Resultats de la cerca

Situació El petit turó de Vilagrasseta, on s’emplacen els vestigis d’un antic vilatge medieval, domina la vall del Sió per la banda dreta i és a 0,5 km de Sisteró, a l’altra banda del riu Mapa 34-14 361 Situació 31TCG513249 A 1 km a l’E de les Pallargues, per la carretera L-304, es voreja pel S el tossalet de Vilagrasseta, erm en la part més enlairada i meridional JRG-DRR-JIR-JMT Història Aquest indret formà part del terme del castell de Guissona El primer esment del lloc i el terme de Vilagrassa nom primitiu del lloc es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098…

Escrit en tercets encadenats, en un to equilibrat i reflexiu, convida a valorar l’home com a resultat de les seves pròpies obres i a considerar la caducitat dels béns terrenals Hom en considera fonts principals l' Eclesiastès , Horaci i Sèneca

Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el palau gòtic d’…

L’economia és basada totalment en l’agricultura 675 ha conreades el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de canals d’irrigació, produeix principalment hortalisses 321 ha, arbres fruiters albercoquers 114 ha, pereres 9 ha i pomeres 9 ha El secà és dedicat a la monocultura de la vinya de 28000 a 36000 hl de vi, origen d’una cooperativa amb celler amb una capacitat superior als 30000 hl Hi ha una certa activitat ramadera 182 caps de bestiar oví, una fàbrica d’embalatges per a fruita i una empresa d’installacions elèctriques El poble 11 m alt, a la plana alluvial de la Tet, a la riba d’…

Hom hi distingeix tres fases històriques L' antic , juntament amb l’avèstic, representa la fase antiga de l’irànic i està documentat per les inscripcions cuneïformes dels aquemènides aquemènida dels segles VII-IV aC La més important és la de Darios a Behistun Reflecteix la llengua materna dels aquemènides, que era l’arameu El mitjà , evolució de l’antic, fou la llengua principal literària, religiosa i oficial dels sassànides sassànida del 226 al 651 dC Hom en conserva nombrosos manuscrits mazdeus i maniqueus Rival del part, hom troba inscripcions en ambdues llengües i encara…

Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de Sant Pere de Madrona La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916 El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41 Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí el cambril i altres…

És situat al sector septentrional del territori, drenat pel torrent o la riera de Grevalosa, que aflueix a la de Rajadell en el terme de Castellar El castell de Grevalosa, documentat des de la fi del segle X, és esmentat explícitament i amb aquest mateix nom en una escriptura datada el 1063 Aquest document el situa entre els termes de Rajadell, Castellfollit, Maçana i Castellar Els cavallers de la família Grevalosa són constantment presents en la història bagenca i amb diverses proves de senyorial munificència durant els segles de l’edat mitjana i del començament de la moderna A…

L’actual castell palau gòtico-renaixentista de Sant Mori no és anterior al segle XV El lloc de Sant Mori és esmentat, com a límit del territori monàstic, en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià, l’any 1066 El castell de Sant Mori és documentat l’any 1149, en el testament sacramental de Guerau de Rupià, fet amb motiu de “ pergere ad Ispaniam” , en què deixà alous al seu fill Guillem L’any 1286 el cavaller Bernat d’Aiguaviva llegà al seu nebot Dalmau de Creixell el castell de Sant Mori i la vila de Vilaür Guillem de Creixell, fill de Dalmau, fou…

El lloc de Castellàs, segons el Spill … del vescomtat de Castellbò, pertanyia al vescomtat i formava la batllia de Castellàs, dins del quarter de Castellbò, que incloïa els llocs de Castellàs, Biscarbó i Malveí Al segle XIII hi ha documentat el canonge d’Urgell, Berenguer t d 1211, fill de Pere III, vescomte de Vilamur, com a senyor de Castellàs L’església de Santa Maria de Castellàs apareix en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 En la relació del 1312 l’església no fou visitada però sí que el seu capellà fou…

L’antiga capella del Mas Sant Vicenç i més tard hospital o hostal de traginers, es va transformar o renovar al segle passat quan es va construir el balneari i la caseria dels Banys de Sant Vicenç Actualment és dedicada a la Mare de Déu del Roser i després a sant Gervasi Antigament hi havia al lloc un mas anomenat de Sant Vicenç, dependent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, documentat des del 1050 com el “ manso sancti Vincentii ”, en un pacte entre l’abat de Sant Llorenç i Arnau Guillem d’Urús Del mas i la capella hi ha altres notícies dels segles XII al XIV És probable…