Resultats de la cerca
Es mostren 877 resultats
el Figueró i Montmany

El Figueró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall del Congost, al sector on aquest riu travessa la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita al S amb el terme de la Garriga, a l’E amb Cànoves i Samalús, a l’W amb Sant Quirze Safaja i al N-W amb el municipi osonenc de Sant Martí de Centelles El terme, de caràcter muntanyós, s’estén des dels cingles de Bertí, on arriba fins a la cota dels 700 m, a l’oest, fins als contraforts occidentals del massís del Montseny Roca-sentella, 1000 m, a l’est El Congost parteix el terme per la meitat, separant-lo en dos sectors prou diferenciats El sector occidental és drenat per diversos torrents profundament encaixats al peu de la cinglera, que formen grans fondalades…
La Vall d’Aran
Els estanhs dera Pincèla i el Coret —Collet— de Vilac En la llunyania el massís de la Maladeta, teló de fons de moltes perspectives araneses Jaume Orta La Vall d’Aran 12, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La Vall d’Aran és situada al vessant nord dels Pirineus, pràcticament al centre geogràfic de la serralada Estrictament no és més que la part més alta de la vall de la Garona i, malgrat el seu nom diferenciat, no hi ha cap discontinuïtat o canvi físic important a la línia fronterera franco-espanyola Per aquests factors geogràfics, l’Aran rep, sobretot en la…
L’albufera de València
La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…
La problemàtica de la conservació de la ictiofauna continental a Catalunya
La pesca elèctrica és la metodologia més adequada per a quantificar les poblacions de peixos, ja que en permet conèixer la densitat, la biomassa i l’estructura poblacional Alhora, té l’avantatge de permetre la captura incruenta dels exemplars Adolf de Sostoa Els sistemes fluvials de Catalunya es caracteritzen per una elevada variabilitat i dinamisme Això és conseqüència, d’una banda, de les fluctuacions climàtiques pròpies d’aquests ecosistemes i, de l’altra, de l’important grau d’humanització que ha patit el nostre entorn A la regió mediterrània, les variacions climàtiques són notables i…
Les Gavarres i el massís de Cadiretes
Característic aspecte de les Gavarres, en una panoràmica des del puig d’Arques El relleu és ondulat i els vessants són totalment coberts per boscos d’arbres de fulla perenne, com alzines, arboços, sureres i pins Ernest Costa Les Gavarres i el massís de Cadiretes 11, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Els massissos de les Gavarres i Cadiretes, amb les muntanyes de Begur, formen part del límit septentrional de la Serralada Litoral Catalana Són un conjunt paisatgístic de primer ordre, i conserven importants reductes de bosc mediterrani, enfront les planes extenses…
Vila i castell medieval de Guimerà
Art romànic
Situació Espectacular vista aèria de Guimerà, amb les restes del castell a la part alta i la vila esglaonada al vessant de migdia del turó del castell ECSA-J Todó El poble de Guimerà és situat al curs mitjà de la vall del Riu Corb, a la riba dreta, esglaonat al vessant de migdia del turó del castell, nucli primigeni de la vila Mapa 34-15 390 Situació 31TCG488034 S’arriba a Guimerà des de Tàrrega per la carretera C-240 Abans de travessar el Riu Corb i arribar a Ciutadilla, cal prendre a mà esquerra la carretera local L-241 que mena a Guimerà JDM-CPO Història Les primeres notícies del castell i…
Castell i Vila Vella (Tossa de Mar)
Art romànic
Situació Típica població que es dreça en un penyal sobre el mar TAVISA D’esquena a mar, als peus del vessant nord-oest del promontori que confronta el cap de Tossa, es troba la turística Vila Vella, protegida per un clos murat als sectors més vulnerables que donen a la badia i a la costa Al cim d’aquest promontori hi havia un castell que controlava un ampli territori, defensant la vila dels atacs tant per mar com per terra Les restes d’ocupació ibèrica i romana que s’hi han trobat confirmen, la posició estratègica del lloc Aquesta fortificació fou convertida en època moderna en molí, i…
Bibliografia sobre el marc geogràfic i històric de la Garrotxa
Art romànic
Bibliografia Pèire de Marca Marca Hispanica, sive limes hispanicus , París 1688 Jaume Villanueva i Astengo Viage literario a las iglesias de España , 22 vols, Madrid-València 1803-52 Cl Devic i J Vaissete Histoire de Languedoc Histoire Générale de Languedoc avec les notes et les pièces justificatives , especialment vol II, ed Privat, Tolosa 1875 Joaquim Botet i Sisó Condado de Gerona Los condes beneficiarios , Girona 1890 Francesc Monsalvatje i Fossas Noticias históricas del condado de Besalú , 26 vols, Olot 1889-1919 Antoni Rovira i Virgili Història Nacional de Catalunya , vol III, Barcelona…
Castell de Burriac o de Sant Vicenç (Cabrera de Mar)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de les ruïnes ECSA - J Todó Les ruïnes del castell de Burriac o de Sant Vicenç es troben a 401 m d’altitud sobre el nivell del mar, assentades en un massís de roca que corona el cim d’una muntanya o cimal dels contraforts costaners de la Serralada Litoral Mapa L37-15393 Situació 31TDF490988 És visible des de bona part del Maresme, i s’hi pot accedir per diferents camins El més usual surt de Cabrera de Mar i passa pel manantial Modolell, des d’on surt un camí costerut que després d’alguns revolts deixa al peu de la roca on es troba el castell Aquest és sempre…
Els dictiòpters mantodeus: pregadéus i afins
Característiques de grup Els mantodeus, que fan part dels dictiòpters, els quals hem començat a tractar en el capítol anterior, són insectes de cos llarg i bones dimensions entre 1,5 i 8 cm de llargada, els de la fauna ibèrica i fins a 16 cm els tropicals, de tegument llis i quasi sense pèls però sovint adornat a diferents regions del cos amb estructures en forma de lòbuls, grans o espines Generalment són de colors verdosos, grisosos o de palla, però algunes espècies presenten dicromisme , és a dir, que dins d’una mateixa espècie, hi ha individus verds i individus marrons, fenomen que no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina