Resultats de la cerca
Es mostren 5468 resultats
Passió de Cervera
Nom donat a un Misteri de la Santíssima Passió de Cristo compost el 1534 per Pere Ponç i Baltasar Sança
Conté estrofes de caràcter popular que alternen amb fragments de caràcter culte, sens dubte aprofitant textos anteriors, entre els quals hi ha la Història de la Passió dels valencians Bernat Fenollar i Pere Martines, i potser un misteri anterior dit La Passió del Fill de Déu , que fou representat a Cervera anualment almenys del 1481 al 1518 Fou escenificada diverses vegades a l’església de Santa Maria i només per eclesiàstics fins el 1545, en què el concili de Trento prohibí les representacions a l’interior de les esglésies Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis,…
,
Teodoric
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (904-937).
Sembla que succeí Frodoí en la seu barcelonina, però potser no immediatament Després de la mort violenta del comte Guifré I el Pelós i del trasbals produït al comtat de Barcelona, es dedicà a la restauració d’esglésies, com la de Parets 904, les de Cervelló 904 i 910, que concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i més endavant les de l’Ametlla i la Roca del Vallès 932, ajudat primer pel comte Guifré II-Borrell I i després pel comte Sunyer I Reuní un sínode a Barcelona el 906, amb l’assistència de l’arquebisbe Arnust de Narbona i altres bisbes catalans, per tractar del bisbat…
Pedro Ángel de Tarazona
Història
Periodisme
Erudit i periodista.
Agent de negocis establert a Barcelona, el 1761 publicà una Carta erudita que contiene un breve compendio de las virtudes morales i potser el Caxón de sastre cathalán El 1762 edità el Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico , on, influït per BJFeijoo i JFde Masdéu, combaté la superstició i intentà d’analitzar críticament els fenòmens de la natura i de la història inclogué, també, per primera vegada, una secció d’actualitat, amb informació econòmica, sobre el moviment del port, vendes de cases, etc Hom l’ha considerat, per aquest motiu, un precursor del periodisme…
Sant Pere de Tapioles (Guissona)
Art romànic
L’església de Sant Pere fou erigida prop del nucli de població de Tapioles, a ponent de la vila de Guissona L’indret servà sempre la dependència amb la propera Guissona, tal com s’especifica en la donació comtal a la catedral d’Urgell amb motiu de la seva consagració el 1040 La primera referència a l’església és de l’any 1094, en una afrontado d’una vinya L’any 1097 s’esmenta el camí que va de Tapioles a Sant Pere, església que potser es trobava una mica separada del llogarret La consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, efectuada el 15 de setembre de 1098, fa…
Sant Miquel de Bell-lloc d’Urgell
Art romànic
El terme de Bell-lloc és situat a llevant de Lleida, al límit occidental del Pla d’Urgell Potser el primer esment del lloc sigui de l’any 1153, en què els comtes d’Urgell i de Barcelona, d’acord amb els templers, concediren un honor entre Vensilló i Pedrillons a Bernat de Belllloc L’any 1254, Jaume I atorgà la meitat del castell de Bell-lloc als Sassala Durant el regnat d’Alfons II 1285-91, el terme de Bell-lloc fou incorporat a Lleida a petició dels veïns de l’indret L’església de Sant Miquel apareix pocs anys després de recuperar-se el bisbat de Lleida Consta en l’ Ordinatio…
Sant Pere de Sudanell
Art romànic
Els vestigis de la primitiva església parroquial de Sant Pere es troben en distintes cases del poble de Sudanell, situat al sector meridional del Pla de Lleida, al marge esquerre del Segre El lloc apareix en el dubtós document Termini antiqui civitatis Ilerde , cosa que ha fet suposar a alguns autors que tenia uns orígens islàmics El primer esment de l’església parroquial de Sudanell és de l’any 1168, en què el bisbe Guillem Pere, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis , incorporà l’església de Sudanell a la prepositura de Sant Joan de Segrià Poc després, l’any 1187, Radulf, canonge de Lleida,…
Sant Miquel o Sant Joan del castell de la Bastida
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta església del segle XIII, amb el potent campanar a primer terme ECSA - J Ponsich És situada a la part nord de l’antic recinte del castell Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E L’itinerari per arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent Història És l’actual església parroquial Potser va ser primitivament dedicada a sant Joan i la seva advocació devia canviar quan esdevingué parroquial, en substitució de l’església propera de Sant Miquel Església És un edifici de nau única, coberta amb volta de canó apuntat…
Amenofis III
Història
Novè faraó de la dinastia XVIII (1417-1379 aC) Fill de Tuthmosis IV i de Mutemweya, és un dels sobirans més importants de l’Egipte faraònic, qualificat per alguns egiptòlegs com ‘el Magnífic’.
Casat amb Tiy, esposa principal, desposà també la princesa mitanniana Gilukhepa i altres dones, entre elles algunes filles seves, com la princesa Sitamon, mare, potser, dels faraons Smenkhkara i Tutankamon La seva política exterior, molt fluixa, estigué basada en les aliances matrimonials desposà la filla i la germana del sobirà cassita de Babilònia, la filla del rei d’Arzawa, etc Per contra, en política interior, Egipte assolí aleshores el cim en el camp econòmic —ho demostren les seves construccions, nombroses i de factura excellent temple de Luxor, de Soleb Alta Núbia,…
Taddeo Gaddi
Pintura
Pintor, documentat a Florència del 1332 al 1366.
És potser el representant més important de l’escola giottesca Participà amb el mestre en la decoració de la capella Baroncelli de l’església florentina de Santa Croce mural Històries de la Mare de Déu , 1332-38 durant aquest període pintà també una colla de plafons per a la sagristia de la mateixa església en part conservats al Museo dell’Accademia El 1342 treballà al Camposanto de Pisa, i el 1353 féu un políptic per a l’església de San Giovanni Fuorcivitas de Pistoia Més obres importants seves són el Sant Sopar refetor de Santa Croce, Florència i una Mare de Déu amb el Nen 1355…
Artau de Claramunt
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Li ha estat atribuïda la novella sentimental Triste deleytaçión , signada amb les inicials FADC Els diversos catalanismes i el fet que el plany de l’enamorat, en 151 versos, sigui en català, corrobora la catalanitat de l’autor Era, potser, comanador de la Guàrdia L’acció de l’obra, tal vegada autobiogràfica, se situa vers el 1458 i sembla reflectir un ambient concret i limitat, no barceloní Escrita en prosa i vers, consta de dues parts la primera refereix fets versemblants i denota la influència de la Fiammetta de Boccaccio i de Juan Rodríguez del Padrón la segona transporta el…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
