Resultats de la cerca

Es formà a Mataró, on residí des dels tretze anys, i disputà el seu primer combat el 1951 Fou campió de Catalunya amateur 1952-54 del pes ploma Passà a professionals i ostentà els títols de campió d’Europa de la categoria 1955-56 i d’Espanya del pes lleuger 1955-60 i wèlter 1963-64 Els aficionats catalans el recorden pels seus combats amb José Carmona primer i amb Boby Ros després Es retirà el 1965

Migcampista que començà la seva carrera esportiva al CF Extremadura, jugant posteriorment al Celta de Vigo i al Real Betis Balompié Jugà tres temporades al Reial Club Deportiu Espanyol 2005, 2006, 2007, guanyà la Copa del Rei 2006 i fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Fou campió d’Europa sub-21 amb la selecció espanyola

Defensa que debutà a primera divisió amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip on jugà dues temporades 1983-85 Posteriorment fitxà per l’Elx Club de Futbol per cinc temporades 1985-91 La temporada 1988-89 pujà a primera divisió Posteriorment fitxà pel Club Deportiu Castelló 1991-93 i es retirà al Palamós Club de Futbol 1993-94

Fou una de les pioneres del futbol femení a Catalunya Disputà amb el Futbol Club Barcelona el que està considerat el partit d’arrencada del futbol femení català, al Camp Nou, contra la Unió Esportiva Centelles 1970 Jugava de davantera i fou l’ànima de l’equip blaugrana, anomenat aleshores Penya Femenina Barcelonista

Jugava de davanter centre i començà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol Seguidament, fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1979-81 i al Salamanca 1981-82 Les temporades 1982-83 i 1983-84 jugà amb el primer equip espanyolista, amb el qual disputà 46 partits de Lliga i marcà 10 gols Posteriorment, marxà a l’Osasuna

Fundà la revista esportiva humorística Barrabás i les publicacions satíriques El Papus 1974 i El Jueves 1977 Collaborà en El Periódico de Catalunya, Diari de Barcelona , Tele/eXpres , Onda Cero i Televisió de Catalunya, entre d’altres Creà el personatge Jordi Culé al principi dels anys noranta, que representava un seguidor del Barça

Fou professional entre el 1940 i el 1948 Guanyà l’Escalada a Montjuïc 1941, dues etapes de la Vuelta a Levante 1947, on acabà en segona posició, i una altra de la Vuelta a Espanya 1948, prova que corregué en vuit ocasions Competí pel FC Barcelona, el CC Barcelonès i la Casa Galindo-Sanghalos

Membre del Club Nàutic d’Amposta, aconseguí diversos títols estatals i internacionals en gairebé totes les especialitats i categories, des d’esquif fins a vuit amb timoner A deu anys guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en quatre scull 1991 Guanyà nou Campionats d’Espanya més en diverses categories 1992, 1994-98, 2000, 2004, 2005 i sis Copes del Rei 1993, 1995, 2000, 2001, 2002, 2004 En l’àmbit internacional guanyà la Regata Internacional Vering 1997 en la modalitat de vuit amb timoner i quatre sense timoner Aconseguí també la cinquena posició 1997 i la quarta 1998 al Campionat del Món