Resultats de la cerca

Fou membre activa del Taller d’Arquitectura fins l’any 1980 i participà en el projecte Antigone, del seu germà Ricard Bofill i Leví , a Montpeller El 1981 creà el seu propi estudi i entre altres obres és autora de l’Escola Integral d’Ensenyaments Artístics de Tàrrega, l’Estació de Rodalies de RENFE a la plaça de Catalunya Barcelona i del conjunt d’habitatges Les Portes de la Mer Sant Cebrià del Rosselló Entre el 1992 i el 1996 fou l’arquitecta coordinadora dels serveis tècnics del Consell Comarcal de l’Urgell A partir d’aquest any es dedicà amb més intensitat als temes d’…

Estudià dibuix i pintura i rebé la influència del dibuixant mataroní Manuel Cuyàs i Duran i de Ricard Opisso Havent-se iniciat en l’escultura pel seu compte, amplià estudis a Perusa Itàlia i més tard a Valldemossa Mallorca, amb l’escultor Joan Rebull Decantat definitivament per l’escultura, el 1962 feu la primera exposició individual Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor 1976-83 Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges illustres, entre els quals hi ha la sèrie 33 catalans Josep Pla 1976, Josep Vallverdú 1977, Salvador Espriu…

Vida Fill dels actors Enric Guitart i Soldevila i Emília Matas, debutà a quatre anys a la companyia dels seus pares Fou deixeble d’Enric Borràs i treballà al costat de les primeres figures Margarida Xirgu, Enric Giménez, María Fernanda Ladrón de Guevara, Antoñita Herrero i Núria Espert El 1941 creà la seva pròpia companyia Es convertí en el primer actor de les companyies de Borràs, Infanta Isabel, Teatro Español 1949 Vila-Daví, María Guerrero i del Teatre Nacional de Barcelona Actor de gran versatilitat, cada any solia representar el Don Juan Tenorio de José Zorrilla A causa del seu físic, la…

A set anys començà els estudis musicals al Conservatori de Barcelona, on fou deixeble de Pere Vallribera , i en completar-los rebé el premi Santa Cecília Inicià l’activitat professional en l’àmbit del jazz i formà els grups Latin Combo 1958 i posteriorment el Latin Quartet, amb els quals enregistrà diversos discos Acompanyà primeres figures del jazz , entre d’altres Sidney Bechet , Jean-Luc Ponty, Bill Coleman , Chet Baker i Don Byas També tocà el vibràfon amb Tete Montoliu , amb qui enregistrà dos discos Fantasía musical thailandesa , 1962 També dins de l’àmbit del jazz , i sota el seu nom…

Evolució Es constituí al desembre del 1913 i es legalitzà el 1914 Els seus promotors i financers foren l’advocat Raimon Duran i Ventosa president i el seu germà Lluís, Llorenç Mata i Julià administrador i productor delegat, Adrià Gual i Queralt director artístic, els germans Evaristo i Laureano de Larratea y Catalán, Pius Cabanes i Font i l’escriptor Rafael Folch i Capdevila La seva línia de producció es basava en el teatre filmat i els quadres plàstics a la manera del film d’art El 1914 dugué a terme vuit produccions dirigides per A Gual també adaptador literari, guionista i…

Tapissos microbians de la punta de la Banya del delta de l’Ebre Ricard Guerrero Els tapissos microbians són biopellícules biofilms complexes constituïdes per microorganismes procariotes que s’estableixen en la interfície sediment-aigua-aire Constitueixen una comunitat molt estructurada, en què la producció de metabòlits i el seu consum estan separats espacialment A més, els tapissos presenten gradients molt intensos de llum, potencial redox, oxigen i sulfhídric associats a la distribució vertical de les variables ambientals Els tapissos microbians constitueixen un exemple d’…

Començà d’infant estudis de violí i també a cantar a la parròquia del seu barri Des del 1949 a la fi de la dècada de 1950 cantà i tocà el saxo en una orquestra de ball, The Crazy Boys, que interpretava temes de swing  i de jazz Fou un dels primers cantants que popularitzà versions en català d’èxits internacionals Al final dels anys cinquanta començà a enregistrar versions d’èxits italians de Domenico Modugno, alguns també en català, com Piove , activitat que aviat estengué a la cançó francesa i al folk nord-americà i a temes de bandes sonores americanes, entre els quals cal esmentar Sixteen…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sociedad General de Televisión - Sogetel Madrid, Lolafilms Vicente Andrés Gómez, Barcelona, Academy Pictures Itàlia, Era Films Bèlgica ARGUMENT José Luis Guarner, V Aranda REFERENT LITERARI La monja libertaria 1981, reeditada com a Libertarias 1996, d’Antonio Rabinat GUIÓ A Rabinad, V Aranda FOTOGRAFIA José Luis Alcaine Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Carlos Faruolo so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Ana Belén Pilar, Victoria Abril Floren, Ariadna Gil…

Molt vinculat a la vida cultural de Tortosa, s’inicià com a poeta amb els reculls La maison-bleu  1976, amb Ricard Martínez i Pinyol i Nós 1981, i es donà a conèixer a tot l’àmbit catalanoparlant amb Córrer la taronja 1989, al qual seguiren Que no passa 1990, premi Ausiàs Marc 1989, Vedat 1994, premi Carles Riba 1993,  La vestidora i el dol  1998, premi Miquel de Palol, l’antologia Córrer la taronja   1979-2001 2002,  A l’encesa 2007, premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater i  Els ulls de la gossa 2021, recull de tota l’obra poètica de l’autor, incloent-hi poemes fins ara…

Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb el seu pare, Joaquim Canals, i amb Lluís Millet, i es perfeccionà amb Ricard Viñes i Roda , del qual heretà la tradició musical francesa Acabada la carrera musical inicià una intensa activitat concertística arreu d’Europa i de l’Estat espanyol L’acompanyaren, entre d’altres, les orquestres de París, Lausana, Sanremo i Barcelona, amb Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Desarzens, Eduard Toldrà, Pich Santasusana, Farina i altres directors de renom Del seu ampli repertori destaquen les estrenes d’algunes de les obres…