Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
Semblança
Literatura catalana
Llibre de poemes de Feliu Formosa publicat el 1986.
Desenvolupament enciclopèdic Després d’un període de silenci poètic de sis anys, l’autor reaparegué amb la publicació del seu setè recull, en una edició illustrada amb dibuixos de Marc Molins L’obra, escrita entre el 1982 i el 1986, tingué una bona acollida per part dels lectors i la crítica, i el 1987 guanyà tres premis destacats premi Cavall Verd de poesia, la Lletra d’Or i el premi Ciutat de Barcelona de poesia La segona edició ha estat recollida al volum d’obra reunida Darrere el vidre Poesia 1972-2002 Semblança és un llibre unitari i ben estructurat que recull setzeseccions de tres…
Joan Tocabens i Rigat
Literatura catalana
Novel·lista i poeta.
Després dels estudis superiors de castellà i català a Montpeller, fou nomenat professor de castellà a Perpinyà 1963-65, a Nimes 1965-67 i a l’escola de Mestres de Perpinyà 1969, esdevinguda Institut Universitari 1990, on ensenyà el castellà i produí nombrosos reculls pedagògics bilingües Secretari perpetu de la secció catalana dels Jocs Florals del Rosselló 1967, lletrista de Jordi Barre, cantant nord-català de renom, és sobretot autor de novelles i de poesia Els seus primers poemes foren publicats en 1970-71 a l’ Almanac Català del Rosselló i en la revista Sant Joan i Barres Entre les…
Paranà
Divisió administrativa
Estat del S del Brasil, comprès entre els de São Paulo al N i Santa Catarina al S.
La capital és Curitiba El territori comprèn una breu regió costanera a l’Atlàntic, amb la badia de Paranaguá al N i la més petita de Guaratuba alS La Serra do Mar separa aquesta zona de l’altiplà interior El Paraná, amb el seu afluent Itarare, assenyala els confins amb l’estat de São Paulo Cal diferenciar tres sectors a l’altiplà un sector oriental, immediat a la Serra do Mar, la plataforma de Curitiba, la part més habitada i més antigament colonitzada, amb aspecte de peneplà la plataforma dels Campos Gerais, al N de la vall del riu Itarare…
Lucerna
Divisió administrativa
Cantó de la Suïssa central.
La capital és Lucerna S'estén per la zona de contacte dels Alps amb el Mittelland Continuació de l’altiplà bernès, constitueix una regió de turons morènics i muntanyes mitjanes, amb profundes valls planes tributàries de l’Aare, i inclou una part del llac dels Quatre Cantons, fins al de Baldegg L’Entlebuch, a l’extrem sud del cantó, que correspon a l’alta vall de l’Emme, és una regió alpina La població, de llengua alemanya, assoleix una densitat superior a la mitjana del país 222 h/km 2 est 1993 es concentra, en més d’un 50%, a l’aglomeració de la capital La relativa moderació del clima i la…
quantitat
Fonètica i fonologia
Durada d’un so o d’un conjunt de sons que formen síl·laba.
La quantitat té en determinades llengües pertinència fonològica, generalment dins la síllaba Entre les clàssiques cal destacar el sànscrit, el grec i el llatí, on hi havia un desdoblament total o parcial del sistema vocàlic en distingir-se les vocals breus de les llargues, aquestes últimes equivalents, en durada, a dues de breus En llatí, per exemple, s’oposaven les síllabes breus a les llargues, que ho podien ésser per natura o per posició Eren breus o llargues segons la qualitat de llur nucli vocàlic pŏpŭlus , ‘poble’, enfront de pōpŭlus , ‘poll’ Això no obstant, una vocal breu…
jutge de taula
Dret
Història del dret català
Jutge encarregat dels processos d’inquisició que es podien seguir als altres jutges i als veguers, governadors, batlles, oficials i altres funcionaris en l’exercici de llurs funcions.
En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula , havia infringit les Constitucions de Catalunya Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici en principi la inquisició no afectava deutes o…
Carl André
Escultura
Escultor nord-americà.
Estudià a la Phillips Academy d’Andover i, després d’una breu estada al Kenyon College de Gambier Ohio, viatjà per França, Anglaterra i Nova York, on s’installà definitivament el 1957 Els primers anys féu escultures en fusta, influïdes per Brancusi i F Stella A partir dels anys 1958-60, canvià d’orientació i assolí les característiques escultures d’elements modulars i geomètrics que el situaren com un dels màxims representants de l’art minimal dels anys seixanta El 1965 participà en la mostra Shape and Structure , juntament amb R Morris, D Judd, L Bell, L Zox, i l’any següent a…
Ferenc Puskas
Futbol
Futbolista hongarès.
Després de la Segona Guerra Mundial es canvià el cognom Purczfeld, d’origen alemany, pel de Puskás Fill d’un futbolista, jugà a la primera divisió del seu país amb el Kispest des del 1949 anomenat Honved de 1943 a 1956, que aconseguí sis títols de lliga Com a internacional aconseguí a Hèlsinki la medalla d’or olímpica 1952 i obtingué la segona posició en el campionat del món a Suïssa 1954 El 1956, després de la invasió d’Hongria per l’URSS, junt amb altres internacionals hongaresos entre els quals hi havia també S Kocsis, renuncià a tornar al seu país durant una competició internacional a l’…
Jaume Perich i Escala

Jaume Perich i Escala
TV3
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic.
Començà a publicar a Matarratos i a les publicacions infantils de l’editorial Bruguera Amb les seves collaboracions al diari El Correo Catalán —amb acudits gràfics i una secció d’articles, aplegats després en un llibre titulat Autopista 1970—, passà a representar una nova forma d’humor social i contestatari, sostingut per l’encert d’un text breu i punyent i un dibuix esquemàtic i efectiu Fou collaborador diari de La Vanguardia , Caricatura de Jaume Perich i el seu gat siamès Tele-exprés i El Periódico , i de les revistes Hermano Lobo de la qual fou membre fundador el 1972, Por…
Mikhail Vasiljevič Lomonosov

Mikhail Vasiljevič Lomonosov
© Fototeca.cat
Literatura
Científic i poeta rus.
Fill d’un pescador d’Arkhangel’sk, aconseguí d’estudiar a l’acadèmia eslavogrecollatina, i més tard, a l’estranger Fou professor a la Universitat de Peterburg, i treballà a l’Acadèmia de Ciències dirigí el departament de geografia El 1755 fundà la Universitat de Moscou, que porta el seu nom Hom el considera un dels pares de la ciència russa Es destacà en geologia, mineralogia, astronomia, física, química i metallúrgia Propugnà l’estudi de la química sobre una base matemàtica i física, defensà la teoria molecular i cinètica de la matèria i fou un precursor de Lavoisier Lluità contra les idees…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina