Resultats de la cerca

Tenen el cos en forma de disc, cua més o menys prima i mitjanament llarga i amb dues petites aletes dorsals properes a l’extrem, aleta caudal reduïda, dors amb espines o protuberàncies dorsals, boca amb una sèrie de plaques dentàries o petites dents afilades i el rostre curt o llarg segons les espècies En els mascles, la part interna de les aletes ventrals s’ha transformat en un òrgan copulador Són ovípars i les càpsules dels ous són característiques de cada espècie Habiten en fons sorrencs i es nodreixen d’altres peixos i de crustacis A la Mediterrània hom en troba unes 15…

És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els prototeris, proboscidis, sirenis, etc, a la regió pèlvica en els xenartres i els cetacis, a la regió…

L’estructura satisfà, per a tot x , y ∈ M i a , b ∈ A , les següents propietats a bx = ab x a x + y = ax + ay a + b x = ax + bx 1 x = x La noció de mòdul és menys restrictiva que la d' espai vectorial la llei externa d’aquest requereix l’ús d’un cos en lloc d’un anell La noció de mòdul és menys restrictiva que la d' espai vectorial la llei externa d’aquest requeix l’ús d’un cos en lloc d’un anell Tot anell unitari és considerat un mòdul sobre ell mateix Si tot element del mòdul pot ésser expressat com a combinació lineal única d’una família de vectors del…

Estudià medicina a Barcelona, on, el 1863, es llicencià El 1864 ingressà al cos de Sanitat Militar El 1869 féu la seva primera expedició a Cuba, en formar part del cos militar dels Voluntaris Catalans en mèrit a la seva tasca obtingué els títols de metge primer i metge major d’Ultramar En tornar a Catalunya, s’establí a Barcelona, i fou destinat, el 1873, a l’Hospital Militar d’aquesta ciutat Posteriorment, el 1884, fou traslladat a les Filipines i ascendit a sosts-inspector mèdic de segona d’Ultramar El 1891 tornà a Espanya, i treballà en els hospitals de València i…

Vídeo amb la dansa de les abelles © Fototecacat Hom ha comprovat que els moviments són semicirculars, a dreta i a esquerra, executats sobre una superfície molt petita de les bresques, amb esbategament de les ales i vibracions de la part posterior del cos Amb aquests moviments assenyalen un diàmetre que indica l’angle de vol a seguir en relació amb la posició del sol, i la distància aproximada on hi ha els recursos Els moviments semicirculars més ràpids indiquen les distàncies més properes, i els més lents, les més allunyades, les quals poden arribar fins a 10 km El perfum que es…

Les funcions elementals dels sentits es conserven, però falla la integració de les sensacions, per la qual cosa el malalt no arriba a adonar-se d’allò que percep Així, per exemple, hom veu els objectes, pot descriure'n els detalls, però no els pot identificar agnòsia visual, ceguesa verbal si es refereix a la paraula escrita sent melodies o paraules, però li sonen desconegudes, com si li parlessin en un idioma estrany agnòsia auditiva, sordesa verbal palpa objectes, però no arriba a saber quins són astereoagnòsia L’agnòsia relativa al llenguatge és l'afàsia sensitiva Quan es…

S'estén des del domini dels raigs gamma al radioelèctric En la part visible i infraroja de l’espectre, la corba d’intensitats en funció de la longitud d’ona és similar a la d’un cos negre a la temperatura de 6000 K, amb un màxim d’intensitat a 500 nm aquest espectre és degut a la fotosfera solar i presenta unes ratlles d’absorció, anomenades ratlles de Fraunhofer En les zones extremes d’aquest espectre, la corba d’intensitats és similar a la d’un cos negre a 10 6 K aquesta part de l’espectre és deguda a la corona solar i a les fulguracions solars En les zones ultraviolada i dels raigs X…

Formada a Torí i a París, es dedicà a l’environament, que tractà sempre amb una forta càrrega crítica Fou també capdavantera en el body art 1968 Realitzava accions a partir de la reflexió de la materialitat del cos L’any 1970 es ferí per primera vegada, tot utilitzant el recurs del dolor com una forma de trasbalsar les normes socials i la indiferència Així provocava la reacció del públic i qüestionava el comportament de l’individu Les seves accions tenien un llarg procés de preparació, amb esquemes, dibuixos i texts articulats a l’entorn de la noció de la ferida com a signe, i…