Situació
Planta, a escala 1:200, de l’església, molt modificada; l’edifici original constava d’una nau simple rematada vers llevant per una capçalera (un absis? tres absis?).
G. Orriols
L’església parroquial de Seva és l’església consagrada a Santa Maria, situada al bell mig del casc antic del poble, al lloc on els segles XIII i XIV hi hagué una sagrera fortificada voltada de murs i amb portals. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 40,2 —y 32,4 (31 tdg 402324).
El poble de Seva es troba a 5 km de Tona, vers llevant, a l’encreuament de les carreteres de Viladrau i Coll Formic. La clau cal demanar-la a la rectoria. (GOP)
Història
Aquesta església es troba dins l’antic terme de Seva; després el terme canvià el nom pel del castell del Brull. Des dels seus inicis degué tenir les funcions parroquials que conserva encara avui dia.
El lloc de Seva és documentat a partir de l’any 904, quan Servand i la seva muller Guisila donaren a Sant Pere de Vic unes cases amb les seves terres, situades al comtat d’Osona, al terme de Seva (Sevedano) a Vallmanya.
L’església de Santa Maria apareix l’any 952, quan Martí i la seva muller Formosa i Justosa vengueren a Susind i la seva muller Bella una vinya i terra erma, situada al terme de Seva, a Valldoriola; una de les afrontacions corresponia a una vinya de Santa Maria.
El 1029 es documenten les funcions parroquials quan Eico vengué a Sunifred i Arnau una peça de terra a la parròquia de Santa Maria de Seva, a Vilanova.
Al llarg del segle XI hi ha diverses notícies d’obres dutes a terme al temple. L’any 1048 Ermengol, fill de Bardina, en el seu testament deixà quatre sous per a l’edifici de Santa Maria de Seva i dos per a una desconeguda església de Sant Pere i Sant Joan de Seva, que sembla que eren uns simples altars de l’església de Santa Maria. Més tard, el 1089, en el testament de Guillem Fruia consta la deixa de dues setzenes de vi i una mitgera de forment per a l’edifici de Santa Maria de Seva.
Aquestes donacions per a l’edifici permeten de creure que en aquesta segona meitat de segle XI es construí una nova església, la qual a més de la primitiva advocació a santa Maria incorporà les de sant Pere i sant Joan.
Aquest edifici ha arribat als nostres dies amb algunes modificacions i afegits. En època incerta en els segles XVII o XVIII s’aixecà la teulada i es construí un comunidor al mur de ponent. El segle XVII se suprimí l’absis i s’allargà el cos de la nau per encabir-hi més capelles laterals a més d’altres reformes.
Vers l’any 1915 li fou adossat un portal neoromànic. Sota la teulada i les golfes afegides conserva encara l’enllosat de la primitiva construcció romànica.
Actualment, l’edifici segueix tenint culte com a parròquia i es troba en bon estat de conservació. (APF-ABC)
Església
L’actual església presenta moltes modificacions d’èpoques tardanes. És un temple amb planta en forma de creu, de la qual la part més llarga de la nau, corresponent a l’extrem de ponent, és la que conserva vestigis romànics. Així els murs mostren un aparell que és datable d’època romànica, molt semblant al del campanar, de torre, que és la resta principal de l’edifici original.
Exteriorment, el mur de migjorn de la nau mostra un fris d’arcuacions cegues sense lesenes i apareix clarament visible que la teulada de la nau fou sobreaixecada.
Tant l’aparell de la nau com el del campanar ha estat fet a base de blocs de pedra, de mides mitjanes, tots ells molt desiguals, força carejats i col·locats amb junta molt visible i a vegades una mica ressaltada. El morter és ric en calç.
El segle XVII fou suprimit l’absis i allargat el cos de la nau amb un espai més gran a cada costat, on foren plaçades unes capelles laterals prop del presbiteri.
L’element romànic més important que conserva el temple és el campanar. Aquest és adossat a l’església al costat de tramuntana, just a l’angle de l’actual creuer. Té planta completament quadrada i presenta sis nivells d’obertures, a més de la planta baixa o d’accés.
Els seus murs es desgruixen un parell de vegades, a mesura que la torre puja de nivell. Aquest desgruixament sempre és per dintre, de manera que la mida exterior del campanar tan sols disminueix 10 cm de costat en tota la seva alçària, que és de 26,50 m.
La coberta actual ha estat feta a dos vessants i amb teules i la torre ha estat rematada modernament amb uns merlets de forma apiramidada.
A l'esquerra, secció del campanar en el qual hom pot veure sis nivells de finestres i, a la part més alta, l’arrencada d’una volta que el devia cobrir originàriament. A la dreta, planta, a escala 1:200, del campanar, a cadascun dels sis nivells de finestres.
G. Orriols
A l’interior de la torre hom pot veure els vestigis de l’entrega d’una volta, que devia ésser la coberta de la torre. Podem descriure els diversos nivells de finestres de la següent manera: el primer té una finestra d’una esqueixada a cada costat del campanar, llevat d’aquell que s’adossa a la nau, és a dir el de migjorn. El segon és idèntic al primer. El tercer té una finestra d’una esqueixada als costats de tramuntana i de migjorn de la torre. El quart nivell presenta una finestra allargada amb un arc de mig punt a cada costat, llevat del de migjorn; sota aquest nivell els murs de la torre s’han desgruixat ja les dues vegades esmentades i no tornen a fer-ho. El cinquè nivell té una finestra geminada amb doble columna a cada costat de la torre. I el sisè nivell és idèntic al cinquè.
Els capitells han estat esculpits amb motius geomètrics senzills, però es troben molt deteriorats, igual com també s’hi troben les bases de les columnes.
El campanar de Seva es caracteritza per l’absència d’arcuacions, bandes i frisos, als seus murs, decoració que solem trobar en els campanars d’estil llombard que hi ha a la corona de Vic.
Cal situar la seva construcció dins el segle XII, a causa de la tipologia de les finestres i l’absència de frisos decoratius, tot i que segueix la tipologia de les torres de campanar perfectament definides el segle XI. (GOP)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja parroquial en 1945-52, núm. 49.
- Antoni Pladevall: Parroquia de santa Maria de Seva, “Ausa”, vol. 11 (1955-57), Vic, pàgs. 199-207.
- Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i J. Goday i Casals: L’arquitectura romànica a Catalunya, vol. II, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1911, pàgs. 306, 379.
- Walter Muir Whitehill: L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Edicions 62, Barcelona 1973, pàgs. 55. (DAG)