Resultats de la cerca
Es mostren 13086 resultats
Bibliografia general referent al romànic de la Selva
Art romànic
AAV Amics de L’Art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Ainaud de Lasarte, Joan Tossa Notas geográficas, arqueológicas e históricas , Barcelona 1957 Ainaud de Lasarte, Joan Art romànic Guia Ajuntament de Barcelona-Museu d’Art de Catalunya, Barcelona 1973 Ainaud…
Pau Casals i Defilló
Pau Casals tocant el violoncel (1934)
© Fototeca.cat
Música
Compositor, director d’orquestra i, sobretot, violoncel·lista.
Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…
, ,
la Miana

L’església de Sant Miquel i, a l’esquerra, les restes del castell de Miana
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), en un coster, al vessant S de Sant Julià del Mont, damunt la vall de la riera de Junyell.
La parròquia fou traslladada al segl XV a l’església de Sant Miquel, l’actual parròquia, des de Sant Julià del Mont Prop del poble hi ha les restes de l’antic castell de Miana
quiosc

Quiosc de Trajà de l’illa de Philae (actual illa d’Agilkia), a Egipte
josep salvia i boté (CC BY-ND 2.0)
literatura rossellonesa
Literatura catalana
Literatura escrita en català literari o dialectal al Rosselló i a les altres comarques catalanes al nord de l’Albera.
S'inicià al segle XIII amb texts tan importants com la versió de les Vides de sants , però no prengué unes característiques diferenciades de la literatura de la resta dels Països Catalans fins a partir de l’aïllament que suposà la frontera establerta en 1659-60 pel tractat dels Pirineus que inclogué també l’Alta Cerdanya A partir del segle XVIII el gust francès substituí a poc a poc el gust castellà barroc imperant fins aleshores, a la vegada que es produïa una depuració de l’estil i de la idea religiosa Representen sobretot aquest moment òptim Simó Salamó i Melcior Gelabert, autors de la…
Xavier Albertí i Gallart

Xavier Albertí i Gallart
© Teatre Nacional de Catalunya
Teatre
Director d’escena, músic i compositor.
Compaginà els estudis teatrals amb els de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània Com a director teatral s’inicià amb els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé , autora amb la qual ha mantingut una estreta collaboració, amb la posada en escena de Libración 1994, Privado 1996-97, Dotze treballs…
enduro

L’enduro es practica en un circuit sense asfaltar que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat o en un temps determinats
Federació Catalana de Motociclisme
Motociclisme
Modalitat de motociclisme que posa a prova la resistència i la regularitat dels pilots en un circuit sense asfaltar de 40 a 120 km, a l’aire lliure o en pista coberta, que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat o en un temps determinats.
Les proves es realitzen amb motocicletes preparades de diferents cilindrades, de dos i quatre temps, enquadrades en tres categories a partir dels anys vuitanta Enduro 1 motos de dos temps, de 100 a 125 cc, o motos de quatre temps, de 175 a 250 cc Enduro 2 motos de dos temps, de 175 a 250 cc, o motos de quatre temps, de 290 a 450 cc Enduro 3 motos de dos temps, de 290 a 500 cc, o motos de quatre temps, de 475 a 650 cc Les competicions solen estar dividides en etapes, en què es combinen trams cronometrats, punts de control, proves d’acceleració, zones de trial o rallis El hare scramble, el hare…
,
Centre d’Història Contemporània de Catalunya
Història
Centre de recerca històrica creat el 1984 per la Generalitat de Catalunya.
Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per Albert Manent i Segimon 2001-04, Lluís Ferran Toledano González 2004-06, Josep Maria Roig i Rosich 2008-11 i Jaume Sobrequés des del 2012 Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des…
,
El Vapor
Historiografia catalana
Periòdic d’ideologia liberal publicat a Barcelona entre el 1833 i el 1838, subtitulat Periódico mercantil, político y literario de Cataluña, en què cal distingir diverses etapes.
Desenvolupament enciclopèdic Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833 Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’ El Vapor sortí el 22 de març de 1833 Amb una periodicitat trisetmanal dimarts, divendres i dissabte fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal dimarts, dijous, divendres i diumenge fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que collaborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’escriptor Ramon…
Centre Excursionista de Catalunya - Secció de Cinema i Vídeo
Cinematografia
Entitat cultural i esportiva de Barcelona que creà una branca per a promoure i difondre el cinema d’afeccionat.
Al final del 1930 la Secció de Fotografia del CEC organitzà una projecció de cintes d’ amateurs illustrades amb comentaris del pioner Josep Fontanet i Manén L’any següent ell mateix publicà l’article La cinematografia d’aficionat , el primer que s’editava sobre aquest tema Els cineastes amateurs s’organitzaren com a Agrupació de Cineastes Aficionats o Subsecció de Cine d’Aficionat, i el 1932 convocaren el I Concurs Català de Cinematografia d’Aficionat El mateix 1931 alguns representants destacats del grup promotor –Delmir de Caralt, Francesc de Paula Blasi, Marcellí Soler, Joan…