Resultats de la cerca

Amb els àcids diluïts són hidrolitzats i donen arabinosa amb els àcids concentrats donen furfural Molt estesos en el regne vegetal, constitueixen una fracció important de moltes gomes aràbiga, de cirerer, etc i acompanyen les pectines en les membranes cellulars de les polpes i en la pell de molts fruits

En el cas d’èsters d’àcids inorgànics nítric, sulfúric, fosfòric, el grup alquil va lligat al residu d’àcid mineral -NO 2 , -SO 3 H, -PO 3 H 2 D’acord amb les normes de la IUPAC, els èsters són designats expressant primerament la part que prové de l’àcid carboxílic per un substantiu format afegint el sufix -oat precedit d’una n etimològica el nom de l’hidrocarbur del mateix nombre d’àtoms de carboni que l’àcid, i després el nom del radical de la part catiònica, com ara hexanoat d’etil Quan hom utilitza els noms trivials corrents dels adjectius característics dels àcids…

L’enllaç C-N entre la base i el sucre format per deshidratació és N-glicosídic Els nucleòsids de la ribosa són part integrant dels àcids ribonucleics ARN, i els de la desoxiribosa formen part dels àcids desoxiribonucleics ADN Els nucleòsids són obtinguts a partir dels nucleòtids per eliminació del grup fosfat Els nucleòsids són més solubles en aigua que llurs bases corresponents, i són fàcilment separables i identificables per cromatografia

Els monosacàrids, anomenats també oses , pertanyen al grup dels glúcids o hidrats de carboni glúcid i tenen la fórmula general CH 2 O n , on n ≥3 Els més simples són les trioses n = 3 Els més abundants són les hexoses n = 6, i d’aquestes, la D-glucosa Les aldopentoses n = 5 són components dels àcids nucleics Un dels sucres de caràcter àcid més importants és l’àcid ascòrbic vitamina C Tots els monosacàrids simples són sòlids blancs, cristallins, molt solubles en aigua i insolubles en dissolvents no polars N'hi ha molts que són dolços Tots exceptuant la dihidroxiacetona…

Són constituïdes fonamentalment per sals neutres d’àcids orgànics complexos, formats per la unió de distintes oses hexoses, pentoses, metilpentoses amb àcids urònics glucurònic Són substàncies amorfes, transparents o opaques, i són emprades com a productes de base per a ungüents, cremes i dentifricis i sobretot en la indústria alimentària, convenientment purificades, com a additius alimentaris texturitzants espessidors o estabilitzadors en l’elaboració de salses, gelats, pastissos, formatges, derivats carnis o de farines, xarops, preparats greixosos, minarines, etc

La lipasa del suc pancreàtic és responsable de la digestió dels greixos neutres de la dieta en el duodè, i produeix l’alliberament dels àcids grassos de posicions 1 i 3 La lipoproteïna lipasa allibera els triglicèrids de les lipoproteïnes per tal que puguin ésser emmagatzemats Hi ha altres lipases, contingudes en molts teixits animals, que alliberen els àcids grassos dels greixos de reserva a fi que serveixin com a font d’energia per a l’organisme greix

Entre ells hom distingeix l' àcid ortoantimònic H 3 SbO 4 , l' àcid piroantimònic H 4 Sb 2 O 7 i l' àcid metaantimònic HSbO 3 , que hom pot obtenir assecant a temperatures controlades els precipitats provinents de la hidròlisi de sals antimòniques Els àcids antimònics són pròpiament àcids i llur força és comparable a la de l’àcid acètic Llurs sals són els antimonats antimonat que, en solució aquosa, hom pot considerar derivats de l’àcid hexahidroxoantimònic HSbOH 6

L’acilamid amidohidrolasa hidrolitza les monocarboxilamides a àcids monocarboxílics i amoníac En els extrets del llevat Torula utilis es troba una amidasa que hidrolitza les amides acètica, propiònica i làctica En teixits animals hom ha observat la presència d’amidases que hidrolitzen la benzamida, la p -nitrobenzamida i l’acetanilida Entre les amidases bacterianes destaca la penicillinasa , la qual trenca l’enllaç CO—NH de l’anell tetraβ-lactàmic de la penicillina i allibera àcid penicilloic Del ronyó del porc ha estat purificada una aminoacidoamidasa que actua sobre la…

Es produeix en condicions suaus de temperatura i comporta diverses etapes successives Primerament, l’ozó s’addiciona al doble enllaç i dóna lloc a un 1,2,3,-trioxolan o molozònid, que es transposa a un 1,2,4-trioxolan o ozònid La hidròlisi dels ozònids en condicions oxidants o reductores condueix a àcids o aldehids i a cetones, respectivament La reacció d’ozonòlisi té utilitat per a la síntesi d’aldehids, cetones i àcids per a la localització de dobles enllaços en alquens d’estructura desconeguda mitjançant la identificació dels fragments així originats