Resultats de la cerca
Es mostren 2324 resultats
Castell de la Llosa (Lles)
Art romànic
Situació Restes d’aquest castell, amb el mur de migdia, on és visible la porta d’accés ECSA - Rambol Les ruïnes del castell de la Llosa són en un penyal rocallós, a 1 600 m d’altitud, a la riba dreta de la vall de la Llosa Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935998 Per a anar-hi, cal sortir de Lles per una pista, perfectament senyalitzada, que porta a Viliella i en 6 km de recorregut arriba a can Jan de la Llosa, a les cases de la Llosa Aquí cal deixar el vehicle i continuar per la pista que segueix la vall de la Llosa, tancada per una barrera, i que passa pel costat de la capella de la Mare de Déu…
Florida
Península
Península del SE de l’Amèrica del Nord, entre l’Atlàntic, a l’est, i el golf de Mèxic, a l’oest, separada de Cuba i les Bahames pel canal homònim.
És una plataforma càrstica recoberta de sediments cretacis, els sectors deprimits dels quals són envaïts per les aigües freàtiques A només 75 m d’altitud, l’escàs pendent en dificulta el drenatge, per la qual cosa les àrees palúdiques i pantanoses hi ocupen uns 30 000 km 2 la major part del drenatge és artificial, efectuat al compàs de l’agricultura El litoral atlàntic és rectilini, regularitzat per dunes i cordons litorals el golf és més abrupte, i té alguns ports naturals Charlotte Bay, Tampa Bay Administrativament, és compresa dins l’estat de Florida Descoberta per Vicente Yáñez Pinzón i…
The Washington Post
Periodisme
Diari nord-americà fundat el 1877 amb seu a Washington.
En fou el creador i primer propietari Stilson Hutchins, periodista vinculat al partit Demòcrata, i en les seves primeres etapes tingué Joseph Pulitzer com un dels principals editors 1880 De 1889 a 1916 passà per diversos propietaris Posteriorment, després d’una fase de decadència i mala gestió que el portà a la fallida, fou rescatat el 1933 per Eugene Meyer, membre del comitè de govern de la Reserva Federal, el qual el sanejà i li retornà el prestigi El 1947 fou establerta The Washington Post Company , empresa propietària del diari i important grup de comunicació que inclou tant premsa…
Nike
Economia
Empresa nord-americana de material esportiu.
Té l’origen en una operació comercial dissenyada per l’economista Phil Knight per a la distribució als EUA de calçat esportiu fabricat al Japó el 1962 Amb dos socis més, Bill Bowerman i Jeff Johnson, Knight impulsà una xarxa de venda al detall de calçat esportiu a partir de la pròpia empresa, Blue Ribbon Sports Després del trencament amb el subministrador japonès Onitsuka Tiger el 1971, la societat impulsà la fabricació de calçat per compte propi, i donà lloc a una empresa nova amb el nom de Nike referència a la deessa grega de la victòria A partir d’aleshores, l’empresa introduí…
Panrico
Economia
Empresa del sector de l’alimentació amb seu a Esplugues de Llobregat.
Fou fundada el 1961 per la família Costafreda Esdevingué líder a l’Estat espanyol dels productes de forn i pastisseria industrial, amb productes com Donut o Bollycao Té fàbriques a l’Estat espanyol, Portugal i la Xina L’any 2005 el grup inversor britànic Apax Partners adquirí totes les accions de l’empresa, fins aleshores repartides entre La Caixa, la mateixa família Costafreda i el Banc Sabadell El 2008 adquirí de Kraft Foods el negoci de galetes Artiach El 2004 la facturació fou de 681 milions d’euros Els anys següents, la difícil situació de l’empresa comportà la venda de les…
Sant Sadurní de Rustià (Peralada)
Art romànic
Gràcies a la recent redescoberta del Cartoral de Santa Maria de Roses Arxiu Diocesà de Girona coneixem notícies prou importants sobre el vilar de Rustià o Rusticià, on hi havia una església La primera vegada que s’esmenta és el 898, en la venda d’un camp situat a “ Rusticiano” Les possessions i els drets que hi tingué l’abadia de Santa Maria de Roses anaren creixent des del segle X fins al segle XIII La dotació del comte Gausfred a aquest cenobi de l’any 976 concedia, a més d’una diversitat de possessions en aquest lloc, la seva església “ in loco qui dicitur Rusticiano…
Sant Bernabé d’Ares (Cabó)
La vila d’Ares és esmentada en documents dels anys 1068, 1080, 1090 i 1162 —el castell ja ho era l’any 1027, com a límit pel nord d’un alou de la vila de l’Ametlla—, formant part de la vall de Cabó, domini de la família Caboet i, després del 1185, per l’enllaç matrimonial entre aquesta casa i la de Castellbò, del vescomtat de Castellbò, que gaudia de la jurisdicció criminal i alta, mentre que la jurisdicció civil i baixa era exercida pel capítol d’Organyà Així, en cas de pena pecuniària, la vescomtessa en rebia una meitat i el capítol l’altra Al segle IX el monestir de Sant Climent de Codinet…
Sant Lliser de Gramós (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
El lloc de Garamonse és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, i en documents dels anys 1000 1002, 1030, 1033 i 1088 L’advocació de sant Lliser, vinculada al terme de Gramós, apareix l’any 1023, en la permuta d’una casa “ in apendicio de Sancto Licerio, villa Garamonse ”, i l’any 1025 o 1026, en la venda d’un alou situat al mateix terme La parròquia de Gramós, juntament amb la de Trejuvell, fou donada l’any 1085 per Guillem Arnau, ardiaca, a la muller del seu pare L’any 1102 la parròquia fou objecte de donació per part del bisbe d’Urgell i els canonges de la seu a…
Força de Llavorsí
Art romànic
El lloc de Llavorsí és documentat des de l’any 1149, tot i que la força no ho és fins al segle XIII Segurament Llavorsí havia format part en el seu origen del terme del castell de Gilareny, molt properal poble Llavorsí fou un terme de jurisdicció comtal La primera referència de la força de Llavorsí és produeix en el context de les guerres del Pallars al final del segle XIII L’any 1298 Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò, és negà a lliurar els llocs i els castells de Tírvia, Glorieta, Biuse i Arestui, empenyorats per la comtessa vídua Blanca de Bellera, quan aquesta li…
Sant Salvador de la Calçada (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
S’esmenta amb seguretat al segle XII Concretament, el 1180 es documenta el mas de Sant Salvador, a l’entorn de Sant Salvador de la Calçada, terme d’Olèrdola, en un establiment fet pel bisbe de Barcelona Bernat de Berga a Guillem Ferragut Aquest fet comportà més tard un llarg judici, com ho demostra el plet que va tenir la muller d’Arnau de Ferragut pel mas i la vinya que hi havia al lloc de Sant Salvador de la Calçada, entre 1207 i 1211 També en el testament de Pere de Vilafranca el 1187 s’esmenta dita església, com també en el testament de Gerarda, muller de Ferrer de Vilafranca, la qual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina