Resultats de la cerca
Es mostren 18634 resultats
Lewis Hamilton

Lewis Hamilton (2008)
© Ian Walton/Getty Images for Laureus
Automobilisme
Pilot britànic.
Debutà en karts a l’edat de vuit anys i, després de guanyar diversos campionats, firmà un contracte, a dotze anys, amb l’escuderia de Fórmula 1 McLaren Fou número u en les categories de Fórmula 3 Euroseries 2005 i GP2 Series 2006, però el seu debut al volant d’un Fórmula 1 fou la temporada 2007, quan obtingué quatre victòries en grans premis i el subcampionat La mala relació amb el seu company d’equip, l’asturià Fernando Alonso , propicià la sortida de l’equip d’aquest pilot La temporada següent, amb cinc victòries, aconseguí el seu primer títol de campió del món de Fórmula 1…
Compay Segundo
Música
Guitarrista i cantant cubà de nom real Máximo Francisco Repilado Muñoz.
S’inicià com a cantant a 14 anys, però no fou fins el 1942, quan formà el duo Los Compadres, que es feu popular a l’illa A més de cantar i tocar la guitarra, era conegut per haver inventat l’ armónico , un instrument barreja del tres i la guitarra, amb set cordes metàlliques i les cordes de re i sol doblades També en aquella època collaborà amb artistes cubans Benny Moré, Miguel Matamoros i Pablo Milanés i de fora Charles Aznavour i Cesaria Evora Arran de la revolució castrista, deixà de cantar i es dedicà a la seva feina en una fàbrica d’havans, fins que a la dècada del 1980…
Peter Sellars

Peter Sellars
© Ruth Wlaz / American University of Beirut
Música
Director d’escena nord-americà.
Graduat a Harvard 1981, ha estat director artístic de la Boston Shakespeare Company 1983, l’American National Theater 1984, el Kennedy Center de Washington i el Festival de Los Angeles, entre d’altres El radicalisme de les seves posades en escena d’òperes tant d’autors clàssics Mozart, Händel, Wagner, entre d’altres com contemporanis Messiaen, Hindemith o Maxwell Davis sovint és motiu de polèmica, cosa que també succeí quan portà al Liceu la seva producció de Le nozze di Figaro de Mozart el 1991 Collabora sovint amb el compositor John Adams , del qual ha estrenat Nixon in China…
Jordi Farràs i Clusella
Música
Cantant, conegut com La Voss del Trópico.
Químic de professió, començà a aparèixer als escenaris de jazz barcelonins tocant el contrabaix, però esdevingué cantant amb l’esclat del moviment Ona Laietana i l’auge de la sala Zeleste de Barcelona a la meitat dels anys setanta Adoptà el pseudònim La Voss del Trópico quan fundà l’Orquestra Plateria, juntament amb Manel Joseph, Gato Pérez i d’altres Compongué cha-cha-chás i tangos, i fins féu d’actor secundari en diverses pellícules El seu primer disc en català fou La Voss por la G De Dios 1977, en què musicava poemes de Joan Salvat-Papasseit Posteriorment enregistrà Les…
glossa
Història del dret
Comentari d’un text jurídic.
Les glosses jurídiques apareixen profusament al llarg dels segles XII-XV, tant en texts romanistes com canònics, primer interlineades i després al marge del manuscrit a vegades eren objecte de successives rectificacions i de còpies Tingueren el moment més esplendorós a l’Escola de Glossadors de Bolonya glossador , elaborada a base del dret romà justinianeu, sobretot quan els tractadistes, més que glossar, escriviren apparatus o extensos comentaris a un títol de la llei o institució, summae o resums de determinades matèries, singularia o extractes d’algun autor, etc L’autoritat…
litúrgia gal·licana
Cristianisme
Litúrgia practicada a la Gàl·lia en els regnes precarolingis i en els de llur influència, segons els ritus diferenciats dels romans.
Hom en discuteix l’origen potser hi ha elements generals occidentals amb un fort influx oriental a partir del segle VI Les fonts literàries són abundants i importants, però —excepte el leccionari de Wolfenbüttel, que pot basar-se en un arquetip del segle V— un xic tardanes segles VI, VII i VIII misses de Mone, Missale Gothicum, Missale Gallicanum Vetus, Missale Francorum amb molts elements romans, Leccionari de Luxeuil, Benediccional de Freising , els Statuta Ecclesiae antiqua , les cartes del Pseudo-Germà de París Expositio brevis antiquae liturgiae Gallicanae i molts fragments, alguns…
enregistrament
Electrònica i informàtica
Música
Procediment que permet la fixació i l’emmagatzematge d’una informació qualsevol en un suport material adequat, per a la seva conservació indefinida i la seva reproducció en el moment escaient.
Hi ha diversos tipus d’enregistrament, segons la informació a enregistrar, el suport emprat i l’aparell reproductor Quan la informació a enregistrar és el so, hom empra el disc fonogràfic disc , el disc compacte , el fil magnètic ja en desús i la cinta magnètica Per a la imatge hom utilitza fonamentalment la cinta cinematogràfica en cinematografia i fotografia, i la cinta magnètica en televisió En informàtica, l’enregistrament de dades i senyals és fet mitjançant targetes i cintes perforades, cintes i discs magnètics , i discs òptics Segons el procediment emprat, l’…
eixut
Geologia
Sequedat en la terra per manca de pluja.
La pèrdua de la humitat comença quan la reducció, per evaporació i transpiració evapotranspiració, de l’aigua continguda en el sòl és superior a la rebuda per precipitació balanç hídric Es dóna en unes determinades zones climàtiques, les característiques de les quals són la irregularitat de les precipitacions en el decurs de l’any i el gran poder d’evaporació de l’aire sec L’eixut és permanent a la zona àrida o desèrtica, on són gairebé inexistents les precipitacions En els climes mediterranis l’eixut és estacional, car es dóna només a l’estiu, amb una llarga i continuada estabilitat de l’…
diari

Diari d’Anne Frank, a la casa d’Amsterdam on visqué
© Turisme d’Holanda
Literatura
Llibre on hom anota els esdeveniments de cada dia i, sovint, els propis pensaments.
L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al llarg de la…
senescal
Història
Gran oficial del palau d’un sobirà.
D’origen franc, durant el període merovingi fou el càrrec immediatament inferior al majordom i tenia a la seva cura el personal del palau Sota els carolingis era encarregat d’organitzar els viatges del sobirà i sota els Capets esdevingué el primer funcionari reial, cap de l’exèrcit i administrador dels dominis reials Fou conegut també, des del segle X, amb el nom de dapifer El càrrec cessà el 1191, a la mort del comte Teobald V de Blois, darrer senescal de França, i fou substituït pel de conestable Els grans senyors feudals francesos també tingueren senescals propis els ducs de…