Resultats de la cerca
Es mostren 782 resultats
genocidi
Política
Dret
Extermini parcial o total d’un grup humà.
El terme genocidi , compost de l’arrel del mot grec γἑνος ‘raça’ o ‘espècie’ i del sufix derivat del llatí caedere ‘matar’, fou encunyat pel jurista judeopolonès Raphael Lemkin el 1944 en el seu llibre Axis Rule in Occupied Europe La definició d’aquest crim en una fórmula legalment tipificada és recollida en la Convenció sobre la Prevenció i la Penalització del Crim de Genocidi, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre de 1948 i en vigor des del 1951 Segons els termes d’aquest text, el genocidi comprèn tant l’assassinat en massa de membres d’un grup com el…
Francesc Martí i Viladamor
Història
Política
Literatura catalana
Historiografia catalana
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill del jurista Francesc Martí , es traslladà quan tenia un any a Barcelona, on es doctorà en drets el 1634 Els mesos previs a la revolta del juny del 1640 menà una campanya d’agitació, repartint fullets que denunciaven el govern del comte duc d’Olivares Seguidor de la política del seu pare, el desembre del 1640 publicà semianònimament Noticia universal de Cataluña ed 1995, un allegat per a legitimar la rebellió contra Felip IV i reafirmar la lleialtat catalana als Àustria, que li valgué, l’any següent, el càrrec d’advocat fiscal de la batllia general de Catalunya…
, ,
Dusai

Armes dels Dusai
Llinatge de ciutadans honrats de Barcelona, conegut també sota les formes de Durai, Durall, d’Usai o d’Esall.
Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall Besalú, s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del segle XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del segle XV, que ascendí a l’estament militar La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai, establert al carrer de Montcada i casat amb una germana Maria de l’almirall Marquet Els Dusai aparegueren per primera vegada en la conselleria el 1283 amb Guillem Pere Dusai i Marquet mort vers el 1307, fill gran de l’anterior, propietari d’una important societat…
Bernat Güell
Història del dret
Jurista, llicenciat en dret canònic, exercí l’advocacia a la ciutat de Girona, d’on fou un quant temps jutge ordinari.
Collaborà amb Tomàs de Mieres i d’altres juristes en l’aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l’any 1430
Pere de Berga
Història
Història del dret
Jurista, conseller auditor, promovedor i després regent de la cancelleria de Joan I; el seu veritable nom era Pere Olzina de Berga.
Portà a terme nombroses ambaixades a Avinyó el 1387, el 1388, el 1389 — aquest darrer any per negociar el matrimoni de la infanta Violant amb Lluís II d’Anjou — , i el 1393 a fi de demanar subsidis per a l’expedició a Sardenya i formà part d’altres a la cort de França 1389 i 1393 En el procés del 1396 contra els antics consellers de Joan I, fou encartat i acusat de suborn, corrupció i rapte, però fou absolt el 1398 Tornà a entrar al servei del rei Martí
Averrois

Averrois, segons Andrea di Bonaiuto al fresc del 1365 El triomf de sant Tomàs a l'església de Santa Maria Novella (Florència)
Filosofia
Nom amb el qual fou conegut als Països Catalans Abū-l-Walīd Muḥammad ibn Rušd, filòsof, jurista, metge i astrònom àrab andalusí.
Membre d’una família de juristes malequites, estudià medicina amb Abū Ga'far de Trujillo, i filosofia amb ibn Ṭufayl De jove anà al Magrib, on intervingué activament en la política cultural dels almohades Presentat ~1169 per ibn Ṭufayl al califa Yusuf, aviat gaudí de la seva amistat i fou noment cadí de Sevilla Quan ibn Ṭufayl renuncià al càrrec de metge de la cort 1182, Averrois el substituí i es mantingué en el càrrec fins que el 1195 el nou califa, Ya'qub al-Manṣur, li retirà, per raons desconegudes, la protecció amb què l’havia afavorit al principi del seu regnat Condemnat…
Joan de Bardaixí
Història
Militar
Militar ribagorçà, fill del jurista Berenguer de Bardaixí, senyor d’El Grado, Saidí, Ossó, Pertusa, Antillón, Bespén, Castellflorit, La Almolda i Letux.
Fou camarlenc dels reis Martí, Ferran I i Alfons IV El 1409 participà en l’expedició a Sardenya amb les tropes de Benet XIII Durant l’interregne lluità contra el bàndol urgellista aragonès Es distingí 1413 en la campanya contra el comte d’Urgell i rebé, com a recompensa, el lloc d’El Grado
radicalisme
Història
Política
Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat.
El terme fou emprat primerament a la Gran Bretanya per a designar els corrents de pensament polític reformista del darrer decenni del s XVIII i de la primera meitat del s XIX, en part un producte de les idees, derivades de la filosofia de Jean-Jacques Rousseau, que circulaven per Europa després de la Revolució Francesa, en part, també, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Francesa, i en part, encara, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Industrial Dirigit, en un començament, per Cobbett i Hunt, la finalitat del moviment radical era d’assolir una…
Mercader

Armes dels Mercader
Llinatge de ciutadans i, després, de cavallers i nobles establert al Regne de València, arran de la seva conquesta, amb Jordi Mercader (mort el 1278).
El seu fill Pere Mercader mort el 1278 fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona 1251 i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader mort el 1328, senyor del castell de Bellreguard 1284 Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs mort el 1378, jurat de València 1364, doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet mort el 1420, que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis mort el 1429, que fou pare de Berenguer Mercader i Miró , que…
El Sàhara per la pau. 1959
El 1904, Norbert Font i Sagué publicà els primers resultats de les recerques que havia realitzat sobre el Sàhara, partint de la costa atlàntica, per conèixer-ne el sòl, la vegetació, l’existència, o no, d’aigües subterrànies, etc Els anys 1920 i durant les dècades següents, amb els germans Rubió i Tudurí al capdavant, un grup de joves, dalt d’un camió amb la bandera catalana voleiant, travessaren el desert del Sàhara, de nord a sud, des d’Algèria fins al Níger Unió euroafricana proposta del 1959 La travessia es traduí en dibuixos, aquarelles, reportatges, novelles “africanes” i, també,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina