Resultats de la cerca
Es mostren 15337 resultats
open
Esport
Competició esportiva oberta indistintament a professionals i a afeccionats.
Els open es disputen només en determinats esports, els més destacats dels quals són el golf i, des del 1968, el tennis
monestir de Sant Pere de Riudebitlles
Monestir
Priorat benedictí fundat al lloc que ocupa l’església parroquial de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès).
El fundaren Guifre de Mediona, senyor del lloc, i la seva muller Guisla, que el 1026 el cediren a l’abadia de San Martino dell’Isola Gallinaria a Albegna Ligúria, perquè hi establís una comunitat i vetllés sobre ella El 1165 el papa Alexandre III en confirmà la possessió a l’abat Ramon de l’Isola Gallinaria La comunitat de Riudebitlles, regida per un prior, tenia al segle XIV cinc monjos i algun sacerdot beneficiat, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia, annexa al monestir El 1428 aquest priorat fou unit a l’abadia de Montserrat per renúncia del seu prior Bernat de Vilalta aleshores…
monestir de Sant Hilari de Carcassona
Abadia
Abadia benedictina, avui església parroquial de Sant Hilari, al baix Rasès (Llenguadoc), sota l’advocació de l’Assumpta.
Fou fundada al s VIII en honor de sant Sadurní i de sant Hilari, però que finalment s’anomenà només de Sant Hilari, per tal com guardava des del 969 el cos d’aquest sant, martiritzat a Carcassona Lluís el Piadós li confirmà els seus béns el 825 Tenia inicialment 32 monjos La seva àmplia dotació s’estenia pels comtats de Carcassona, Rasès, Tolosa i Rosselló Sofrí molt durant la croada contra els albigesos s XIII, i al segle següent inicià la decadència i baixà a vint monjos, i arribà a sis el 1691 Fou secularitzat el 1758, quan tenia només set monjos, i els seus béns…
serra de Madres
Serra
Massís paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent i el País de Salt (Llenguadoc).
L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una al S, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües entre l’Aglí NE, l’Aude W i la Tet S i E, on aflueixen, per l’…
parada nupcial
Etologia
Conjunt d’actituds i emissions sonores (generalment vocals) que precedeixen l’acoblament o la formació de parella.
Entre els ocells, poden ésser executades només pel mascle en el cas de les espècies en què només ell té el plomatge brillant o canta o bé pel mascle i la femella quan no hi ha dimorfisme sexual ben marcat o quan la femella és molt semblant a les femelles d’espècies pròximes Les parades nupcials tenen com a finalitat afavorir el reconeixement dels individus i evitar equívocs quant al sexe o l’espècie, reduir l’agressivitat, estimular i sincronitzar les funcions dels òrgans sexuals perquè l’acoblament sigui reeixit, i delimitar el territori Generalment, es limiten a…
dotació fundacional
Dret civil català
Patrimoni inicial d’una fundació privada que es constitueix en virtut d’un negoci dispositiu, a conseqüència del qual una determinada massa patrimonial es transmet del patrimoni dels fundadors a la fundació.
La dotació és una cessió gratuïta, perquè els fundadors disposin de la totalitat o d’una part del seu patrimoni sense percebre'n cap contraprestació L’acte de dotació es produeix en el moment de la inscripció en el Registre de Fundacions, però els seus efectes es retrotreuen a la data de l’atorgament de la carta fundacional o, si escau, al dia de la mort del fundador A part el patrimoni inicial que la fundació adquireix amb la dotació, ja constituïda pot adquirir altres béns amb la finalitat d’integrar-los al seu patrimoni Els béns de la dotació poden ser destinats amb caràcter permanent al…
caixer
Judaisme
Ritualment pur, net, preparat d’acord amb la llei judaica; és aplicat especialment als aliments.
Segons les normes del judaisme , les prescripcions més estrictes es donen en la carn Aquesta ha d’ésser d’animals remugants i tenir la peülla forcada, la qual cosa inclou el bou, la vaca, l’ovella, el marrà, la cabra, el boc i els cabrits L’aviram serà considerat caixer si s’ha sacrificat d’acord amb el ritual prescrit per un carnisser religiós, mentre que el consum d’ocells de presa i no domèstics i els insectes no està permès Només els peixos amb aletes i escates són considerats aptes per al consum, i pel que fa als ous i lactis, només estan permesos si provenen d’animals…
cogestió
Economia
Sociologia
Sistema de participació dels treballadors en la gestió de l’empresa a través d’organismes propis.
Aquesta participació pot tenir graus i aspectes diferents, però, en general, constitueix una institució ambigua que pretén d’establir un sistema de collaboració harmònica entre capital i treball que elimini el conflicte, faci augmentar la productivitat i permeti a l’empresa de planificar econòmicament La cogestió, en l’aspecte econòmic, és pràcticament nulla i només ha tingut alguna incidència quant a millora de sous i control de dividends en l’aspecte tècnic, només ha arribat a l’escala dels suggeriments o les consultes, sense cap poder sobre l’organització de la…
arrebossar
Construcció i obres públiques
Cobrir el parament vertical d’una paret amb una capa d’argamassa.
Aquest revestiment de la paret serveix per a millorar-ne l’aspecte i fer-la llisa i més impermeable Per això són arrebossades sobretot les parets exteriors, i les interiors només quan el mal tracte que puguin rebre fa témer que un recobriment de guix fóra massa delicat El gruix de l’arrebossat és d’1 a 2 cm, i el material que hi és posat és fonamentalment un morter de calç o de calç i ciment pòrtland per a fer-lo més impermeable La superfície d’un arrebossat resta més o menys granada, segons la grossària de la sorra emprada Antigament hom arrebossava sovint les parets i els…
José Zapiola Cortés
Música
Compositor i director xilè.
D’origen humil i formació autodidàctica, és considerat un dels pares de la música xilena Inicià la seva carrera compositiva en el moment en què Xile començava a autoafirmar-se com a nació Zapiola, juntament amb M Robles, fou dels pocs músics nadius importants de l’època al seu país, ja que la gran majoria dels que hi eren actius provenien d’altres estats sud-americans o bé d’Europa A només vint-i-quatre anys dirigí l’orquestra del Teatro Nacional de la capital Dirigí també la capella de música de la catedral de Santiago, on deixà nombroses composicions religioses El 1842 fundà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina