Resultats de la cerca
Es mostren 6135 resultats
Aldaia
Aldaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al límit de la plana de regadiu amb el pla de Quart.
Un 70% del terme és conreat i predomina el regadiu 95% de les terres cultivades, aprofitant l’aigua del Túria, a través de la séquia de Manises Hi destaquen els cítrics 700 ha i les hortalisses 380 ha Al secà tan sols garrofers 50 ha Les terres, molt repartides el 98% són menors de 5 ha, són explotades per administració directa La indústria és molt important, especialment la de la fusta 196 empreses, productes metàllics 50, plàstics i ventalls Aquestes se situen en alguna de les 6 zones industrials del municipi, que ocupen 326 ha Nucli amb una població obrera el 50%…
Agullent

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra d’Agullent
als turons que separen les aigües dels rius Clariano i d’Albaida.
El regadiu 166 ha, on són conreats moresc i hortalisses, aprofita les aigües del riu Clariano o d’Ontinyent i de la font Jordana La major part de les terres conreades són, tanmateix, de secà 1 105 ha de cereals, garrofers, vinya i olivar Un 60% de les terres de conreu són explotades directament pels propietaris, un 30% per parcers i un 10% per arrendataris La indústria tèxtil teixits, filats, mantes, l’oleícola refineria d’oli, sabó i la de la cera constitueixen una part important de l’activitat econòmica i han originat un apreciable augment de la població un 65% des del 1930 La vila 2 259 h…
lleis agràries
Història del dret
Lleis que a l’època romana regien el repartiment de l’ager publicus.
La lluita entre els conreadors i els ramaders per a l’ús d’aquell començà a ésser resolta pel cònsol Espuri Cassi Vecellí, que repartí una part de l’ ager publicus segle V aC Al començament del segle IV aC, una nova llei de Licini Estoló en tornà a reglamentar l’usatge i el 297 gràcies a la pressió dels conreadors, una altra llei regulava en 500 jovades l’extensió de l’ ager publicus que un particular podia posseir, bé que aquesta limitació no era mai del tot respectada, sobretot pels grans propietaris que intentaven de convertir en vitalicis llurs drets sobre la terra la situació del petit…
Joaquim Maluquer i Sostres
Literatura catalana
Sociologia
Ornitologia
Història del dret
Llicenciat en dret, sociòleg i ornitòleg.
Fill de Joan Maluquer i Rosés Doctor en sociologia per Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne 1963 i doctor en dret per Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 1973 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i durant la primera legislatura de l’estatutària 1980-84, secretari del consell executiu També publicà L’estructura econòmica de les terres catalanes 1963, Població i societat a l’àrea catalana 1965, premi Duran i Bas–IEC 1967, l’exhaustiu compendi Els ocells de les terres catalanes 1956, 1973, 1981 i 1987 premi Enric de Larratea–IEC…
,
Sant Julià de Solanell (Montferrer i Castellbò)
El lloc de Solanell apareix esmentat documentalment l’any 941 en una escriptura per la qual Ermeniscle, la seva esposa Quisenda i d’altres, vengueren a Argesend dos canemars situats a la vall de Castellbò, al lloc de Solanu , per la quantitat de tres argenços Trenta anys més tard apareix un dels primers esments de l’església de Sant Julià, quan consta per un instrument datat el 971 que els esposos Atrover i Gisclavera vengueren a uns particulars una peça de terra “ in valle Castro Leoni, in apendicio Sancti luliani ” La parròquia de Solanello també figura relacionada en l’acta de consagració…
Castell de Lles
Art romànic
El poble de Lles és situat en un replà orientat a migjorn, al pendent de la muntanya, sobre la vall de la Llosa Del que fou el castell d’aquest indret, no en queda pràcticament res exceptuant el que podria ser la base de tres de les seves torres, i que sembla que formen avui dia els fonaments de les cases de cal Fuster, cal Perantoni i la rectoria, enmig del nucli poblacional Ben poca cosa sabem de la història d’aquesta fortificació suposem que fou un castell comtal, per bé que així ho deixa entreveure la concòrdia de l’any 1303 establerta entre Gastó I, comte de Foix, i Jaume II, rei de…
Necròpoli del Palau (Camarasa)
Art romànic
Situació Una de les tombes de la necròpoli excavada a la roca JR González Necròpoli situada en una partida de terres del terme de Camarasa, al sud d’aquesta població Mapa 33-13328 Situació 31TCG228339 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Camarasa, a uns 6 km de la primera població, a mà dreta surt una pista que ens hi porta és a 1 km de la carretera Necròpoli En aquesta partida de terres del Palau hi ha una necròpoli amb diverses tombes excavades a la roca, amb els extrems poc o molt arrodonits També hi ha alguns enterraments de lloses Curiosament, aquestes…
Sant Vicenç de Garraf (Sitges)
Art romànic
Aquest antic priorat augustinià també és conegut per Sant Vicenç de Pedrabona Es trobava en l’esquerra del torrent de Garraf, prop de la masia de Can Lluçà, on hi ha l’era del Prior i el coster de la Fita, potser els darrers vestigis de l’establiment monàstic, situat a la zona de muntanya del poble de Garraf El priorat fou fundat per rei Alfons I el Cast l’any 1163 per la donació que feu al prevere Joan, en pur i franc alou de tot el territori de les comes de Campdàsens, al massís de Garraf, amb les seves terres i pertinencies amb la condició que s’havia de construir un monestir en honor a…
Alpicat
Partida
Partida del terme municipal de Lleida, al límit amb el de Vilanova d’Alpicat.
Antic vinyet fins al final del s XIX, actualment les seves terres són dedicades a oliverar i, especialment, als conreus d’horta Hi passa la carretera de Lleida a Montsó, al costat de la qual es troben les basses d’Alpicat , construïdes entre el 1901 i el 1932 per depurar l’aigua del canal de Pinyana que hi arriba a través de la séquia del Cap, destinada al proveïment d’aigua potable a la ciutat hi ha també unes piscines públiques
Comencen els treballs d’exhumació de les fosses de la Guerra Civil
El Govern català fa públic l’estudi encarregat a la Universitat Rovira i Virgili que localitza cent vint-i-tres fosses de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre i el Priorat setanta-nou de les quals confirmades i la resta probables L’estudi té com a finalitat desenterrar les restes sepultades dels combatents, la majoria dels quals pertanyen a l’exèrcit republicà Les restes es traslladen al Memorial de les Camposines, al municipi de la Fatarella Terra Alta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina