Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Sant Serni de Clariana de Cardener
Art romànic
Situació Aquesta església és al mateix indret on hi ha les ruïnes del que havia estat castell de Clariana Formant unitat amb el conjunt, hi ha el temple de Sant Serni, antiga parròquia, actualment traslladada més avall, al peu de la carretera i en un lloc més accessible Mapa 330M781 Situació 31TCG857438 És vàlid el mateix camí que hem indicat per a arribar al castell de Clariana JCT Història Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Clariana, al costat mateix d’aquest Fou, des dels seus inicis, l’església parroquial del terme, amb funcions que encara conserva actualment en un…
comtat de Flandes
Geografia històrica
Territori que fou regit per distintes dinasties comtals.
La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…
Sant Pere de Taverna (Seira)
Art romànic
Aquest vell monestir ribagorçà es localitzava a l’extrem ponentí del comtat, entre els pobles de Seira i Barbaruens, a la riba esquerra del barranc de Barbaruens Al segle XI el ric arxiu d’aquest monestir anà a parar a Sant Victorià de Sobrarb, on molts dels pergamins van ésser manipulats, falsificats, o simplement perduts, cosa que dificulta escriure’n la història Taverna es troba a la zona de contacte amb la capçalera del Cinca, a la vall del Cinqueta, coneguda d’antic com a pagus Gestaniensis Tal com suggereix l’acta de dotació de Santa Maria d’Urgell, en un primer moment Sant Pere de…
Sant Vicenç de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de l’antiga catedral, amb el claustre i les edificacions annexes A baix, l’actual edifici catedralici agermana diferents estils arquitectònics, com el campanar neoclàssic i els absis del més pur estil romànic ECSA - J Todó El conjunt catedralici de Roda és a la part més alta del centre urbà del poble de Roda de Ribagorça, situat al cim d’un turó cònic que domina el curs de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG964853 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA Història Uns orígens difícils La data de 957 o de la…
Santa Cecília de Senet (Vilaller)
Art romànic
Situació Església parroquial del poble de Senet, d’estructura romànica malgrat el seu exterior, molt modificat ECSA - MÀ Font Aquesta església és la parroquial del poble de Senet, població situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana que es troba damunt del con de dejecció del barranc de Senet L’església, amb el cementiri, és a la part alta del nucli Mapa 32-9 180 Situació 31TCH157144 Entre els km 144 i 145 de la N-230 surt a mà dreta la carretera que es dirigeix a Senet A l’església s’hi arriba des de la plaça, per un carreró estret i costerut Podeu demanar la clau a la casa Güi MAF-…
Sant Miquel de la Torre (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Vista exterior de la façana de ponent, amb el mur coronat per un campanar d’espadanya J M Melció L’església de l’antiga parròquia de Sant Miquel de la Torre o Sant Miquel d’Avellanacorba o Sant Miquel de Vellanacorba o Sant Miquel de Sacorba es troba al vessant esquerre de la Vall del Bac, als vessants meridionals del Puig Ou, sota l’església de Sant Andreu de Porreres Mapa 256M781 Situació 31TDG550796 Al quilòmetre 64 de la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, concretament al coll de Seguries, surt una pista forestal que davalla i travessa tota la Vall del Bac, passa per les…
Castell de Calonge de Segarra
Art romànic
Situació Notables vestigis d’aquesta fortalesa, domini tradicional de la casa vescomtal de Cardona ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell són situades dalt d’un turó, sota el qual hi ha l’església de Santa Fe, en una zona dominada per l’altiplà de Calaf, en contacte amb el Bages Mapa 35-14352 Situació 31TCG739233 Història L’accés es fa per la carretera de Ponts En arribar a la fita del quilòmetre 32, a mà dreta s’inicia una ampla carretera que deixa pràcticament a tocar de l’església i el castell FJM-AMB Les primeres notícies documentals del castell de Calonge de Segarra són de…
Castell de Saburella (Querol)
Art romànic
Situació Panoràmica de la situació d’aquest castell que corona un petit turó al centre de la conca del Gaià ECSA - J Bolòs Castell edificat al cim d’un turó, no gaire alt, però amb força bona panoràmica, en especial de la conca del Gaià Mapa 34-16418 Situació 31TCF633874 Des del Pont d’Armentera, cal agafar la carretera local TV-2141 que va cap a Selmella Quan s’acaba la carretera asfaltada comença una pista de terra que ens portarà fins a una casa que hi ha prop del castell JBM Història Són ben escasses les notícies documentals sobre aquesta fortalesa Fou, com la majoria de castells d’aquest…
Sant Miquel del Mont (Ridaura)
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental J M Melció Aquesta església es troba al cim d’una serra del mateix nom, continuadora, vers llevant, de la serra del puig Estela, que separa les valls de Ridaura i de Bianya, vora el coll de Bastons, en un indret que presideix les valls nord-occidentals de la comarca d’Olot Mapa 256M781 Situació 31TDG544721 Hom hi pot arribar, amb uns 30 minuts, des de Sant Andreu del Coll, per un corriol que puja en direcció a ponent fins al cim de la serra, on hi ha l’església JVV Història Al capdamunt de la serra de Sant Miquel del Mont s’…
L’organització eclesiàstica d’Osona (segles IX-X)
Art romànic
Introducció En la consolidació del nou comtat d’Osona tingué molta importància la restauració de l’antiga seu episcopal, obra del comte Guifré, el qual des d’un principi es decantà per la restauració de l’antic bisbat, al marge dels d’Urgell, Girona o Barcelona Des de l’entrada dels carolingis a terres catalanes les seus episcopals antigues s’incorporaren a l’arxidiòcesi de Narbona, ja que l’antiga metròpoli de Tarragona estava en mans dels musulmans, per això el comte Guifré sollicità del metropolità narbonès, l’arquebisbe Segebod, la creació de la nova diòcesi o restauració de la d’Osona en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina