Resultats de la cerca

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas S’inicià ajudant el pare,  Carlos Pérez de Rozas Masdeu , com a fotoperiodista i també treballà pel seu compte sobretot a La Vanguardia Española El 1941 ja fou primer operador de Sol de Valencia Josep Gaspar, d’ Eres un caso 1946, Ramon Quadreny i d’ El pasado amenaza 1950, A Román, al costat de Federico G Larraya Després de dirigir i retratar el documental Barcelona, templo de amor y de paz 1952, dirigí el llarg de ficció Cuando el valle se cubra de nieve 1956, rodat a la Cerdanya el migmetratge documental Estirpe de…

Després d’un llarg aprenentatge a la televisió, el teatre i el cinema, inicià la seva filmografia, de la qual hom pot destacar uns westerns aspres i realistes, com ara Ride in the High Country 1961, Major Dundee 1964, The Wild Bunch 1968, The Ballad of Cable Hogue 1969, Junnior Bonner 1972, i la seva reflexió sobre la violència Straw Dogs 1971, The Getaway 1972, Cross of Iron 1976, Convoy 1977 i altres El seu darrer film fou The Osterman Weekend 1983

Actor uniforme però eficaç, habitualment interpretà el que hom podria anomenar “herois positius” Intervingué a Days of Glory 1944, The Keys of the Kingdom 1944, Duel in the Sun 1947, Gentleman's Agreement 1947, The Great Sinner 1949, The Man in the Gray Flannel Suit i Moby Dick 1956, Designing Woman 1957, The Guns of Navarone 1960, Mirage 1965, Arabesque 1966, I Walk the Line 1970, The Omen 1976, Mac Arthur 1977, The Boys from Brazil 1978, The Sea Wolves 1980, Silent Voice 1988, Old Gringo 1989 i Cape Fear 1991, entre d’altres El 1962 li fou concedit l’Oscar per To Kill a Mockingbird , i el…

Codirigeix sovint amb el seu germà Robert S’inicià amb la comèdia Dumb and Dumber 1994 i en el mateix gènere rodà Kingpin 1996, There’s Something About Mary 1998, Me, Myself & Irene 2000, Stuck on You 2003 i Movie 43 2013, entre d’altres L’any 2019 Green Book 2018 rebé dos premis Oscar, a la millor pellícula i al millor guió

Es formà a Alemanya — Menschen am Sonntag ‘Homes en diumenge’, 1929—, d’on fugí més tard cap a l’Estat francès i arribà als EUA el 1940 Realitzà en el seu país alguns films de gènere interessants com The Killers 1946, Criss Cross 1948 i The Crimson Pirate 1952 El 1953 retornà a Europa

Fou muntador, guionista i director de curtmetratges, tasques en què s’inicià en el departament de cinema de la Universitat de Nova York, on estudià Com a director és un dels més prestigiosos del cinema actual Moltes de les seves pellícules se centren en el món de la màfia Cal esmentar-ne, entre d’altres, Who’s that Knocking at My Door 1968  Mean Streets 1973  Taxi Driver 1976, Palma d’Or del Festival de Canes  New-York, New-York 1977  The Last Waltz 1978  Raging Bull 1980  After Hours 1986, guardó de Canes al millor director  The Last Temptation of Christ 1988, ficció sobre Jesucrist basada…

Vida Llicenciat en dret i filosofia i lletres, des del 1933 exercí el periodisme als diaris Unidad  i La Prensa , fou redactor en cap de la revista Cinema  1946-48 i collaborà a El cine americano  1948 Poeta, novellista i assagista, des del 1948 es convertí en un dels guionistes més prolífics i versàtils del cinema espanyol que treballava a Barcelona, al costat de Ricard Gascon El correo del rey , 1950 El final de una leyenda , 1950, Miquel Iglesias Ley del mar , 1950, Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre , 1950, Enrique Gómez Dulce nombre , 1951, Antonio Román La forastera , 1951 i,…

Vida Germà del també director i guionista Jaume Salvador , fou redactor en cap de la revista Película  1936 Exercí d’ajudant de direcció a Abajo los hombres 1935, La linda Beatriz 1939 i El camino del amor 1943, tots tres de Josep Maria Castellví, i a La Farándula 1935-38, Antoni Momplet, i de cap de producció a Barrios bajos 1937, Pedro Puche i a 48 horas 1942, J M Castellví El 1944 fou contractat per Emisora Films com a ajudant de direcció i, en alguns casos, de guionista no acreditat en produccions d’Ignasi F Iquino Cabeza de hierro 1944 Culpable 1945, i Aquel viejo molino 1946 Entremig…

Autor teatral i guionista, dirigí després una filmografia socialment compromesa amb Johnny O'Clock 1947, Body and Soul, 1947, All the King's Men 1949, entre d’altres, abans de claudicar davant el setge maccarthista Recuperà més tard el seu prestigi amb The Hustler 1961

De la seva abundosa filmografia més d’un centenar de títols, que comprenen diversos gèneres westerns, aventures, bèllics, etc cal esmentar The Thief of Bagdad 1924, They Died with their Boots on 1941, Objective Burma 1945, Distant Drums 1951, The Tall Men 1955, Band of Angels 1957 i A Distant Trumpet 1964