Resultats de la cerca

Fill de Joan de Montcada i d’Alagó Fou gran senescal, mestre justicier 1453-66 i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials 1458 Intervingué al Principat en afers de la Vall d’Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d’Aitona Fou ambaixador a França per protestar contra l’intent d’invasió de la Vall d’Aran 1438, per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols 1442 o per negociar el casament de Ferran, fill del rei Magnànim, amb una filla del rei francès 1444 El 1439 era…

Fill primogènit de Ramon III i de Garsenda de Fesenzac Governà conjuntament amb els seus germans Arnau I, Isarn I i Toda I, i amb l’ajuda de la seva mare Garsenda, si bé ell exercí una mena de primacia en el grup Sembla que en el moment de la successió hi hagué un intent de rebellió, en el qual potser participaren el vicari de Sant Esteve del Mall, Ramió, i un tal Ezó, després castigats Unifred edificà l’església de Sant Esteve del Mall i la féu consagrar el 972 El 975, en unió dels seus germans, atorgà un precepte a Alaó, cenobi al qual dotà 973, 977, 979, féu restaurar i consagrar de nou,…

Fill de Gastó II i d’Elionor de Comenge De primer feu costat al rei de França Felip VI en la guerra dels Cent Anys, però després es decantà cap a una política de neutralitat entre els partits anglès i francès El 1362 obtingué a Launac diòcesi de Tarba una gran victòria sobre el seu contrincant, el comte Joan I d’Armanyac, fet presoner amb un gran nombre dels seus barons, al qual exigí, abans de retornar-li la llibertat, un fort rescat i la renúncia als drets que pogués tenir sobre els vescomtats de Bearn i de Marsan i altres terres en litigi, bé que l’acord definitiu no tingué…

Al seu besnet Lluís Ferrandis d’Híxar i Ramírez de Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d’Híxar i de Lécera, no fou reconegut com a gran ni a Aquisgrà 1520 ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans del regne d’Aragó El fill d’aquest aconseguí de Felip II de Castella la investidura dels dits ducats 1594, que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa Passà als Silva, marquesos d’Alenquer, que es cognominaren Fernández de Híxar, als…

Fill del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia Heretà la corona del seu cosí Lluís XII i es casà amb Clàudia, filla d’aquest i d’Anna de Bretanya així restà unida definitivament la Bretanya a França Inicià el regnat amb les guerres d’Itàlia i obtingué de Carles V el Milanesat Presentà la seva candidatura a l’Imperi, però amb l’ajut dels crèdits dels Fugger l’elecció recaigué en Carles V 1519 Durant tot el seu regnat fou rival d’aquest, no sols per les seves idees polítiques antagòniques Carles V tenia l’ambició imperial medieval i Francesc I un nacionalisme francès d’…

Fill del primer comte de Melito, Diego Hurtado de Mendoza y Lemos Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes En 1548-50 acompanyà el príncep Felip futur Felip II a Alemanya, i durant el viatge féu amistat amb l’aristòcrata portuguès Ruy Gomes da Silva, privat del príncep i organitzador de la fracció més oberta del govern, el qual més tard esdevingué el seu gendre, en casar-se amb la seva filla, la després famosa princesa d’Èboli Nomenat virrei d’Aragó 1554-56, fracassà políticament, en sentenciar a mort Sebastià Calassanç de Benavarri, acusat de fautor de bandolers Aquest…

Vida El 1684 ingressà a l’Escolania de Montserrat seguint una tradició familiar Allí coincidí amb Miquel López, llavors novici Segons Josep Dolcet, els seus mestres degueren ser Joan Garcia i els seus collaboradors Isidro Roy i Joan Baptista Rocabert La seva excellent formació literària i musical, com també la importància de la seva categoria nobiliària, el dugueren a la presidència de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de la seva fundació el 1700 Fou partidari de l’arxiduc d’Àustria i rebé els càrrecs de virrei de València…

Ambaixador a Roma 1685, abandonà el càrrec i es presentà a Madrid, on fou empresonat al castell de Coca Lloctinent general de Catalunya 1688, es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada En tornar a la cort aconseguí la destitució del comte d’Oropesa 1691 i polaritzà al seu voltant el partit austriacista, afrontat a Portocarrero Felip V el nomenà ambaixador a París, però de fet es traslladà a Portugal 1702, des d’on preparà la proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria

Aprofitant que Ramon IV de Tolosa era a la croada, s’apoderà del comtat de Tolosa el 1098, però l’evacuà el 1100 L’any següent anà a Terra Santa, amb un brillant i indisciplinat exèrcit, que fou desfet pels turcs en tornà el 1103 El 1114 tornà a envair el comtat de Tolosa, que perdé novament el 1123 Collaborà amb Alfons I d’Aragó en les lluites contra els sarraïns Es casà 1089 amb Ermengarda d’Anjou, que repudià, i amb Felipa de Tolosa 1094, de qui se separà el 1116 Estigué unit irregularment amb Dangerosa, dita la Maubergeon , muller del vescomte de Châtellerault Poitou, amb una dama…

Casat amb Cecília de Comenge 1335, en morir 1336 el seu sogre, el comte Bernat VIII de Comenge, reivindicà, sense èxit, els drets de la seva muller a la successió d’aquest combat Per intrigues de la seva madrastra, la reina Elionor, fou segregat del seu comtat el marquesat de Camarasa, que fou atribuït al seu germà consanguini Ferran Fou addicte al seu germà Pere III de Catalunya-Aragó, fins que aquest instituí com a successora la seva filla Constança 1347 llavors fou desposseït durant uns quants mesos del càrrec de procurador general i esdevingué el cap de la Unió aragonesa A…