Resultats de la cerca

En la roda, que pot ésser de fusta o metàllica, segons que l’embarcació sigui de l’una o de l’altra natura, acaben els taulons o les planxes del folre exterior o del folre, respectivament La part inferior de la roda va unida a la quilla mitjançant una peça o una part d’ella mateixa, anomenada peu de roda En les embarcacions metàlliques, la roda, recta o inclinada, sol ésser constituïda per un perfil d’acer arrodonit a la cara anterior

És compost, en general, d’una torre vertical mantinguda per arcs foragitants o per tirants, al peu de la qual hi ha articulada una ploma d’inclinació i orientació variables, la qual és sostinguda per un cable que passa pel capdamunt de la torre El derrick pot ésser fix o pot anar muntat sobre un vehicle de rodes o de cadenes, o sobre un dic flotant També pot ésser utilitzat com a dragalina i per a la batuda d’estaques i palplanxes

El paxille tòxic Paxillus involutus té un barret gran, que arriba als 25 cm de diàmetre, amb el marge enrotllat i la superfície vellutada i brillant, de color marró vermellós Làmines un pèl decurrents, de color crem i tacades de rovell Peu de color més clar que el barret, tacant-se de marró vermellós amb el tacte Consumit en cru provoca intoxicacions molt greus, de vegades mortals Tot i que poc probable, s’ha d’evitar confondre el rovelló amb aquesta espècie

La primitiva domus era situada dalt el pujol que li ha donat nom fou destruïda durant la guerra remença La família Despujol consta des del segle XII 1187 i s’ha perpetuat fins a l’actualitat i Josep de Despujol, marquès de Palmerola i Catllús, comte de Montclar i baró de Fenollar, és el propietari de l’actual casa de Despujol, que és una obra moderna i es troba al peu del mateix pujol, a llevant de la vila de Sant Hipòlit

El llogaret de Serrat és al peu del massís del Turbó, a la capçalera del barranc homònim i de la vall de Lierp A partir de la baixa edat mitjana i fins a la desamortització consta en poder del capítol de Roda L’església de Santa Maria era el centre de les possessions canonicals a la vall Al segle XIX, segons el Diccionario de P Madoz, hi havia un capellà i dos beneficiats de patronat particular en depenia l’església de Paderniu

Fou l’ànima dels quaderns humorístics Fullaraca vers el 1887 i collaborà en La Roja 1881, La Honorata 1885-86 i altres publicacions de Barcelona i Madrid Fou el primer director artístic de La Tomasa des del 1888 Estrenà al Romea de Barcelona el drama Al peu de la creu 1892 i escriví diversos monòlegs humorístics, entre els quals cal citar Tot per elles 1885 i L’home de la dida 1892 Era oncle de l’escultor i comediògraf  Lambert Escaler

A finals del segle XIX, els propietaris vengueren el molí fariner que tenien al peu del riu Llobregat a la firma P Manent i Cia, que hi construí una colònia industrial tèxtil dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó La colònia és coneguda com a cal Riera, Colònia Manent o la Manent El 1912 la masia va ser reformada per Gregori Conill, descendets dels antics propietaris, i des de llavors també se la coneix per cal Gregori

És al cim de la muntanya de Sant Julià S'hi han documentat restes d’una muralla del segle IV aC, al voltant de la qual se'n bastí una altra al principi del segle II aC, així com les restes d’un gran edifici que podria haver estat un temple L’ocupació perdurà fins al final del segle II aC Al peu de la muntanya s’ha descobert un extens camp de sitges datable entre el segle IV aC i el final del segle II aC

Hi eren compresos el qüestor de palau, el cambrer major, el canceller, el comte de les liberalitats, el dels interessos privats, el dels domèstics, tant dels cavallers com dels de peu, els comtes i ducs dels militars, mestres de les escrivanies d’epístoles, de libels, de manaments i de curs de memorials, el primicer dels notaris consistorials, etc, així com els subalterns de tots ells Els palatins de major categoria rebien els tractaments de spectabilis honorable i clarissimus els menys enlairats els de prefectissimus i egregius

Als segles IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes el 945 el comte d’Empúries Gausfred I concedí drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere, voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera Al començament del segle XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses la Mugueta n'enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de Salines i el grau de la Muga