Resultats de la cerca
Es mostren 329 resultats
Toni Canet
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el director de cinema Antoni Pérez Canet.
Després de graduar-se en art dramàtic 1973, fundà la productora Doll d’Estels 1984, amb la qual realitzà documentals institucionals i espots publicitaris El 1988 rodà el seu primer llargmetratge, Amanece como puedas , premi a la millor pellícula de la VI Mostra de Cinema de Catalunya Treballà per a Canal 9, l’emissora de televisió de Radiotelevisió Valenciana RTVV, per al qual dirigí sèries documentals com Solfa íntima 1990, Crònica amarga 1991 i Viatjar sense bitllet 1998, així com la sèrie de ficció Benifotrem , la primera de producció pròpia de RTVV, emesa el 1995 També rodà…
Sordesa sobtada
Patologia humana
La sordesa sobtada consisteix en una pèrdua sobtada i més o menys intensa de la capacitat auditiva, en general d’una sola orella, deguda a una fallada de la funció coclear Aproximadament, afecta anualment 1 persona de cada 5 000, i especialment adults joves La causa íntima és desconeguda, bé que es relaciona amb el sofriment d’algun trastorn circulatori com és la hipotensió arterial o malalties infeccioses víriques com el xarrampió o la parotiditis En general, hom no en determina un factor causal La sordesa se sol establir en un període de poques hores o menys encara De vegades…
intuïció
Filosofia
Psicologia
Coneixement directe i immediat obtingut sense discurs reflexiu.
Plató féu de la intuïció una forma de coneixement superior, al qual s’ordenava el coneixement deductiu, i que tenia per objecte la visió de les idees L’escolàstica li donà una funció parallela —possibilitar la visió beatífica— i la distingí de l’abstracció Per a Descartes la intuïció es referia al coneixement de les evidències més simples, com ara el cogito , però fou Spinoza qui en sistematitzà l’aportació fent-ne un coneixement de tercer grau, cert i infallible, que aporta la pau a l’esperit amb el saber suprem que li proporciona Kant només admeté una intuïció empírica, o captació sensible…
Antoni Elies i Robert
Història
Història del dret
Jurista i erudit.
Residí a Vilanova de Meià i a Falset Fou doctor en filosofia i regent de lleis 1791 a la Universitat de Cervera, on intimà amb Ramon Llàtzer de Dou i amb Josep Vega Fou procurador de Vilanova de Meià 1765 i, més tard, advocat de la Reial Audiència de Catalunya i fiscal del tribunal reial de Cervera Pertanyia a l’Acadèmia de Jurisprudència i a la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1787 de Barcelona, institució on presentà la seva obra Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana , que inclou un Catálogo de las obras que se han escrito desde el…
,
Michel Lambert
Música
Compositor i cantant francès.
Fou infant de cor a Champigny-sur-Veude i més tard treballà a la capella de Gaston d’Orleans, a París També estigué al servei de mademoiselle de Montpensier, filla de Gaston Entre el 1651 i el 1663 obtingué gran èxit com a cantant i ballarí en diversos ballets de cour El 1661 ocupà el càrrec de mestre de música de la cambra del rei, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, i el 1659 rebé un privilegi reial gràcies al qual pogué imprimir les seves obres durant vint anys En 1663-65 collaborà en la composició de tres ballets amb JB Lully, que el 1662 s’havia casat amb la filla de Lambert,…
síntesi
Lògica
Procés de la investigació, del coneixement, etc, contraposat al de l’anàlisi, i consistent en la unió d’elements que eren o han estat separats i en llur integració en un tot o unitat superior.
Caracteritzable cartesianament com a progressiu trànsit del simple al complex, la síntesi és en Kant l’essència mateixa del coneixement síntesi a priori és, així, l’acte de la consciència com a unificació de les dades sensibles per les formes pures de la intuïció espai i temps, com a unificació de les intuïcions sensibles per les formes pures de l’enteniment categories i com a unificació —ni que sigui sols regulativa— dels conceptes mitjançant les idees de la raó ideals transcendentals A partir tant de la concepció kantiana com de la idea mateixa de síntesi la qual palesa que el tot resultant…
Josep M. Esquirol i Calaf
Filosofia
Filòsof.
Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1990, exerceix la docència a la mateixa universitat i és director de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson Els seus àmbits d’estudi són la filosofia política, la filosofia contemporània d’orientació fenomenològica i l’ètica i les implicacions socials de la ciència i la tecnologia, als quals posteriorment ha incorporat el llenguatge i la vida quotidians Ha publicat els assaigs Raó i fonament 1988, Responsabilitat i món de la vida Estudi sobre la fenomenologia husserliana 1992, D'Europa als homes 1994, Tres ensayos de filosofía…
Anne Perry
Literatura
Nom de l’escriptora britànica nascuda Juliet Hulme.
Passà una infantesa i una adolescència amb malalties constants El 1956 es traslladà amb els seus pares a Nova Zelanda, on el seu pare, un reconegut físic britànic, fou designat rector de la Universitat de Canterbury El 1954, amb una amiga íntima seva, planejà i dugué a terme l’assassinat de la mare d’aquesta Condemnada a la pena de presó, el 1959 fou alliberada Regressà al Regne Unit, on treballà en ocupacions diverses dependenta, hostessa d’aviació, infermera, etc, i canvià el seu nom de naixement pel d’Anne Perry, en el qual adoptà el cognom del seu padrastre El 1994 el…
El que cal saber de la malaltia de Ménière
Patologia humana
La malaltia de Ménière o hidropesia del laberint és un trastorn de l’orella interna de causa desconeguda i caracteritzat per l’aparició intermitent d’atacs de vertigen, sordesa i zumzeigs Bé que no es coneix la causa íntima de la malaltia de Ménière, sembla que l’estrès, hàbits tòxics com ara el consum d’alcohol o tabac, i unes malalties determinades com ara hipertensió arterial, afavoreixen l’aparició dels atacs Així, doncs, evitar i controlar aquests factors pot atenuar l’evolució d’aquesta malaltia Els atacs són molt espectaculars i molestos, i impedeixen qualsevol mena d’…
ateroesclerosi

Etapes degeneratives d’una artèria afectada d’ateroesclerosi: 1, placa d’ateroma; 2, dipòsits de calci; 3, coàgul de sang
© Fototeca.cat
Patologia humana
Forma més important d’arterioesclerosi que té com a lesió fonamental l’ateroma.
Afecta les artèries grans i mitjanes d’una manera generalitzada, bé que amb una distribució irregular, amb predilecció pels seus punts de naixement Són afectades sobretot l’aorta, caròtides, renals, ilíaques, femorals, poplíties, coronàries, mesentèriques i vertebrals La seva patogènia no és encara prou coneguda El trastorn inicial podria raure en una lesió de les cèllules endotelials de l’artèria, punt de partida de la proliferació de la capa íntima i del desenvolupament posterior de la placa d’ateroma és possible que també hi participin les cèllules de la capa muscular de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina