Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
Planck
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) destinada a l’estudi de la radiació còsmica de fons.
El 14 de maig de 2009 fou llançat a bord d’un coet Ariane V des de la base de Kourou, a la Guyana Francesa Planck es troba orbitant al voltant del punt L2, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en la direcció oposada al Sol Està dotat d’un telescopi d’1,5 m de diàmetre efectiu i dos conjunts de detectors, un al rang radio i l’altre al submillimètric, capaços de mesurar amb gran precisió la temperatura de la radiació còsmica de fons a cada regió del cel, detectant les seves anisotropies amb una gran resolució angular Després de COBE i WMAP, Planck és la tercera missió destinada a estudiar…
Aurora
Astronàutica
Programa de l’European Space Agency (ESA) per a l’exploració a llarg termini del sistema solar.
L’objectiu originari del programa Aurora és la planificació, el desenvolupament i la posada en funcionament d’un programa per a l’exploració de diversos planetes i satèllits del sistema solar Un objectiu secundari és la creació de tecnologies que es puguin fer servir en altres missions, com ara sensors, sistemes de navegació o electrònica en ambients extrems Un tercer objectiu important serà la recerca de formes de vida en altres planetes La Lluna, Mart i el cinturó principal d’asteroides en seran els primers destins La primera missió programada ha rebut el nom d’ExoMars i…
Astronàutica 2009
Astronàutica
Recreació per ordinador de l’entrada en òrbita del satèllit SMOS, l’objectiu del qual és fer un seguiment del canvi climàtic © ESA / AOES Medialab L'any 2009, l'Agència Espacial Europea ESA i la NASA van estar al capdavant de diverses missions espacials, tant climàtiques com astronòmiques, que van assolir èxits notables També van reeixir les missions d'altres agències espacials, com la japonesa, l'índia o la xinesa, que any rere any prenen posicions més bones en la cursa espacial Aquest any, a Catalunya, l'astronàutica també va ser significativa gràcies a la participació de centres i…
Telecomunicacions 2009
Telecomunicacions
L'any 2009 va estar marcat per una forta activitat reguladora tant en l'àmbit estatal com en l'europeu, causada en part per les expectatives que genera l'alliberament de freqüències reservades a la televisió analògica digital dividend i a la nova directiva europea que permet la utilització de la banda de 900 MHz per als serveis UMTS, el que es coneix com a refarming , i per la participació catalana en el satèllit SMOS de l'Agència Espacial Europea El mercat La polèmica que sobre el desplegament de les xarxes d'accés de nova generació NGaN, New Generation access Network i les obligacions que…
Ariane

L’Ariane 5 a Kourou (2011)
Nasa
Astronàutica
Coet espacial llança-satèl·lits, desenvolupat d’ençà del 1973 dins del marc de la Agència Espacial Europea, i sota la direcció tècnica del Centre National d’Études Spatiales francès.
La base de llançament és a Kourou Guaiana Francesa Des del 1980 la comercialització és dirigida per la societat Arianespace El projecte, que partia d’una iniciativa francesa, portada a terme gràcies a la collaboració de deu estats europeus,substituí el de les llançadores Europa , tenia des del principi l’objectiu de disposar d’un coet europeu que permetés situar en òrbita satèllits d’ús comercial o científic, especialment destinats a les telecomunicacions, a baix cost i en competència amb la llançadora espacial nord-americana El primer model construït, l' Ariane 1 , dotat amb tres etapes de…
Comet Rendezvous/Asteroid Flyby
Astronàutica
Missió de l’ESA destinada a l’estudi de cometes i asteroides mitjançant sondes que s’hi aproximin.
L’objectiu del programa era l’enviament de la sonda cap a un asteroide i, després, la seva trobada amb un cometa L’asteroide escollit era el 449 Hamburga, una roca de 88 quilòmetres de llargària que segueix una trajectòria ellíptica entre les òrbites de Mart i Júpiter D’altra banda, el cometa escollit era el C/1906 E1 Kopff, un cometa no periòdic En arribar al Kopff, la sonda CRAF havia d’enviar un mòdul a la seva superfície El projecte fou cancellat per problemes pressupostaris
Spacelab
Astronàutica
Laboratori espacial tripulat, resultat d’un programa de col·laboració entre l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA.
Pot ésser utilitzat diverses vegades i és d’aplicació general i destinat a ésser embarcat en la nau orbital de la llançadora espacial nord-americana La realització fou a càrrec de la indústria aeroespacial europea, i actuà de cap de grup la VFW-Fokker/ERNO Estructuralment, consta d’un túnel de transferència i d’uns mòduls cilíndrics habitables, a més d’unes plataformes amb una secció en U descobertes, en proporció variable segons cadascuna de les sis configuracions principals La seva massa ha estat fixada en 11 340 kg, que correspon a un 80% de la càrrega útil de la llançadora espacial El…
salinitat
Geografia
Quantitat total de material sòlid, expressada en grams, continguda en un quilogram d’aigua de mar quan tot el carbonat ha estat convertit en òxid, el bromur i iodur en clorur i tota la matèria orgànica ha estat oxidada.
S'expressa en tant per mil i no té unitats En oceanografia física, la mesura de salinitat convé fer-la amb molta precisió, ja que és fonamental per a obtenir la densitat de l’aigua La generalització de l’ús de les mesures de conductivitat per a estimar la salinitat i la necessitat de fer totalment comparables les mesures obtingudes per qualsevol persona en qualsevol punt del món feren que el comitè científic SCOR-UNESCO publiqués unes equacions el 1968, revisades i millorades el 1980, que permeten calcular la salinitat a partir de les mesures de conductivitat, i que la comunitat científica…
sistema global de navegació per satèl·lit
Sistema en desenvolupament que integra els sistemes de posicionament americà GPS i el rus GLONASS, juntament amb altres satèl·lits GEO.
Consisteix en la utilització d’una constellació de satèllits d’òrbita mitjana MEO que donen cobertura global a la Terra, i que emeten un conjunt de senyals que possibiliten a un observador determinar la seva posició geogràfica a partir de la recepció d’un mínim de tres senyals de tres satèllits diferents Proporciona informació precisa per navegació en temps real de l’ordre d’1 a 5 m En una primera fase, el GNSS1 reuneix les possibilitats dels sistemes GPS i GLONASS, i les augmenta amb altres sistemes El GNSS és menys dependent del control militar que el GPS La participació europea en aquesta…
Elvira Quintillà i Ramos

Elvira Quintillà
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica, de teatre i de televisió.
Vida i obra S’inicià a Barcelona en el teatre, però les seves activitats es desenvoluparen principalment a Madrid amb les companyies de Mariquita Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza, Tina Gascó, Conchita Montes i Rafael López Somoza El 1947 es casà amb l’actor José María Rodero i formaren la seva pròpia companyia En el cinema debutà el 1943 amb Fin de curso Ignasi F Iquino, i participà a partir de llavors en una quarantena de títols Les seves millors interpretacions les aconseguí a Esa pareja feliz 1951, Luis G Berlanga i Juan Antonio Bardem i Bienvenido, mister Marshall 1952 i Plácido 1961,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina