Resultats de la cerca
Es mostren 1774 resultats
Força de Naüja
Art romànic
El lloc de Naüja, emplaçat a la capçalera del riu Rigat, és esmentat freqüentment en la documentació a partir del segle XI En aquesta època i posteriorment, ja al segle XII, la senyoria de Naüja pertanyia a la nissaga dels Urtx, probablement sorgida de la casa vescomtal de Cerdanya-Conflent, i que havia pres el nom del poble d’Urtx En aquest sentit hi ha una referència que Galceran I d’Urtx, mort vers el 1173, era senyor de Naüja, d’Urtx i d’una part de Jóc D’aquest indret és originari un llinatge anomenat Naüja així, en un document datat el 1177, Arnau Bertran de Torrelles va vendre a Alfons…
Miquel Cors
Ràdio i televisió
Actor.
S'inicià com a cantant a finals dels anys seixanta, i als anys setanta participà en l’Assemblea d’Actors i Directors, moviment per a la renovació de l’escena catalana Participà, entre d’altres, en espectacles musicals com ara Bestiari , basat en poemes de Pere Quart i produït per La Trinca 1972, en el disc Llegendes de Catalunya 1975, de Guillermina Motta, l’espectacle de cabaret Tela Marinera 1975 i l’òpera rock Granja Animal 1976 Posteriorment centrà la seva activitat en el teatre i actuà, entre d’altres, a L’òpera de tres rals 1984, de B Brecht i dirigida per M Gas, Romeo i…
Sonny Rollins
Música
Nom amb què és conegut el saxo tenor de jazz nord-americà Theodore Walter Rollins.
Inicià els estudis de piano i saxo contralt de ben petit i el 1946 emprengué els de saxo tenor A disset anys debutà tocant aquest instrument en orquestres de rhythm-and-blues Aviat es guanyà una reputació i actuà i gravà amb músics de la talla de Bud Powell, Tadd Dameron, Thelonious Monk i Miles Davis, entre d’altres El 1955 entrà en el quintet de Clifford Brown i Max Roach Es mostrà com un dels millors saxofonistes i improvisadors de jazz i realitzà alguns dels enregistraments més importants de l’època, com ara l’àlbum Saxophone Colossus Experimentà amb un trio compost a més per contrabaix…
,
Elton John
Música
Nom amb què és conegut Reginald Kenneth Dwight, cantant, pianista i compositor de rock anglès.
Començà imitant els cantants de blues i, a partir del 1969, evolucionà cap a un repertori de tipus rock Ha estat una de les estrelles del pop-rock més importants dels anys setanta, època en què assolí un èxit i uns nivells de vendes molt alts, que s’han mantingut des d’aleshores La capacitat d’integrar elements de diversos estils en cançons pop ideals per a les radiofórmules juntament amb les posades en escena en els seus concerts, on combina la interpretació musical amb un vessant de comediant paròdic i grotesc, li han donat una gran popularitat Entre els seus enregistraments…
,
Blake Edwards
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Fill d’un director d’escena, el seu nom de naixement era William Blake Crump, i adoptà com a nom artístic una combinació del seu propi nom i el del seu avi, el realitzador de cinema mut J Gordon Edwards S’inicià com a guionista de guions de cinema negre, i entre el 1957 i el 1961 creà per a la televisió diverses sèries d’èxit en aquest gènere El 1955 dirigí el seu primer llargmetratge, Bring your Smile Along Seguiren una quarantena llarga de títols, tots del gènere de la comèdia, amb la notable excepció del drama Days of Wine and Roses 1962, premiada al festival de Sant Sebastià…
Mercè Capsir i Vidal

Mercè Capsir i Vidal
© Fototeca.cat
Música
Soprano.
Filla dels cantants Josep Capsir i Martínez , 1861 - Barcelona, 13 d’octubre de 1933 i Ramona Vidal Veciana , de nom artístic Mercedes Tressols Barcelona, 1879 - 7 de maig de 1959, estudià piano, cant i composició al Conservatori de Música del Liceu, i el 1913 debutà a Girona amb el paper de Gilda Rigoletto El mateix any ho feu també al Liceu de Barcelona en l’estrena de Parsifal com una de les noies flor A partir del 1914 inicià una intensa carrera, recompensada amb un gran èxit del públic i la crítica, que desenvolupà a Madrid, Oviedo, Bilbao, la Corunya, Lisboa i Buenos Aires, on actuà a…
,
Renata Scotto
Música
Soprano italiana.
Estudià cant a Milà i debutà el 1952 amb el paper de Violetta La Traviata El mateix any obtingué el premi de l’Associació Lírica de Milà, que li permeté cantar la mateixa òpera al Teatro Nuovo El 1953 debutà al Teatro alla Scala amb el paper de Walter en La Wally , d’Alfredo Catalani El 1957 inicià la seva carrera internacional en substituir M Callas al Festival d’Edimburg en La sonnambula , de V Bellini, i posteriorment hi interpretà amb èxit personatges d’òperes del mateix compositor, i també de M Glinka, Ch Gounod i G Verdi El 1960 es presentà a l’Òpera de Chicago amb el paper de Mimí, i…
,
Franco Di Francescantonio
Teatre
Actor, director i dramaturg italià.
Finalitzats els estudis artístics i d’escenografia a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència, amplià l’aprenentatge de la tècnica gestual iniciant una recerca amb l’objectiu de fondre la paraula, el gest i el cant en un mateix moment teatral Desenvolupà la seva carrera artística entre Florència i Barcelona, des del 1971 Treballà amb directors tan diversos com F Zeffirelli, R de Simone, S Zimmermann, E Moshinsky i E Poliakov, i en espectacles com De poble en poble Grec’96, de PHandke, i Así que pasen cinco años Grec’98, de Lorca, ambdós dirigits per Joan Ollé A la vegada, collaborà amb el…
Toni Cabré i Masjuan

Toni Cabré i Masjuan
Teatre
Dramaturg, enginyer i guionista.
Format en el teatre independent amb el grup Xaloc de Mataró, d’ençà de la seva primera obra, Computer Love 1980, es mostrà interessat per la tecnologia i la cibernètica, tema que tornà a aparèixer a Oh bit 1986, premi Ciutat d’Alcoi 1985, a Oi 1992, i a Navegants 1999, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2000 Els camaleons també paguen premi Salvador Reynaldos 1984 inicià una altra temàtica singular, centrada en el món oníric, com a Viatge a Califòrnia 1998, premi Josep Ametller 1997 La primera estrena professional arribà amb Estrips 1989, premi Joan Santamaria 1988, i Històries d’amor 1993…
,
Jon Fosse
Teatre
Dramaturg i escriptor noruec.
Ha conreat molts gèneres literaris, tant novella, conte, poesia i teatre com assaig Debutà el 1983 amb la novella Raudt, svart ‘Vermell, negre’, si bé no escrigué, ni es representà, la seva primera obra dramàtica, Og aldri skal vi skiljast ‘I no ens separarem mai’, fins el 1994 Ha estat en aquest gènere que ha obtingut un major reconeixement mundial, sobretot després del muntatge que feu el director francès Claude Régy de Nokon kjem til å komme ‘Vindrà algú’ És el dramaturg noruec que ha estat més representat després d’Ibsen, i els seus textos han estat traduïts a més de quaranta llengües La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina