Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
enregistrament
Música
Fixació de peces o fragments musicals damunt una superfície, amb possibilitat de reproduir-los a voluntat.
Els primers enregistraments es basaren en procediments mecànics perforació rotlles de pianola, discs de cartó, o, a la fi del s XIX, gravació de solcs en cilindre i, al cap de poc, en disc Amb l’enregistrament elèctric 1925 la qualitat de presa i reproducció millorà notablement tot seguit hom desenvolupà els procediments òptics banda sonora de les pellícules banda 1 2 3 i la cinta magnètica cinta 1 11, de gran difusió després del 1945 Actualment, els sistemes d’enregistrament analògic tradicionals tendeixen a ésser substituïts pel sistema d'enregistrament digital que pot ésser…
platina de F’odorov
Mineralogia i petrografia
Platina especial, adaptable a la platina dels microscopis grans polaritzadors.
Els diferents moviments de les dues platines combinades poden ésser efectuats al voltant de cinc eixos això permet d’orientar en posicions especials una secció del mineral tallada en una direcció qualsevol, i per combinació dels moviments de gir és possible de determinar, en aquesta secció, la seva orientació òptica, la natura de l’ellipsoide que correspon al mineral de tres eixos o de rotació i la classe del cristall biaxial, uniaxial o isòtrop Hom pot mesurar també l’angle 2V dels eixos òptics d’un critall biaxial La platina de F'odorov és emprada sobretot per a classificar els…
documentalisme
Diplomàtica i altres branques
Conjunt de tècniques de reunió, classificació i distribució de documents de tota mena en el camp de l’activitat humana.
Actualment, el gran increment de la producció d’informació científica, tècnica, divulgativa, etc, ha donat origen a nous recursos i tècniques documentals, com ara les bases de dades o les xarxes documentals , i nous suports de dades fotogràfics fotografia, fotocòpia, telecòpia, microformes microfilm, microfitxa, magnètics cintes magnetofòniques, de vídeo, discs magnètics i òptics disc òptic El tractament de la informació i el servei a l’usuari és assumit per persones especialitzades documentalista La paraula fou encunyada per Paul Otlet i Henri Lafontaine a la desena conferència…
Richard Foreman
Teatre
Director i autor teatral nord-americà.
El seu “teatre estrany”, tal com és definit en el món anglosaxó, és una combinació d’escenografia, acció i efectes òptics i sonors Les seves obres eviten qualsevol trama, argument, caràcters o emocions Cal destacar-ne Angelface 1968, Classical Therapy or, a Week under the Influence 1973, Hotel for Criminals 1975, Book of Esplendors 1978, Reverberation Machines 1985 i Unbalancing Acts 1992 Ha recollit les seves darreres obres, estrenades la majoria amb el seu grup Ontological-Hysteric Theatre, en els volums My Head Was a Sledgehammer Six Plays 1995 i Paradise Hotel and Other Plays…
telecomunicació
Qualsevol transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, escrits, imatges, sons o informacions de qualsevol natura, per cable (elèctric o òptic), radioelectricitat, mitjans òptics o d’altres sistemes electromagnètics.
L’establiment de les telecomunicacions comporta la manipulació del contingut freqüencial dels senyals modulació i desmodulació i de digitalització en el cas de les comunicacions digitals codificació i descodificació Bé que els sistemes de telecomunicacions que han estat utilitzats són molt diversos, els més importants actualment són els que utilitzen senyals elèctrics transmesos per fil línies, cables, etc o per ràdio i els que utilitzen senyals òptics transmesos per fibra òptica Entre els primers, cal destacar la telegrafia i la telefonia Sistemes com ara el tèlex, de gran…
acròmat
Física
En física quàntica, sistema de dues o més lents electromagnètiques que anul·len la cromaticitat d’un feix de partícules accelerades en un accelerador, de manera que es manté localitzat durant moltes voltes al llarg de l’anell de l’accelerador.
El nom prové de l’analogia amb els sistemes acromàtics òptics, en què les aberracions cromàtiques de cada lent —provocades pels canvis en la longitud d’ona de la llum en incidir a les vores de la lent— són compensades per les altres lents del sistema, amb la qual cosa es manté la cromaticitat uniforme i no se separen els raigs de diferents colors En el cas dels feixos de partícules electromagnètiques en moviment, cada partícula té associada una energia que és funció de la seva longitud d’ona, i la funció de l’acròmat és evitar que se separin les partícules de diferent energia i,…
teoria del funcional de la densitat
Física
Conjunt d’eines teòriques per al càlcul mecanicoquàntic de propietats de sistemes de molts cossos interactuants (en particular, àtoms, molècules i matèria condensada) basades en l’ús d’un funcional de la densitat del sistema, en comptes de la funció d’ona completa del conjunt de partícules.
Es fonamenta en el teorema de Hohenberg-Kohn 1964, el qual demostra que l’energia de l’estat fonamental d’un sistema de fermions és un funcional de la seva densitat i, per tant, no cal tenir en compte totes les variables corresponents a totes les partícules per a determinar-lo Existeix també una teoria per a sistemes amb dependència temporal basada en el teorema de Runge-Gross 1984 Gràcies als refinaments en la construcció dels funcionals de bescanvi i de correlació dels darrers anys, ha estat possible estudiar acuradament l’absorció de llum per molècules i nanoestructures, dinàmiques de…
cinta perforada
Tecnologia
Cinta de paper resistent que, com a suport d’informació, és emprada en telecomunicacions i en certes màquines com telers, màquines eines de comandament numèric, màquines de fotocomposició, etc.
Conté una sèrie de perforacions disposades en diferents canals en nombre de 5 a 8 i paralleles a la cinta, la combinació de les quals permet de representar diferents caràcters L’amplada de la cinta és compresa entre 18 i 25 cm Els dispositius de lectura de cintes poden ésser electromecànics o fotoelèctrics la velocitat de lectura pot arribar a 1 000 caràcters/s, i la de perforació, a uns 150 caràcters/s La tendència actual és de substituir la cinta perforada per altres sistemes que permeten una més gran densitat d’enregistrament de la informació i una més gran velocitat d’accés, com les…
senyal
Física
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de rellotge, cas en el qual és possible…
fotocolorímetre
Química
Absorciòmetre que mesura fotoelèctricament la intensitat lluminosa transmesa per una solució, generalment per comparació amb la transmesa per una solució patró o pel dissolvent pur.
Hi ha instruments d’un sol feix lluminós, amb els quals cal fer dues mesures successives per tal d’efectuar la comparació, i de dos feixos, que efectuen simultàniament totes dues mesures La banda espectral emprada és seleccionada per mitjà de filtres òptics, els quals transmeten quantitats relativament grans d’energia lluminosa, cosa que fa innecessària l’amplificació del senyal fotoelèctric Com que els filtres proporcionen bandes espectrals relativament amples, els fotocolorímetres són adequats només per a l’anàlisi quantitativa de les substàncies que presenten bandes d’absorció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina