Resultats de la cerca

Establerta a Chicago des del 1928, tocà el piano i cantà en el cor de l’església baptista de Saint Luke, on destacà com a cantant de gòspel A partir dels quinze anys començà a treballar com a pianista i cantant en diversos locals Del 1943 al 1946, ja sota el nom artístic de Dinah Washington, fou la vocalista de l’orquestra de Lionel Hampton, mentre iniciava una carrera de solista amb enregistraments com Evil Gal Blues 1943 Entre el 1949 i el 1955, els seus discos en els estils rhythm-and-blues , blues clàssic i pop assoliren molta popularitat i un gran nombre de vendes, sobretot…

Estudià musicologia a la Universitat d’Amsterdam i es doctorà el 1969 Assistent del director artístic de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam entre els anys 1937 i 1942, el 1955 assumí la direcció d’aquesta formació, fins el 1974 També exercí la crítica musical en algun diari i fou professor de musicologia a la Universitat d’Utrecht des del 1974 fins al 1982 En el camp de la musicologia se’l considera una autoritat sobre WA Mozart, tema de la seva tesi doctoral, i entre el 1990 i el 1994 fou membre del Zentralinstitut für Mozart-Forschung Institut Central per a la…

Estudià música al Jesus College d’Oxford 1940-47 i fou violinista a la Philharmonia Orchestra 1948-49 Entre el 1949 i el 1954 fou productor en cap al departament de música de l’emissora radiofònica BBC Fou professor visitant en nombroses universitats, entre les quals la de Cornell 1955 i Pennsylvania State 1963-64, i també al Goldsmith College de la Universitat de Londres 1995 En 1964-76 fou professor a la Universitat de Columbia i en 1976-77 ocupà la càtedra d’història de la música a la Universitat de Washington a Seattle Fou fundador i director artístic de grups com Ambrosians…

El seu primer professor de piano fou B Bartók Posteriorment, en 1908-15 continuà els seus estudis a l’Acadèmia de Música de Budapest, on estudià composició amb Z Kodály Entre el 1917 i el 1920 feu diverses gires de concerts per Europa i el nord d’Àfrica El 1921 s’installà a Budapest Fou professor de piano de l’Acadèmia de Música de Budapest en 1927-60 i fundador de la Societat de Músics Moderns Hongaresos Reconegut amb el guardó al Mèrit Artístic el 1963, compaginà la interpretació amb la composició El catàleg de la seva obra, que segons la crítica està molt emparentada amb la de…

Considerat com un dels cantautors més importants d’Itàlia, cal buscar els orígens de la seva música en el jazz i el swing , i també en cantants francesos com Ch Aznavour i G Brassens De petit aprengué a tocar el piano i el vibràfon Entrà al món artístic component per a cantants italians de música pop, i no fou fins l’any 1974 que feu el seu primer disc Nostàlgia, tristesa, amors, desamors i sarcasme han estat la base de les seves cançons, que cantava amb veu ronca i a ritme de jazz , tarantella, tango, milonga i altres estils Entre els seus discos desta quen Paris Milonga 1981,…

Després d’estudiar amb GF Malipiero a Venècia, es diplomà al Conservatori de Santa Cecília de Roma el 1944 i posteriorment es perfeccionà amb I Pizzetti Crític musical dels diaris "L’Unità" i "La Giustizia", el 1966 fou nomenat director artístic del Teatre Verdi de Trieste, càrrec que després exercí a l’Òpera de Roma i al Teatro Lirica Sperimentale di Spoleto Interessat a assolir, en l’àmbit musical, un equivalent del neorealisme literari i cinematogràfic, Zafred establí en la seva obra un equilibri entre els elements provinents de l’avantguarda i d’altres propis de la tradició…

Deixeble de H Abendroth i de Ph Jarnach a la Staatliche Hochschule fur Musik de Colònia, debutà com a director el 1937 a l’Òpera de Coburg El mateix any assumí la direcció de l’Òpera de Wurzburg i se n’ocupà fins el 1940, que fou nomenat titular de l’Òpera d’Aquisgrà, càrrec que deixà al cap de dos anys per dirigir la Stadtische Oper de Berlín Acabada la Segona Guerra Mundial, fou adjunt de H Schmidt-Isserstedt a l’NDR d’Hamburg i director principal de l’Orquestra Simfònica NHK de Tòquio 1959-62 El 1962 fou nomenat director general de música de Dortmund, ciutat on tres anys més tard obtingué…

Fou un alumne brillant del Conservatori de París, on aconseguí els primers premis de música de cambra amb Jacques Février, piano amb Aline van Barentzen, música de cambra professional amb Joseph Calvet, acompanyament de piano amb Henriette Puig-Roget i contrapunt amb Simone Plé Caussade Des del 1969 és professor d’aquest centre S’ha dedicat especialment a la música de cambra, però també ha destacat com a acompanyant de primeres figures del cant És convidat assíduament pels festivals de Dubrovnik, Kuhmo, Moscou, Nàpols i Newport, entre d’altres, i ha participat en els de Prada i Ais de …

Fundat el 1971 i conegut per les sigles PEC, nasqué com a secció del Club Deportiu Puigcerdà, posteriorment Club Futbol Puigcerdà Començà practicant patinatge sobre gel i natació a Font-romeu El 1976 organitzà els primers cursos de muntanyisme i el 1978 creà la secció d’esquí de fons i organitzà cursos infantils i una combinada d’esquí-natació que se celebrà durant tretze edicions Disposa de seccions d’esquí de fons, esquí alpí, surf de neu i esquí artístic i acrobàtic Participa en competicions d’àmbit català, en especial a les d’esquí de fons Des de l’any 2000 organitza la Marxa…

Descoberta per Charles Laughton, que li donà el nom artístic, el 1939 actuà al seu costat a Jamaica Inn , dirigida per Alfred Hitchcock El mateix any anà a Hollywood, on junt amb Laughton coprotagonitzà el seu primer gran èxit, The Hunchback of Notre Dame , a les ordres de William Dieterle, consolidat amb How Green was my Valley 1941, Rio Grande 1950 i The Quiet Man 1952, de John Ford Títols notables també foren  The Black Swan 1942, de Henry King This Land is mine 1943, de Jean Renoir Miracle on 34th Street 1947, de George Seaton Sinbad, the Sailor 1947, de Richard Wallace…