Resultats de la cerca
Es mostren 1226 resultats
Pere Bonet i Cuito
Història
Política
Polític sindicalista.
De família pagesa, a nou anys entrà com a aprenent de caixista en una impremta Amb motiu de la vaga general de l’agost del 1917 fou empresonat El 1919 fou un dels fundadors del setmanari Lucha Social , que, dirigit per Joaquim Maurín, fou un dels exponents del corrent marxista del sindicalisme dins la CNT, i defensà la Revolució Russa Fundador, el 1922, del setmanari La Batalla , que dirigí Maurín, i que succeí de fet Lucha Social Adherent a la Federació Comunista Catalanobalear, durant la Dictadura passà quatre anys a la presó Pel febrer del 1929 s’exilià a París Tornà a…
Maurice Duverger
Política
Sociologia
Politòleg i sociòleg francès.
En la seva joventut formà part del Partit Popular Francès, amb el qual rompé el 1938 per dedicar-se a la jurisprudència Graduat el 1941, fou professor de dret a les universitats de Poitiers 1942-43, Bordeus 1943-55, on el 1946 creà l’Institut d'Études Politiques IEP, i París 1955-85, on fou director del departament de ciències polítiques 1969-75 L’obra Les partis politiques 1951 esdevingué un clàssic de la sociologia política francesa Formulà una "llei" que vinculava els sistemes electorals majoritaris a una volta amb el bipartidisme, i els sistemes proporcionals o majoritaris a…
Andrzej Żuławski
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic polonès.
Format a França, fou ajudant d’ A Wajda És autor d’una obra melodramàtica i barroca amb una important presència de la ciència-ficció, iniciada a Polònia amb Trzeciej części nocy ‘La tercera part de la nit’, 1971 Després de la censura de la seva segona pellícula, Diabeł ‘El diable’, 1972, rodà les seves següents produccions sobretot a l’Estat francès L’important c’est d’aimer 1974, Possession 1980, La femme publique 1984 i L'amour braque 1985 En 1975-77 tornà a Polònia per dirigir Na srebrnym globie 'En el globus d'argent', adaptació al cinema de la novella homònima del seu avi Jerzy…
Francesco Rosi

Francesco Rosi, a l'esquerra, en un fotograma de la pel·lícula Cadaveri eccellenti
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Collaborador de Luchino Visconti i, posteriorment, de Michelangelo Antonioni i Mario Monicelli, el 1956 codirigí Kean - Genio e sregolatezza , amb Vittorio Gassman El 1958 rodà el seu primer film, La sfida Proper al Partit Comunista, gran part de la seva obra s'orienta vers temes socials i polítics, amb la corrupció, el crim organitzat i l'exercici del poder com a eixos centrals De la seva filmografia posterior cal destacar, I magliari 1959, Salvatore Giuliano premiat en el Festival de Berlín del 1962, Le mani sulla città 1963, premiat amb el Lleó d'Or a Venècia, Il momento…
Ángel Augier
Literatura
Escriptor cubà.
Als primers anys trenta s’afilià al Partit Comunista i, posteriorment, s’uní a la Revolució Cubana del 1959 Instaurat el castrisme, en fou un actiu propagandista i defensor des del vessant cultural Seguidor i deixeble de Nicolás Guillén , amb aquest i altres intellectuals cubans fundà el 1961 la Unión de Escritores y Artistas de Cuba UNEAC, organisme en el qual ocupà càrrecs Graduat per l’Havana i per l’Institut Màxim Gorki de l’URSS, l’any 1981 obtingué el doctorat en filologia President i cofundador de la Fundación Nicolás Guillén 1991, aquest any rebé el Premio Nacional de…
Josef Škvorecký
Literatura
Escriptor txec.
A Praga fou el redactor de la revista Světová literatura , traductor, escriptor i guionista de cinema, entre altres activitats Exiliat el 1968 per la seva activitat dissident en la primavera de Praga , des del 1970 fou professor de literatura angloamericana de la Universitat de Toronto, on fundà el 1971 una de les més importants editorials dels exiliats txecs, 68 Publishers, des d’on publicà molts llibres d’autors txecs que circulaven clandestinament per l’aleshores Txecoslovàquia comunista Entre els més notables llibres de narracions destaquen Zbabělci ‘Els covards’, 1958,…
Jurij Andropov
Història
Política
Polític soviètic.
Primer secretari de la Lliga de les Joventuts Comunistes de Jaroslavl’ 1938-40 i de les de Carèlia 1940-44, ingressà el 1939 al Partit Comunista de la Unió Soviètica, en el qual, mentre romangué a Carèlia, ostentà diversos càrrecs Entre el 1953 i el 1957 fou conseller i, posteriorment, ambaixador a Budapest, on tingué una participació destacada en la sufocació de la insurrecció hongaresa Retornat a l’URSS 1957, i després d’ocupar diversos càrrecs, fou nomenat membre del comitè central del PCUS 1961 i del secretariat d’aquest organisme 1962-67 El 1967 esdevingué membre suplent del…
Julio Álvarez del Vayo y Olloqui
Periodisme
Política
Polític i periodista castellà.
Estudià dret a Madrid i, posteriorment, a la London School of Economics A Alemanya, on anà com a periodista, prengué contacte amb el moviment de Rosa Luxemburg Membre del PSOE des del 1915, fou un dels dirigents de l’ala esquerrana i, sense abandonar el partit, es mostrà partidari de la collaboració amb la Tercera Internacional Fou ambaixador de la República Espanyola a Mèxic i a la Unió Soviètica Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou ministre d’estat amb Francisco Largo Caballero -de qui fou conseller polític, juntament amb Luis Araquistáin - i comissari general de guerra Exiliat a la fi…
Nacionalistes d’Esquerra
Política
Moviment polític sorgit el desembre del 1979 amb el propòsit d’unir, davant les eleccions per al Parlament de Catalunya, l’esquerra independentista del Principat.
Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Collectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982 D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep MEspinàs, Magda Oranich, Avellí Artís i Gener i…
Emili Granier i Barrera
Periodisme
Política
Periodista i polític, de formació autodidàctica.
Durant la Dictadura ingressà a Estat Català 1924, i, després del complot de Garraf 1925, fou detingut i empresonat tres anys Fou director de “Justícia Social” i secretari de redacció del setmanari “L’Opinió” i de “La Publicitat” El 1930 ingressà a la Unió Socialista de Catalunya , de la qual fou nomenat secretari general Regidor per Barcelona, fou detingut el 6 d’octubre de 1934 L’any 1939 s’exilià a França, on, a París, dirigí el periòdic clandestí “Catalunya”, i participà en la Resistència Francesa Continuà el seu exili a Veneçuela, on arribà el 1954, i fixà la seva residència a Caracas Fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina