Resultats de la cerca

Consisteix, de fet, en una darrera etapa del naturalisme, nom que en un principi fou sovint emprat per a designar-lo, perquè aguditzà la recerca d’una realitat més autènticament reflectida que en la pintura anterior Centrant-se en temes tan prosaics i quotidians com els del realisme, els impressionistes els pintaven, però, in situ , com en una instantània fotogràfica —cal recordar el lligam que els unia amb Nadar— i molt sovint en una sola i ràpida sessió, i aconseguiren visions fugaces que, en ésser exposades, desferen la diferenciació convencional entre esbós i obra definitiva D’altra banda…

Es casà 1284 amb el futur rei de França Felip IV Felip I de Navarra

Vida Començà els estudis musicals amb el seu pare i els continuà al Conservatorio di Sant’Onofrio de Nàpols amb F Durante i L Leo El 1754 estrenà la seva primera òpera, Le donne dispettose , amb un èxit notable Arran d’aquesta acollida favorable, el Teatro San Carlo li encarregà la composició d’una opera seria , Zenobia -amb llibret de P Metastasio-, estrenada el 1756 i que repetí l’èxit anterior El 1758 es traslladà a Roma, on presentà Alessandro nelle Indie , també amb text de Metastasio, i dos anys més tard estrenà al Teatro delle Dame La Cecchina ossia la buona figliola , amb llibret de C…

Vida Considerat una de les ments més brillants del seu temps, estudià a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el grau de magister artium Ocupà diversos càrrecs a la cort francesa, primer com a secretari de Carles IV i més tard com a conseller dels seus successors, Felip VI i Joan II, i se li encarregà la realització de múltiples gestions diplomàtiques, algunes de les quals el dugueren a la cort papal d’Avinyó Nomenat maître de requêtes de la casa reial, que recompensà els seus serveis amb nombroses prebendes a Cambrai, Clarmont, Verdun etc, el 1351 es convertí en bisbe de Meaux Vitry fou…

Fou molt emprat durant la Primera Guerra Mundial És classificat en el grup dels gasos asfixiants, i la seva toxicitat és deguda a la seva hidròlisi en els pulmons, que produeix l’alliberament de HCl i la formació d’un edema pulmonar És emprat també en l’obtenció de colorants i de medicaments

Documentat a Bruges l’any 1540 Mestre l’any 1543 i degà del gremi de pintors el 1569 Introduí el gust italià manierista amb influència de F Primaticcio Conreà el retrat i la pintura de gènere galant El seu fill Frans Pourbus , anomenat el Vell Bruges 1545 — 1581, fou deixeble de Frans Floris i conreà el retrat Frans Pourbus el Jove , fill de Frans i net de Pieter Anvers 1569 — París 1622, fou mestre a Anvers 1591 Des del 1600 treballà per al duc de Màntua amb PP Rubens Estigué a Itàlia Nàpols, Torí i el 1609 fou pintor de Maria de Mèdici Els seus retrats, dins el manierisme internacional,…

Antiga capital de l’Anjou, és un centre regional i mercat agrícola que es disputa la prioritat amb els de Nantes, Tours i Mans Alhora, s’hi ha desenvolupat un important centre industrial metallúrgia, electricitat, teixits, destillació de vins i licors, fotografia Université Catholique de l’Ouest, fundada el 1876 i Universitat Estatal Centre nacional de dansa contemporània Angers és també nus de comunicacions ferrocarril i carretera Antic centre polític dels andecaus , fou anomenada Iuliomagus en temps dels romans El 563 Xilderic I la prengué als saxons i l’annexionà al regne franc Al segle IX…

N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la Bresse La ramaderia de…

Nucli industrial maquinària, indústria de la confecció, del paper, alimentària i química Entre els seus monuments sobresurten el castell s XVIII, en el qual treballà Jacques-Ange Gabriel 1751-65, i la casa de la ciutat, edifici del s XVI, restaurat al s XIX Fou fundada pels romans i anomenada Compendium Sota la monarquia franca fou seu de nombrosos concilis El 1430 Joana d’Arc hi fou feta presonera i fou lliurada als anglesos Al final de la Primera Guerra Mundial hi fou signat l’anomenat primer armistici de Compiègne 11 de novembre de 1918, en un vagó de tren situat prop del bosc de…

Els senyors de Montfort descendeixen de Guillem, fill d’Amalric, comte de l’Hainaut, que adquirí la possessió feudal 952 i féu edificar el primer castell 996 La senyoria cresqué ràpidament en extensió, gràcies a l’esforç de personatges que, en el decurs dels s XII i XIII, augmentaren, per mitjà d’una eficaç política matrimonial, el poder familiar El comte Simó III de Montfort adquirí, a mitjan s XII, el comtat de Leicester, a Anglaterra Els seus fills Simó IV de Montfort , cèlebre protagonista de la croada contra els albigesos, i Guiu de Montfort donaren un relleu internacional a la família…