Resultats de la cerca

Fundada per Vicente Risco, fou publicada des del 1920 fins a la darreria del 1935 Castelao en fou el director artístic, i hi collaboraren fonamentalment Florentino Cuevillas, Otero Pedrayo, Ramón Cabanillas, Castelao i Risco Fins a tal punt identificà la intellectualitat gallega entre el 1920 i el 1936 que hom els coneix amb la designació collectiva de ‘Generació Nós’, la qual es definí per l’aportació d’una visió universalista, en reacció contra el ruralisme i el localisme vuitcentistes A aquesta generació correspon la definició política del nacionalisme gallec i la recerca de la identitat…

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid, on fou influït per l’obra de Velázquez A l’Exposició General de Barcelona del 1891 presentà L’escó del barri, d’un realisme anecdòtic S'installà a París aviat, tot i que continuà exposant sovint a Barcelona, on formà part de la Societat Artística i Literària Amb pinzellada ampla i segura, de bon acadèmic, assolí un estil comparable al realisme malenconiós de Casas Conreà normalment la figura Reflectí tan aviat temes socials com de la burgesia Els seus nombrosos estudis al carbó o a la sanguina el situen en un lloc preeminent entre…

Estudià musicologia a la Universitat d’Amsterdam i es doctorà el 1969 Assistent del director artístic de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam entre els anys 1937 i 1942, el 1955 assumí la direcció d’aquesta formació, fins el 1974 També exercí la crítica musical en algun diari i fou professor de musicologia a la Universitat d’Utrecht des del 1974 fins al 1982 En el camp de la musicologia se’l considera una autoritat sobre WA Mozart, tema de la seva tesi doctoral, i entre el 1990 i el 1994 fou membre del Zentralinstitut für Mozart-Forschung Institut Central per a la Investigació sobre…

Estudià música al Jesus College d’Oxford 1940-47 i fou violinista a la Philharmonia Orchestra 1948-49 Entre el 1949 i el 1954 fou productor en cap al departament de música de l’emissora radiofònica BBC Fou professor visitant en nombroses universitats, entre les quals la de Cornell 1955 i Pennsylvania State 1963-64, i també al Goldsmith College de la Universitat de Londres 1995 En 1964-76 fou professor a la Universitat de Columbia i en 1976-77 ocupà la càtedra d’història de la música a la Universitat de Washington a Seattle Fou fundador i director artístic de grups com Ambrosians Singers i…

El seu primer professor de piano fou B Bartók Posteriorment, en 1908-15 continuà els seus estudis a l’Acadèmia de Música de Budapest, on estudià composició amb Z Kodály Entre el 1917 i el 1920 feu diverses gires de concerts per Europa i el nord d’Àfrica El 1921 s’installà a Budapest Fou professor de piano de l’Acadèmia de Música de Budapest en 1927-60 i fundador de la Societat de Músics Moderns Hongaresos Reconegut amb el guardó al Mèrit Artístic el 1963, compaginà la interpretació amb la composició El catàleg de la seva obra, que segons la crítica està molt emparentada amb la de G Mahler,…

Després d’estudiar amb GF Malipiero a Venècia, es diplomà al Conservatori de Santa Cecília de Roma el 1944 i posteriorment es perfeccionà amb I Pizzetti Crític musical dels diaris "L’Unità" i "La Giustizia", el 1966 fou nomenat director artístic del Teatre Verdi de Trieste, càrrec que després exercí a l’Òpera de Roma i al Teatro Lirica Sperimentale di Spoleto Interessat a assolir, en l’àmbit musical, un equivalent del neorealisme literari i cinematogràfic, Zafred establí en la seva obra un equilibri entre els elements provinents de l’avantguarda i d’altres propis de la tradició clàssica i…

Considerat com un dels cantautors més importants d’Itàlia, cal buscar els orígens de la seva música en el jazz i el swing , i també en cantants francesos com Ch Aznavour i G Brassens De petit aprengué a tocar el piano i el vibràfon Entrà al món artístic component per a cantants italians de música pop, i no fou fins l’any 1974 que feu el seu primer disc Nostàlgia, tristesa, amors, desamors i sarcasme han estat la base de les seves cançons, que cantava amb veu ronca i a ritme de jazz , tarantella, tango, milonga i altres estils Entre els seus discos desta quen Paris Milonga 1981, Aguaplano 1987…

Estudià violí a la Universitat de Columbia, on fou deixeble de H Dittler, i més tard amplià la seva formació com a violista i director d’orquestra amb L Barzin Del 1935 al 1943 fou assistent de la WOR Radio i aquest darrer any passà a ser viola solista i assistent d’A Toscanini a l’NBC Symphony Orchestra En 1946-54 formà part del New York Piano Quartet i ensenyà a la Juilliard School Entre el 1960 i el 1967 fou membre del pla musical de la US Information Service Estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Seattle durant vint anys 1954-74 i posteriorment, el 1976, fou nomenat director…

Establerta a Chicago des del 1928, tocà el piano i cantà en el cor de l’església baptista de Saint Luke, on destacà com a cantant de gòspel A partir dels quinze anys començà a treballar com a pianista i cantant en diversos locals Del 1943 al 1946, ja sota el nom artístic de Dinah Washington, fou la vocalista de l’orquestra de Lionel Hampton, mentre iniciava una carrera de solista amb enregistraments com Evil Gal Blues 1943 Entre el 1949 i el 1955, els seus discos en els estils rhythm-and-blues , blues clàssic i pop assoliren molta popularitat i un gran nombre de vendes, sobretot els temes…

Fundat el 1971 i conegut per les sigles PEC, nasqué com a secció del Club Deportiu Puigcerdà, posteriorment Club Futbol Puigcerdà Començà practicant patinatge sobre gel i natació a Font-romeu El 1976 organitzà els primers cursos de muntanyisme i el 1978 creà la secció d’esquí de fons i organitzà cursos infantils i una combinada d’esquí-natació que se celebrà durant tretze edicions Disposa de seccions d’esquí de fons, esquí alpí, surf de neu i esquí artístic i acrobàtic Participa en competicions d’àmbit català, en especial a les d’esquí de fons Des de l’any 2000 organitza la Marxa Fontanera d’…