Resultats de la cerca
Es mostren 2355 resultats
moscovita
moscovita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, potassi i fluor, KAl2 Si3 AlO10 (OH,F)2.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic i té l’hàbit tabular de contorn hexagonal i també en agregats És un fillosilicat del grup de les miques Té una duresa 2,5 parallelament als plans d’exfoliació, i 4 perpendicularment a aquests És incolora, amb lleugeres pàtines de color verd, gris o marró L’esclat és nacrat Té una densitat de 2,8-2,9 Hom la troba sovint en les pegmatites granítiques, roques que forneixen la mica d’ús industrial És anomenada també mica blanca
L’Assemblea Nacional Constituent de Veneçuela assumeix les funcions del Parlament
L’Assemblea Nacional Constituent de Veneçuela ANC aprova un decret “d’emergència legislativa” pel qual assumeix totes les funcions del Parlament bicameral veneçolà El decret també limita les atribucions de les assemblees legislatives dels 24 estats de Veneçuela i prohibeix als ajuntaments que modifiquin els plans de desenvolupament urbà de cada municipi Els partits de l’oposició, com Acció Democràtica i COPEI, consideren que la concentració de poders en l’ANC, on el president Hugo Chávez disposa d’una majoria aclaparadora, és un cop d’estat encobert
deformació
Geologia
Canvi de forma d’un objecte geològic.
La deformació permanent observada deformació finita que és experimentada per una roca depèn de les seves propietats i dels esforços que ha sofert La deformació és discontínua quan es creen plans de ruptura i lliscament és contínua en el cas contrari La deformació contínua és homogènia si les línies rectes continuen rectes i les paralleles, paralleles en cas contrari, és inhomogènia Una deformació és caracteritzada per un ellipsoide, definit per tres eixos el de màxim allargament, el de mínim, i l’intermedi i per la seva orientació
exfoliació
Mineralogia i petrografia
Propietat que tenen certs cristalls de trencar-se en superfícies paral·leles a una cara cristal·lina possible.
Segons el grau d’exfoliació hom l’anomena perfecta, bona, clara i no clara L’exfoliació reflecteix l’estructura interna, puix que els enllaços estructurals no tenen la mateixa força en els diferents plans En els reticles de caràcter fullat, la unió a cada làmina és molt més forta que la que hi ha entre una làmina i les seves veïnes, i en aquest tipus d’estructures l’exfoliació és perfecta i sempre parallela a les fulles, com en la mica i en el grafit
Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat
Escola fundada l’any 1991, dins de la Universitat Politècnica de Catalunya, per a impartir la titulació d’enginyeria tècnica en sistemes de telecomunicació.
Situada provisionalment a Sant Just Desvern a l’espera que finalitzi la construcció del campus de Castelldefels, ha estat un centre pilot a l’Estat espanyol en la reforma de plans d’estudis i de mètodes docents El seu primer director, Xavier Bara, rebé, l’any 1996, la medalla Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya, com a premi per la qualitat de l’ensenyament arran de les innovacions docents adoptades a l’escola, que s’estengueren a altres universitats d’arreu de l’estat
Jeroni Berard i Solà
Història
Militar
Militar i erudit, conegut també amb el nom de Jeroni Boix de Berard i de Solà.
Era membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix Regidor perpetu de Palma 1793 i dipositari reial de Mallorca 1794, compongué diverses obres, la majoria de les quals inèdites destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, conservat parcialment és una descripció de la ciutat i dels pobles de l’illa, acompanyada amb plans, alguns dels quals publicats
Joan Pere Segura i de Lago
Arquitectura
Història
Arquitecte (1940) i erudit.
Doctor en arquitectura 1966, projectà l’arxiu central de l’administració de l’estat Alcalá de Henares, 1968, els plans d’urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València Fou president de Lo Rat Penat 1962-72 Publicà El escudo de armas de Algemesí 1955, La repristinació de la catedral de València 1971 i Llinatges d’un poble Valencià Algemesí 1975, entre altres treballs
Josep Casademunt i Torrents
Arquitectura
Arquitecte.
Succeí el seu mestre, Antoni Cellers 1835, com a professor d’arquitectura als cursos de la Junta de Comerç, a Barcelona El 1850 fou nomenat professor de l’escola de mestres d’obres i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi Féu la monografia publicada el 1886 i els plans 1837 del convent gòtic de Santa Caterina durant la seva destrucció D’acord amb l’esperit romàntic, concedí una major importància a l’arquitectura medieval Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles de València
Centenars de detinguts a Rússia en protestes contra els projectes de jubilació del govern
Més de 800 persones són detingudes a diverses ciutats de Rússia en manifestacions contra els plans del govern d’allargar l’edat de jubilació, en les quals hi ha també nombrosos ferits Les protestes van començar al juliol, i malgrat que el president Putin va aconseguir suavitzar-les a finals d’agost, les protestes continuen els mesos següents El govern preveu que el 2036 els homes es retirin als 65 anys i les dones als 60 L’esperança de vida a Rússia és de 66 anys per als homes i 77 per a les dones
Ransol

Vista general del poble de Ransol
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.745 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol
, que davalla del pic de la Serrera i dels pics dels Menars, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.
El riu de Ransol , que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina on hi ha una mina de ferro i dels estanys de Ransol A mitja vall hi ha les bordes de Ransol A l’altre vessant de la vall hi ha la Caseria del Pla i dels Plans A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la La vall de Ransol © Fototecacat presa de Ransol , d’on deriva el canal de Ransol , subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina