Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
Georg Engelmann
Música
Compositor i organista alemany.
Estudià a la Universitat de Leipzig, ciutat on residí la resta de la seva vida El 1596 fou nomenat organista de l’església de la universitat, institució de la qual arribà a ser director musical El 1625 obtingué el lloc d’organista de l’església de Sant Tomàs, i mantingué els dos càrrecs fins a la seva mort Durant la seva vida professional treballà al costat de músics com Sethus Calvisius o Heinrich Schein Publicà diverses obres que foren molt apreciades pels seus contemporanis Entre la seva producció destaquen diverses colleccions d’himnes i motets de sis a vuit veus, un recull de quodlibet a…
rellotge de volant
Esquema d’un rellotge de volant: (o de polsera): Bastidor : 1, platina; 2, pont del barrilet; 3, pont del rodatge; 4, pont del volant; 5, pont de l’àncora; 6, coixinets (robins). Òrgan regulador : 17, volant; 18, espiral; 19, eix del volant; 20, raqueta. Mecanisme de remuntatge i canvi d’hora (remontoir) : 21, corona; 22, tija de remuntatge; 23, pinyó de remuntatge; 24, pinyó de corredís o d’embragatge ( coulant ); 25, pinyó de transmissió; 26, roda de minuteria; 27, pinyó de minuts ( chausée ; 28, roda d’hores; 29, tireta; 30, bàscula; 31 molla de retenció de tireta; 32 roda de corona; 33, roda de cadell ( rochet ; 34, cadell
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge en què l’oscil·lador és constituït pel conjunt volant-espiral.
Aquest és format per un volant d’inèrcia que té la major part de la massa concentrada a la seva perifèria i una molla espiral subjecta entre l’eix del volant i un punt fix exterior Les variacions de temperatura afecten molt la freqüència d’aquest oscillador, ja que la dilatació dels seus components provoca un moviment més lent de l’oscillador i un retard del rellotge El contrari passa amb la contracció dels metalls quan el rellotge se situa en un lloc de baixa temperatura Per evitar aquest defecte hom ha construït volants de múltiples formes i dissenys que intenten de compensar la dilatació…
Joe Williams
Música
Cantant nord-americà.
Es crià a Chicago, on cantà en un quartet de gòspel Començà a actuar professionalment el 1937 amb Jimmie Noone Després cantà en diverses formacions, com ara la de Coleman Hawkins 1941 i Lionel Hampton 1943 Durant el període 1954-61 fou el cantant de l’orquestra de Count Basie, en la qual les seves interpretacions baladístiques i de blues li reportaren gran popularitat, especialment el tema Everyday I have the Blues 1955 Williams seguí després una carrera de solista apareixent en clubs, a la televisió i festivals Seguí cantant de manera esporàdica amb Basie i també actuà i gravà amb altres…
Ferran Múrcia Legaz
Ciclisme
Ciclista.
El 1929 el seu taller de bicicletes es convertí en la primera seu del Club Ciclista Provençalenc S’inicià en la competició el 1934 i, com a neòfit, guanyà diverses curses de 100 km El 1936 competí en ciclocròs amb la Unió Ciclista La Sagrera, modalitat en la qual es proclamà campió de Catalunya 1944 Pel que fa a la carretera, després de fitxar pel Futbol Club Barcelona el 1940, s’imposà a la Volta a l’Alt i el Baix Penedès 1941, al Campionat de Sabadell 1942, al Trofeu Masferrer 1941, 1942, a la Carrera de Vic 1943 i al Trofeu Josep Maria Marcet 1944 També guanyà una etapa del…
Artur Osona i Formentí
Artur Osona i Formentí
© AF CEC
Excursionisme
Literatura catalana
Excursionista, escriptor i publicista.
Desenvolupà una gran activitat en el món de l’excursionisme Collaborà a La Renaixença , al Diario de Cataluña i als butlletins de l’Associació d’Excursions Catalanes AEC i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Publicà nombroses guies itineràries de gran difusió, amb tocs descriptius i costumistes no exempts d’interès literari, entre les quals Una excursió a la muntanya de Montseny 1876, 1880, 1886, 1893, 1899, Una excursió a la Schwarwald Selva Negra i llegendes de l’encontrada 1888, Més excursions pels Alpes 1891, Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès 1888, 1891…
, ,
Maties Pallarès i Gil
Historiografia
Prehistòria
Prehistoriador i historiador.
Autodidacte, es formà sota el mestratge de Santiago Vidiella Establert a Barcelona, hi compaginà la feina de comerciant i sastre amb les investigacions a l'Arxiu de la Corona d'Aragó Publicà La caja de Valderrobles o la Peña de Aznar la Gaya 1905, notícies històriques de la contrada de Vall-de-roures, Don Blasco de Aragón, Señor de Morella que el 1909 presentà al Congrés d'Història de la Corona d'Aragó i El Fuero de Sobrarbe 1917 Collaborà activament amb el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans del 1916 al 1925 Entre altres treballs, publicà El solutrià de…
Vallès
Arquitectura
Família d’arquitectes.
Narcís Vallès Reus, Baix Camps XVIII-XIX, amb el seu germà Tomàs Vallès , construí el palau arquebisbal de Tarragona 1814, en un estil neoclàssic de gust grecoromà, sense gaire ornamentació Segurament fill d’un d’ells fou Francesc Vallès i Cuhi Reus — Barcelona 1879, que anà a Madrid 1824, on freqüentà l’estudi d’arquitectura de CTMoreno fins a obtenir el títol 1825 s’establí a Barcelona, on és autor d’un projecte —no realitzat— per a reformar la plaça de Sant Jaume i la façana de la casa de la ciutat 1826 dirigí la font de Neptú a Igualada, amb Damià Campeny 1827-32, dictaminà…
Santiago Dexeus i Font
Santiago Dexeus i Font
© Fototeca.cat
Tocoginecòleg.
Acabats els estudis de medicina a Barcelona 1918, ingressà a la Maternitat com a metge intern numerari des del 1934 i s’especialitzà al costat de Roig i Raventós Després ingressà a l’Institut de Santa Madrona i modernitzà l’especialitat, al qual donà una orientació quirúrgica depurà la tècnica del fòrceps baix i millorà la de la versió Lluità contra l’assistència domiciliària del part i feu una tasca eficaç de divulgació Nocions de maternologia, 1928 El 1949 esdevingué director de la Maternitat Des d’aquest lloc dugué a terme una labor docent important Publicà nombrosos treballs…
NAO
Biologia
Mode natural de variabilitat del sistema climàtic atmosfèric que es manifesta a l’Atlàntic nord.
Aquesta zona està caracteritzada per una àrea d’altes pressions situada sobre les illes Açores i una àrea de baixes pressions localitzada sobre Islàndia La presència d’aquests dos centres d’acció dóna una circulació de vents en superfície d’W cap a l’E S'ha definit un índex que relaciona les anomalies de pressió d’ambdós centres d’acció Així, es parla d’una fase alta de la NAO índex alt quan la pressió a Islàndia és anòmalament baixa i a les Açores anòmalament alta, la qual cosa comporta un increment dels gradients de pressió i per tant una intensificació dels vents El cas contrari és la fase…
Les esquizofil·làcies
Un dels bolets de soca més freqüents al nostre territori és Schyzophyllum commune esquizofillàcies, que colonitza fusta morta de tota mena Les làmines que apareixen en la cara inferior, bifurcades, es diferencien de les dels agàrics pel fet que són feses i obertes longitudinalment, seguint l’aresta Observem també la superfície hirsuta del barret a baix August Rocabruna / SCM El principal representant d’aquesta família és Schyzophyllum commune , una espècie cosmopolita molt freqüent sobre arbres morts i fusta de tota mena, que forma barrets 1-4 cm membranosos, fixats lateralment…