abans d’arribar a aquesta població, seguir un desviament a mà esquerra que mena a les fonts del Toscar Uns 300 m abans de les fonts, s’arriba al peu del…

Situació Absis de l’església, abans de la restauració del 1994, on destaca l’acurat parament de carreus ben tallats i disposats en filades horitzontals ECSA - X Fresneda Aquesta església és dalt d’un cingle a 1 300 m i presideix tota la vall de Betesa Era l’església del poblat de Santa Eulàlia o Santolària, al qual donà nom És prop de les dues úniques cases que resten de l’antic llogaret, des d’on es dominen els pobles de Pallerol, Sant Orenç i Betesa Mapa 32-10213 Situació 31TCG094920 Es pot arribar a l’església des del camí de ferradura que puja a l’ermita de Rigatell, el qual…

Antiga abadia benedictina de la vall de Barravés, més tard subjecta a Sant Vicenç de Roda El seu emplaçament exacte és encara avui una incògnita, fins que hom no el demostri amb l’estudi dels seus vestigis materials o arqueològics La desaparició de tot rastre del monestir es podria explicar per les riuades freqüents de la Noguera Ribagorçana en aquest sector El problema de la localització d’aquest cenobi no es pot resoldre fàcilment, perquè no ha pervingut pràcticament res del seu arxiu, de manera que la major part de les notícies són indirectes o extrapolades Fa uns quants anys l’historiador…

Situació Interior de l’església amb els arcs formers i els pilars que separen la nau central de les laterals ECSA - JA Adell L’església de Sant Girvés de la Torre, coneguda com Sant Girvé, és situada en un indret boscos i isolat al capdamunt d’un turó al marge dret del Rialb, on hi ha restes d’un mur dins el bosc Mapa 34-13329 Situació 31TCG505505 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter en direcció a Polig i la vall del Rialb Quan s’arriba a Sòls de Riu, cal prendre la pista que segueix la vall del Rialb, pel marge dret del riu, i a uns 4 km, poc abans d’arribar a l’abandonat…

Exterior de l’edifici, amb la porxada de la planta baixa i el finestral de la sala del Consell obrat el 1509 ECSA – GSerra Vic ha conservat refosa, en l’actual ajuntament, l’antiga casa del Consell de la partida reial o casa de la Ciutat, del final del segle XIV En forma el cos de més a llevant, delimitat pel carrer de la Ciutat i les places del Pes i de Sant Felip Neri Aquesta plaça és la successora de la Plaça Nova, que es va agençar al segle XIV en el límit entre les jurisdiccions reial i de Montcada La profusió d’escuts reials i de la ciutat a les façanes de la casa no es pot deslligar d’…

Setè fill segon dels vivents de JG Leopold Mozart i d’Anna M Pertl Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, que decidí d’educar-lo i, alhora, exhibir-lo juntament amb la germana gran Nannerl —Anna Maria— , precoç clavecinista i pianista com a font d’ingressos Anà a Munic i a Viena, on actuà davant Maria Teresa d’Àustria 1762 El 1763, amb permís de llur protector, l’arquebisbe de Salzburg, Segismund von Schrattenbach, els Mozart emprengueren un llarg viatge sud d’Alemanya, Brusselles, París, Londres, la Haia, Lió, Suïssa, que suposà per al petit Mozart —aleshores…

La proclamació del califat fou precedida d’un període 756-929 d’independència política, però no religiosa, anomenat emirat de Còrdova Quan la dinastia omeia de Damasc fou exterminada 750 pels nous califes abbàssides, el príncep ‘Abd al-Raḥmān aconseguí d’alliberar-se de la matança i, després d’una curta estada al nord d’Àfrica, pactà amb els iemenites de la península Ibèrica que eren a l’oposició, travessà l’estret de Gibraltar 756 i enderrocà el poder constituït ‘Abd al-Raḥmān I es proclamà sobirà de tot Al-Andalus i adoptà, a la mesquita de Còrdova 773, el títol d’emir, fins aleshores…

Situació Torre de planta circular que fa costat a aquesta masia situada a l’indret del Camí del Mig F Baltà Torre circular situada a Cal Felip, que és una de les masies del Camí del Mig, més enllà del restaurant de Can Pau Torrents i més enllà també de la recent urbanització de cases unifamiliars que s’ha construït vora el Maset o Can Vallhonrat i Can Po Cardona, a l’altra banda de la carretera que hi travessa i prop del pas de l’autopista Mapa 36-16420 Situació 31TDF208809 Història Malgrat la manca de dades històriques documentals sobre aquesta torre hi ha dues notícies que tal…