- La malaltia de Ménière o hidropesia del laberint és un trastorn de l’orella interna de causa desconeguda i caracteritzat per l’aparició intermitent d’atacs de vertigen, sordesa i zumzeigs.
- Bé que no es coneix la causa íntima de la malaltia de Ménière, sembla que l’estrès, hàbits tòxics com ara el consum d’alcohol o tabac, i unes malalties determinades com ara hipertensió arterial, afavoreixen l’aparició dels atacs. Així, doncs, evitar i controlar aquests factors pot atenuar l’evolució d’aquesta malaltia.
- Els atacs són molt espectaculars i molestos, i impedeixen qualsevol mena d’activitat. El repòs absolut al llit, amb el llum apagat i els ulls closos, calma els símptomes i accelera la resolució de les crisis. A més, un tractament amb medicaments sedants vestibulars i antiemètics pot atenuar-ne les molèsties.
- Durant les èpoques de calma de la malaltia, és possible de seguir un tractament per tal d’evitar-ne nous atacs. De vegades, aquest tractament no impedeix del tot l’aparició de noves crisis, però en molts casos les distancia o bé les atenua.
- Quan la malaltia ja és molt avançada i resulta incapacitant, hom pot recórrer a procediments quirúrgics, diferents segons el cas, per exemple descomprimint el sac endolimfàtic, seccionant el nervi vestibular o fins i tot destruint el laberint afectat.