Resultats de la cerca
Es mostren 10672 resultats
Michael Levin
Fotografia
Fotògraf canadenc.
En les seves imatges busca eliminar qualsevol referència de l’indret on s’han fet les seves fotografies per centrar la visió en les sensacions que pot extreure'n Utilitza la tècnica de llargues exposicions, habitualment entre 2 i 10 minuts, per eliminar l’accessori i captar només l’essencial És insistent i tenaç, capaç d’esperar hores, dies o, fins i tot, mesos per aconseguir la imatge desitjada Presenta el seu treball a galeries d’art dels EUA, Canadà, Alemanya i Dinamarca, i és autor d’un llibre Zebrato 2008 Ha estat guardonat amb els premis Internacional de Fotografia de Nova York 2005,…
Adam Schaff
Filosofia
Filòsof polonès.
Estudià a L’viv, París i Moscou, on es doctorà 1944 Professor a Varsòvia des del 1948, obrí el marxisme a la filosofia analítica Entre les seves obres destaquen Wstęp do semantyki ‘Introducció a la semàntica’, 1960, Marksizm a egzystencjalizm ‘Marxisme i existencialisme’, 1961, Język a poznanie ‘Llenguatge i coneixement’, 1967, Marksizm a jednostka ‘Marxisme i individu humà’, 1965, Historia a prawda ‘Història i veritat’, 1974 i Enfremdung als soziales Phänomen ‘L’alienació com a fenomen social’, 1977 En 1955-68 fou membre del comitè central del Partit Obrer Unificat Polonès Arran de la crisi…
Salomé
Salomé, per Gustav Klimt (1905)
© Fototeca.cat
Història
Princesa jueva, filla d’Herodes Filip i d’Herodies.
Muller del tetrarca Filip, es tornà a casar amb Aristòbul, net d’Herodes el Gran És famosa per la dansa que executà davant Herodes Antipas, després de la qual, per instigació de la mare, demanà el cap de Joan Baptista L’escena —que ha inspirat nombrosos artistes— apareix ja en els claustres de Sant Pere de Galligants i en els de Sant Cugat del Vallès Entre les pintures, cal esmentar una taula de Lluís Borrassà Musée des Arts Décoratifs, París, ultra les obres clàssiques del Giotto a Florència o de Donatello a Siena Ha inspirat també nombrosos escriptors i músics, entre els quals cal esmentar…
Alfonso Salmerón
Cristianisme
Teòleg castellà.
Company d’Ignasi de Loiola a la Universitat de París, fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús Ensenyà Sagrada Escriptura a la Universitat de Roma 1538, es doctorà en teologia a la de Bolonya 1549 i ensenyà novament als collegis dels jesuïtes d’Ingolstadt 1549-50 i Nàpols des del 1558, on, com a provincial 1558-75, estengué el nou orde en aquell reialme Abans havia exercit diferents comeses pontifícies a Escòcia i Irlanda 1541-42, a Alemanya, Polònia i els Països Baixos 1555-57 Juntament amb Laínez, fou teòleg pontifici en els tres períodes del concili de Trento, coneixedor com era…
Nicolas de Staël
Pintura
Pintor rus naturalitzat francès.
Sortí de Rússia a causa de la Revolució del 1917 A París 1943, després de molts viatges, conegué GBraque i FLéger i s’orientà vers l’abstracció Una posterior visita al Museo del Prado el féu tornar a un tipus de figurativisme, amb influències realistes, que fou posteriorment imitat i desenvolupat per nombrosos artistes en un intent de seguir el seu estil El seu temperament frenètic —posà fi a la seva vida llançant-se a la mar per la finestra del seu estudi— es posa de manifest en la seva obra La pintura de la seva època abstracta és feta a base de colors purs i vius disposats verticalment…
Brauli Solsona i Ronda
Història
Periodisme
Periodista i polític.
Havent-se traslladat el 1910 a Barcelona, s’afilià al partit radical provenia del blasquisme i collaborà a El Progreso i Los Bárbaros després, a La Publicidad , El Día Gráfico , etc Fou corresponsal de diaris de Madrid i València Per al teatre escriví algunes revistes, amb Francesc Madrid i Màrius Aguilar Durant els primers mesos de la Segona República fou secretari dels governadors de Barcelona Esplà i Anguera Del 1931 al 1936 fou governador de Burgos, Huelva, Alacant i València Pertangué a Izquierda Republicana, el partit de MAzaña, amb qui l’uní una certa amistat Exiliat el 1939, habità a…
Max Slevogt
Pintura
Pintor alemany.
Format a Munic, anà a París 1889 i a Itàlia Malgrat que no descompongué el color, hom el considera —amb Liebermann i Corinth— el gran nom de l’impressionisme a Alemanya, però pel dinamisme, i sovint pel dramatisme, dels seus olis hom l’ha considerat també un precursor de l’expressionisme germànic del s XX La seva obra més difosa és el retrat del cantant D’Andrade en Don Joan 1902, on es posa de manifest la seva pinzellada llarga i sòbriament abarrocada Fou també illustrador de llibres i de revistes de la importància de Simplicissimus i Jugend Es destacà també com a pintor al fresc, i, en…
Antoni Serra i Oliveres
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Estudià filosofia i grec a la Universitat de Barcelona Treballà a les impremtes Verdaguer i Torner El 1837, anà a París, on treballà en uns magatzems i perfeccionà l’ofici El 1839 s’establí a Barcelona, on fou regent de la impremta Brusi, fins el 1846 en què marxà a Madrid Emprengué un gran viatge per mar per motius de salut, i residí a l’Argentina, a Buenos Aires Hi reprengué la seva activitat en l’àmbit tipogràfic de l’edició i fou fundador de “La Ilustración Argentina” Posteriorment, s’establí a Xile, a Valparaíso, on fou nomenat director del “Diario Republicano” El 1859 tornà a Barcelona…
Pierre Termier
Geologia
Literatura francesa
Geòleg i poeta francès.
Professor de geologia i mineralogia a l’escola de mines de Saint-Étienne 1885-94 i de l’École de Mines de París des del 1894, dirigí el Service de la Carte Géologique de França Fou un dels principals sostenidors de la teoria del mantell de corriment De les seves obres cal destacar Les nappes des Alpes orientales et la synthèse des Alpes 1903 i, com a poeta, À la gloire de la Terre 1922 i La joie de connaître 1926 El seu nebot, Henri Termier Lió 1897, geòleg també, fou cap del Service Géologique del Marroc 1940-45 i professor a Alger 1945 i a la Sorbona 1955 Les seves obres més importants són…
Enric Stuart
Història
Cristianisme
Cardenal i duc de York i rei titular d’Anglaterra (Enric IX: 1788-1807).
Fill segon del Vell Pretendent Jaume d'Anglaterra , que el creà duc de York poc després de néixer El 1745, arran de la revolta dels jacobites escocesos, anà a París a demanar l’ajut del rei Lluís XV, però el 1747 tornà a Roma, on el mateix any fou creat cardenal amb el títol de York A la mort del pare intentà debades que el papa reconegués rei d’Anglaterra i Escòcia el seu germà, el Jove Pretendent Arquebisbe de Corint 1758 i bisbe de Frascati 1761-1803, el 1803 fou nomenat degà del Sacre Collegi i bisbe d’Òstia i Velletri En morir el seu germà Carles 1788, es proclamà rei de la…