Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
Agustín León Ara
Música
Violinista canari.
És fill del violinista i compositor Agustín León Villaverde 1905-1986, de qui fou deixeble al Conservatori de Santa Cruz de Tenerife El 1949 es traslladà a Londres, on es perfeccionà amb Albert Sammons i Alan Loveday i també al Royal College of Music, on es diplomà amb primers premis de violí i de música de cambra El 1957 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt Continuà el seu perfeccionament musical amb André Gertler al Conservatori de Brusselles, centre d’on fou professor auxiliar i, des del 1970, professor titular Ha…
Max Rostal
Música
Violinista britànic d’origen austríac.
Fou deixeble d’Arnold Rosé a Viena i, més tard, de Carl Flesch a Berlín, de qui posteriorment fou assistent Abandonà Berlín arran de l’arribada dels nazis al poder i es traslladà a Londres Des del 1944 fins al 1958 fou professor de la Guildhall School, i posteriorment, del Conservatori de Berna Intèrpret de música de cambra molt reconegut, fou un dels membres del Kölner Trio, al costat de Heinz Schröter i Gaspar Cassadó substituït, a la seva mort, per Siegfried Palm Enregistrà molts discos, principalment música de cambra de romàntics alemanys, com F Schubert i R Schumann, i també música del…
Tony Williams
Música
Bateria nord-americà.
Fill d’un saxofonista, es crià a Boston i, ben petit, començà a tocar la bateria A deu anys inicià estudis amb Alan Dawson El 1962, després d’haver-se donat a conèixer, sobretot tocant amb Sam Rivers, marxà a Nova York per treballar amb Jackie McLean L’any següent entrà al quintet de Miles Davis amb qui treballà set anys El 1969 formà el grup Lifetime, conjunt que, amb membres canviants, es mantingué durant una dècada A part, collaborà amb músics com Chick Corea, Gil Evans i Sonny Rollins Durant els anys vuitanta i noranta actuà principalment amb el seu propi quintet Williams,…
Yes
Música
Grup de rock format a Londres el 1968 per John Anderson (veu), Chris Squire (baix i veu), Peter Banks (guitarra), Bill Bruford (bateria) i Tony Kaye (teclats).
Formació emblemàtica del rock britànic dels anys setanta, els primers enregistraments foren Yes 1968, Time and a Word 1969 i The Yes Album 1971, aquest últim el més representatiu i amb la inclusió de Steve Howe a la guitarra El 1972 entrà a la banda Rick Wakeman teclats i debutà en l’elapé Fragile Seguiren Close to the Edge 1972, que entrà a les llistes angleses i nord-americanes, i Yessongs 1973 La seva música fou valorada en el seu moment com la “nova música clàssica” És destacable la collaboració de l’artista Roger Dean en les seves portades La banda ha canviat diverses vegades de…
Peter Gabriel
Música
Cantant, compositor i productor anglès de rock
.
Començà la seva activitat musical com a membre del grup The Garden Wall, que es convertí gradualment en Genesis, un dels grups de rock de més anomenada dels setanta, integrat per Phil Collins, Tony Banks, Chris Stewart i el mateix Gabriel, en el qual es combinava l’escenografia amb el so El 1975 abandonà el grup i inicià una carrera en solitari de gran èxit Considerat un dels intèrprets més avantguardistes del rock, ha mostrat un gran interès per la música ètnica amb la seva integració en les pròpies composicions i la creació d’un segell discogràfic especialitzat, World Records De la seva…
Gordon Willis
Cinematografia
Director de fotografia nord-americà.
Per mitjà dels seus pares, professionals de la indústria cinematogràfica, entrà en contacte amb el cinema i es familiaritzà amb les tècniques de filmació i d’illuminació Durant la guerra de Corea fou destinat a un equip de filmació per a la instrucció de pilots de l’aviació En tornar a Nova York, treballà per a la televisió en documentals i publicitat Debutà en el cinema el 1970 i es convertí en un dels directors de fotografia més sollicitats El seu treball destacà sobretot a la trilogia The Godfather 1972, 1974 i 1990, en què introduí la imatge dels rostres en penombra, i en diversos films…
Stan Winston
Cinematografia
Dissenyador d’efectes especials i maquillador nord-americà.
Estudià pintura a la Universitat de Virgínia El 1968 anà a Hollywood per a iniciar una carrera d’actor, però un any més tard ingressà com a aprenent al Departament de maquillatge dels Estudis Walt Disney, on es formà fins el 1972 Aquest any debutà en el telefilm Gargoyles Posteriorment, els seus maquillatges i efectes especials el convertiren en un referent del cinema fantàstic i de ciència ficció de Hollywood Obtingué tres Òscar als efectes especials al llarg de la seva trajectòria Aliens 1986 i Terminator 2 Judgment Day 1993 de James Cameron, i Jurassic Park 1994, de Steven Spielberg, més…
Michael Billington
Teatre
Crític teatral anglès.
Estudià filologia anglesa al St Catherine’s College d’Oxford i començà a exercir de periodista a Liverpool Entre el 1965 i el 1971 treballà en el diari The Times escrivint crítiques d’obres de teatre, pellícules i programes de televisió, i des del 1971 és crític teatral del diari The Guardian A més de collaborar també en la revista Country Life i el diari New York Times , fou presentador dels programes Kaleidoscope i Critics’ Forum de la BBC Radio 4, i ha participat regularment en programes de ràdio i televisió Ha publicat biografies de l’escriptor Harold Pinter The Life and Work of Harold…
Norbert Íbero de Castro
Ràdio i televisió
Teatre
Actor i doblador.
Format a l’Institut del Teatre, actuà en la Companyia de Josep Maria Flotats, sota la direcció del qual interpretà El despertar de la primavera de Frank Wedekind 1986, Lorenzaccio , d’Alfred de Musset 1989, El misantrop , de Molière 1989, Cavalls de mar , de Josep Lluís i Rodolf Sirera 1992, i, sota la direcció de Maurizio Scaparro, Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand 1985 Treballà també amb Sergi Belbel El mercader de Venècia , de William Shakespeare, 1994, Tamzin Townsend Bones Festes , d’Alan Ayckbourn, 1992, David Selvas Who is P , d’Albert Tola, 2005 True West , de Sam…
Angry Young Men
Literatura anglesa
Moviment artístic anglès (‘Joves colèrics’) que comprometé crítics, poetes, novel listes, dramaturgs i cineastes.
Els seus propòsits restaren expressats en una Declaration 1957, a la qual contribuïren Lindsay Anderson, Kenneth Tynan, Stuart Holdroyd, John Osborne, Doris Lessing, Colin Wilson, Bill Hopkins i John Wain Reaccionant contra unes formes d’expressió allunyades de la realitat i preocupades per la perfecció formal imperants aleshores al país, els “joves colèrics” es proposaren d’investigar aquesta realitat i atacar els mòduls de vida i les institucions angleses presentant “gent real en situacions reals” Malgrat que obres anteriors de gèneres diversos ja l’anunciaven, hom n'ha considerat com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina