Situació
Església parroquial del poble de Senet, d’estructura romànica malgrat el seu exterior, molt modificat.
ECSA - M.À. Font
Aquesta església és la parroquial del poble de Senet, població situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana que es troba damunt del con de dejecció del barranc de Senet. L’església, amb el cementiri, és a la part alta del nucli.
Mapa: 32-9 (180). Situació: 31TCH157144.
Entre els km 144 i 145 de la N-230 surt a mà dreta la carretera que es dirigeix a Senet. A l’església s’hi arriba des de la plaça, per un carreró estret i costerut. Podeu demanar la clau a la casa Güi. (MAF-XFG)
Història
Originàriament, Senet formava part de la vall anomenada Super Salientis, que el rei Sanç Ramírez donà al monestir de Sant Andreu de Barravés l’any 1085 i, per consegüent, a la seu de Roda, de la qual depenia aquest cenobi des del 1068. La vall Super Salientis es corresponia amb la part de la capçalera de la Noguera Ribagorçana entre el Salgente, estret on s’encaixa el riu i la separa de la vall de Barravés, i Sant Nicolau, que ja versemblantment llavors feia de fita amb l’Aran. El primer esment del lloc de Senet és de l’any 1118, en què un tal Argila, sacerdot i senyor de la vila de Senet, donà aquesta població al monestir de Barravés. En aquesta donació es consignen les obligacions de cadascuna de les tinences del terme. Aquest Argila no pot ser altre que Iquila, prevere, documentat vora el deposat bisbe Arnulf, primer a Lavaix (1069) i després a Roda (1077). Anys després, amb el nou bisbe Ramon Dalmau, Iquila fou promogut al priorat de Barravés, càrrec en el qual consta com a abat (1092) i també com a prior (1093).
Al segle XIII el domini de la vall de Barravés i del monestir de Sant Andreu de Barravés fou discutit al priorat de Sant Vicenç de Roda pels bisbes de Lleida. Les pressions episcopals aconsellaren finalment als canonges de Roda d’acceptar una permuta i així fou com l’any 1309 Santa Cecília de Senet, juntament amb el priorat de Barravés i altres esglésies, passà a la mitra lleidatana, que arrodoní la senyoria del lloc mitjançant un privilegi de Pere el Cerimoniós (1380). La universitat i els homes de Senet foren concedits aleshores al bisbe de Lleida, Romeu Sescomes.
Segons reporta una làpida situada a l’atri de l’església, estudiada per J. Lladonosa, l’any 1632 el poble de Senet sofrí una gran allau de neu i pedres que s’emportà cases i bordes, de manera que cap al 1633 Sant Cecília de Senet fou en part refeta (voltes i campanar). (JBP)
Església
Planta de l’església, on són visibles les capelles i el campanar de torre que li han estat afegits posteriorment.
X. Fresneda i M.À. Font
És un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, precedit per un doble arc presbiteral. La nau és coberta amb una volta de canó reforçada per dos arcs torals i l’absis amb volta de quart d’esfera. Els murs perimetrals han estat modificats per l’obertura de capelles laterals i l’afegitó d’una sagristia. L’església presenta, en conjunt, un bon estat de conservació. L’edifici ha tingut diverses reformes, la darrera de les quals, la rehabilitació del teulat, es va fer l’any 1986 amb peces de pissarra de factura industrial.
L’aparell és format per diferents tipus de carreus, amb predomini dels granits, que formen filades horitzontals. Els murs perimetrals, regruixats, són compostos en alguns llocs per blocs quasi ciclopis.
L’absis, sense cap decoració, té una finestra axial d’una sola esqueixada amb un arc monolític de mig punt. És l’única finestra original de l’edifici. És protegit a l’exterior per un mur de contenció de formigó que en recorre, a poca distància, el perímetre.
L’accés a l’interior de l’església s’efectua per mitjà d’una porta oberta al mur sud a ponent del campanar, aixoplugada per un porxo cobert amb volta de canó. La porta, amb tres arquivoltes de mig punt en degradació, presenta un arc tòric que es recolza sobre columnes monolítiques amb bases motllurades que sostenen capitells de decoració geomètrica.
El campanar, de base quadrada, massís i robust, es troba actualment incorporat a l’església. Consta de tres pisos, l’últim amb maquinària de rellotgeria i dues campanes del segle XIX. El coronament és piramidal.
Aquesta església ha estat molt transformada. A la planta s’incorporaren les capelles laterals, que foren allargades posteriorment alhora que es dotava d’un cor i d’un fris decorat amb dentellons que recorre l’interior de la nau des del cor fins al presbiteri. Tot i les transformacions sofertes, l’estructura absidal permet de considerar que l’església original fou bastida dins els corrents dominants de l’arquitectura del segle XI. (MAF-XFG)
Capitells
Capitells esquerre i dret de la portada de l’església, decorats amb relleus força estereotipats.
ECSA - L.Carabasa
La portada de l’església de Senet conserva encara dos capitells que sustenten l’única arquivolta d’arc tòric de què disposa, situada entre dos arcs en degradació. La portada és aixoplugada, com ja s’ha dit, per un porxo. Els fusts sobre els quals recolzen els esmentats capitells són adossats i reposen alhora sobre dues bases que no presenten cap decoració, fora del doble bossell que emmarca el cos central. Els capitells, en canvi, mostren les restes d’una senzilla ornamentació que consisteix en triangles definits per una fina línia, pel que fa al capitell esquerre, i en rombes rebaixats sobre les cares del capitell de la dreta. El mal estat en què es conserven aquests elements, unit a la pobresa decorativa, fa que hom hagi de considerar el conjunt com una obra de regust popular i d’estil gens definit. (LCV)
Bibliografia
- Pasqual, s.d., vol. VIII, pàgs. 263-295
- Villanueva, 1850, vol. XI, ap. IX, pàgs. 273-274 i 1851, vol. XV, ap. L, pàgs. 304-306
- Yela, 1932, pàgs. 24-25, 37-38, 45-46 i 60-61
- Lladonosa, 1977, pàgs. 141-147
- Castillón, 1989a, núm. 4, pàg. 24
- Bolòs, 1992, pàgs. 147-163