Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
Pau Albinià de Rajas
Arquitectura
Història
Cristianisme
Jesuïta, erudit i arquitecte.
Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i conreà el gravat
Josep Coll
Música
Compositor i director català.
Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar a Catalunya, i fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 És autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals destaquen l' opéra comique Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals…
Salvador Bofill
Música
Luthier català.
L’estil que donà als seus instruments s’inspirava en l’escola napolitana de luthieria El perfecte domini de la talla i la pulcritud dels acabats donaven un brillant resultat final a les peces, totes elles d’una gran qualitat Per a la construcció dels violoncels emprà fusta de noguera per als fons, els riscles i el mànec La utilització de la fusta d’avet per a les tapes feia que, de vegades, aquestes s’haguessin de construir fins i tot en tres peces A més de violoncels construí altres instruments de corda i de teclat
Joseph Guerrero
Música
Guitarrista i teòric espanyol.
Autor d’un tractat teòric i pràctic titulat Arte de la guitarra , del qual només es conserven quatre folis en un manuscrit de la Biblioteca Nacional Madrid Relacionat amb la nomenclatura del xifrat castellà que empra JC Amat en el seu tractat, segons els estudiosos, aquest manuscrit podia haver format part d’un tractat d’abast més gran, avui perdut Aquest breu mètode, incomplet i fragmentari, és inclòs dins d’una altra obra de caràcter miscellani el document fou datat per W Boetticher cap al 1680 De l’autor, només se sap el que en diu el manuscrit el nom i el cognom
rellotge digital
Tecnologia
Rellotge en què l’hora és indicada numèricament.
Hom no ha d’associar el terme digital amb el d’electrònic, ja que han existit rellotges mecànics d’indicació digital proveïts de discs marcats amb els nombres de les hores, dels minuts i fins i tot dels segons que apareixien per les finestretes corresponents obertes a l’esfera En la primera època dels rellotges digitals de polsera electrònics, la indicació era feta per díodes luminescents dígits en vermell Actualment aquest sistema s’empra només en els rellotges de paret de grans dígits, deixant en els de pulsera els nombres generats per pantalles de cristall líquid de molt menor…
caramel

Caramels variats
© Corel
Pastisseria
Aliment fruïtiu de formes molt diverses (pastilla, barreta, etc), format per pasta de sucre, glucosa i altres ingredients, concentrats mitjançant calor, que en refredar-se s’endureixen sense cristal·litzar.
És trencadís i generalment hom l’aromatitza i l’acoloreix Si en la seva formulació intervenen greixos mantega, margarina, mantega de cacau, etc té consistència tova i és anomenat caramel tou si conté melmelada, crema, fruita, etc, hom l’anomena caramel farcit Els caramels àcids contenen àcids orgànics, com el cítric o el tartàric els caramels de mel , mel d’abella en les caramels de cafè hom empra una infusió de cafè en lloc d’aigua per a la dissolució prèvia a la cocció del sucre en els caramels de cafè amb llet hom utilitza llet i cafè en la dissolució, etc
concerto grosso
Música
Tipus de concert1 desenvolupat al llarg del segle XVII i les primeres dècades del XVIII on s’alternen un petit grup d’instruments (concertino) i un altre de més gran (tutti o ripieno).
El primer a compondre’n fou A Corelli, que, igual que GF Händel en el seu opus 6 no, en canvi, en l’opus 3, utilitzà només els instruments de corda JS Bach, en canvi, emprà una instrumentació molt més variada en els Concerts de Brandenburg només el segon, el quart i el cinquè adoptaren clarament la forma de concerto grosso Des del final del segle XVIII s’han adoptat diferents noms per a un plantejament instrumental i estructural semblant la simfonia concertant, al Classicisme, o el concert per a orquestra, al segle XX, en són dos exemples
DVB-T
Electrònica i informàtica
Senyal DVB quan es distribueix per antenes terrestres.
En aquest cas, s’empra el multiplexatge en COFDM codificació ortogonal per multiplexat en freqüència, un sistema basat en la transmissió de nombroses portadores que permet reduir l’efecte de rebots de les ones electromagnètiques en els edificis i corregir els errors de transmissió modulació El DVB-T codifica el senyal d’acord amb l’estàndard MPEG2, que incorpora, a més del senyal de vídeo amb una qualitat d’imatge similar al videodisc, la possibilitat de tenir més canals d’àudio, utilitzables tant per a transmetre en diversos idiomes, com per a augmentar la fidelitat o…
Domènec Saret i Vila
Domènec Saret i Vila
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor i director cinematogràfic i teatral.
Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret
Jules Romains
Literatura francesa
Escriptor francès.
De veritable nom Louis Farigoule, emprà l’altre com a pseudònim, que després legalitzà Desenvolupà la teoria de l' unanimisme , que recull en els seus llibres poètics L’âme des hommes 1904 i La vie unanime 1908 Conreà també la novella Les copains 1913 i sobretot la llarga sèrie Hommes de bonne volonté 27 volums, 1932-47 el teatre Knock ou le triomphe de la médecine 1923, Le mariage de Monsieur le Trouhadec 1925, etc, l’assaig i el periodisme Darrerament publicà algunes obres amb elements autobiogràfics Lettres à un ami 1964-65 i Amitiés et rencontres 1970
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina