Resultats de la cerca

Per extensió, obra musical basada en aquest text Sorgida en cercles franciscans cap al segle XIII, sovint se n’ha atribuït l’autoria a Iacopone da Todi -1306 -tot i que no es pot dir amb certesa qui en fou l’autor- És formada per vint estrofes de tres versos -dos d’octosíllabs i un d’hexasíllab-, que se succeeixen en parelles de dues amb l’esquema de rimes AAB, CCB, Potser no fou escrita directament amb la intenció de ser cantada, però l’estructura del poema el feu vàlid per a ser usat com a seqüència a partir del segle XV Després de la seva supressió, dictada pel concili de…

Joan Generes Manresa — 1864 és documentat des del 1620 féu diversos retaules al Carme i a la seu de Manresa Fills seus foren Francesc Generes , autor d’un retaule a Gavà 1678, i Lluís Generes Manresa — Perpinyà 1710, el qual, establert a Perpinyà, a la mort de Llàtzer Tremulles 1656 n'acabà el retaule de Sant Francesc de Paula al convent de la Victòria de Perpinyà —avui a la catedral— i esdevingué l’escultor més destacat del Rosselló dels cinquanta anys següents treballà en retaules de Serdinyà 1661, Vinçà 1663, Espirà de Conflent 1663 i Estoer 1665, i la seva obra principal fou el gran…

Hom desconeix el lloc exacte on era situada la turrem Azmeto , la qual segons els documents antics consta que era al terme de Tortosa, al camí que anava a Camarles Aquesta torre andalusina, potser una almúnia, és coneguda com a torre de Rocacorba a partir de la concessió que en féu Guillem de Bell-lloc a Arnau de Rocacorba i a la seva muller Arsenda, en una data desconeguda anterior al 1164 Fou pel setembre d’aquest any quan, davant les reclamacions de Turc, genovès, i de Martí Robany, que en cobejaven la pertinença, el rei Alfons I i Guillem Ramon de Montcada confirmaren la…

El primer esment d’aquesta església es troba a l’acta de consagració de Santa Maria de Merli del 1122, on apareix mencionat el puig de Sant Pere L’església era emplaçada als espadats de la serra del Jordal, en un lloc de dificilíssim accés Només resten unes poques filades i encara en part refetes, que permeten de veure’n l’estructura, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau No es conserva cap finestra, ni es pot assegurar on era la porta, potser a la façana sud No es pot precisar tampoc quina era l’estructura de les seves cobertes,…

El poble de Castillo de Sos és al migdia de la vall de Benasc i prop de la confluència del torrent d’Urmella amb l’Essera, principal cruïlla de comunicacions Situat al mig de la plana, a 904 m d’altitud, des d’aquesta posició dominava els principals accessos a la vall el coll de Fades a llevant, la vall de Sant Feliu de Veri port de la Múria i port de les Ares i el congost del Ventamillo a migjorn Així, doncs, tant el topònim de llatí castellum com l’emplaçament ens indiquen clarament la seva funció de lloc fortificat a l’entrada d’una vall, que potser es remunta a l’època…

Capella i antiga ermita situada en una canal de la muntanya del pendent nord-est de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en un indret amagat i que es troba en part sota una gran balma o cova, on hi ha una font És un lloc tradicional d’eremitisme, i s’hi coneixen ermitans de la capella fins a mitjan segle XVIII Les primeres notícies són de l’any 1341, però això no obsta perquè existís des del segle XIII i potser d’abans i tot, si s’ha de jutjar per alguns fragments de mur antic, bé que l’edifici fou essencialment refet en època gòtica i el casal que tenia annex en època més…

Es tracta d’una església pràcticament desapareguda que es troba prop de les restes del castell de Mallabecs, a mig vessant de la serra del Montsec, damunt del poble de l’Ametlla El lloc i castell de Mallabecs apareixen esmentats per primera vegada l’any 1068, entre les afrontacions del castell d’Àger, en la definitiva dotació de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i la seva muller La parròquia de Mallabecs depengué de la pabordia de Mur, però més tard passà a la jurisdicció d’Àger, tal com consta en el llibre de sinodals del 1648 El titular de l’església, sant Miquel, el deduïm del…

D’origen humil, es donà a conèixer en els ambients de Letteratura i altres revistes florentines, en les quals collaborà com a redactor En les seves primeres narracions —recollides el 1956 sota el títol de Diario sentimentale — hom troba ja els motius principals de la seva temàtica els records d’infantesa, l’interès per la vida dels pobres i la gent senzilla de la seva ciutat i dels seus barris, així com els trets definidors del seu art el lirisme evocador, gairebé elegíac, i el realisme La seva visió lírica el portà a escriure un conjunt de pàgines autobiogràfiques com les de Cronaca…

Membre de la classe dels equites i educat probablement a Roma, passà dotze anys des dels 23 a l’exèrcit, al Rin allí escriví alguns tractats de tàctica de cavalleria i cròniques de la Germània perdudes avui però emprades per Tàcit Tornà a Roma vers l’any 57 Hi féu una vida retirada, potser per desacord amb el govern de Neró Quan pujà al poder Vespasià, Plini rebé càrrecs de confiança, un dels quals el portà a la Hispània Tarraconense 73 dC Aleshores redactà una història de Roma avui perduda i la Naturalis Historia , dedicada a Tit i publicada l’any 77 dC, l’única obra conservada…

És potser el representant més important de l’escola giottesca Participà amb el mestre en la decoració de la capella Baroncelli de l’església florentina de Santa Croce mural Històries de la Mare de Déu , 1332-38 durant aquest període pintà també una colla de plafons per a la sagristia de la mateixa església en part conservats al Museo dell’Accademia El 1342 treballà al Camposanto de Pisa, i el 1353 féu un políptic per a l’església de San Giovanni Fuorcivitas de Pistoia Més obres importants seves són el Sant Sopar refetor de Santa Croce, Florència i una Mare de Déu amb el Nen 1355…