Resultats de la cerca
Es mostren 770 resultats
Joaquín Achúcarro Arisqueta
Música
Pianista basc.
Estudià al Conservatori de Madrid Posteriorment perfeccionà la seva tècnica a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on ha estat professor, i a la Hochschule de Sarrebruck Després d’haver guanyat diversos premis a Espanya, Itàlia i la Gran Bretanya, inicià una important carrera com a solista que l’ha dut a realitzar gires arreu del món Figura destacada del Festival de Cheltenham Gran Bretanya, ha contribuït a la seva difusió amb les actuacions realitzades entre el 1966 i el 1969 S’ha especialitzat en la música espanyola per a piano, i ha estat una figura habitual de les darreres edicions del…
Joan Xiol i Marchal
Cinematografia
Director.
Vida Cursà estudis cinematogràfics a França abans d’installar-se a Barcelona el 1940 Després de dirigir alguns curts, el 1946 rodà el llarg El castillo de Rochal i a continuació Ramsá 1947, que no s’arribà a estrenar Posteriorment desenvolupà una filmografia majoritàriament ajustada a produccions de gènere i baix pressupost no exemptes d’oportunisme comercial Cinco pistolas de Texas 1965 Río Maldito 1965 El hombre de Caracas 1968 Horas prohibidas 1968 La farsa 1968 Las piernas de la serpiente 1970 Los farsantes del amor 1972 El precio del aborto 1975 Sexo, amor y fantasía 1976 i Señora…
Manuel Pérez de Somacarrera
Cinematografia
Periodista i escriptor.
Vida El 1926 s’inicià en el camp professional a Madrid collaborant en diversos diaris de la capital i també de Barcelona "La Noche", "Las Noticias" A partir de la dècada del 1930 s’especialitzà en cinema i feu d’ajudant de direcció i dialogista Però destacà sobretot per les seves cròniques cinematogràfiques en premsa i revistes, com ara "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-29, "La Verdad Órgano de la Asociación Monárquica Obrera" 1930-31, "Tararí" 1930-34, "Films Selectos" 1930-37, "Cine-Art" 1933-35, "Proyector" 1935-36, "Espectáculo Semanario de espectáculos" 1936 i "…
Laura Espido Freire
Literatura
Escriptora i columnista basca en llengua castellana.
Signa la seva obra amb els seus cognoms Espido Freire Estudià música i es llicencià en filologia anglesa a la Universitat de Deusto És una autora polifacètica que ha conreat diversos camps l’assaig Primer amor , 2000 Cuando comer es un infierno , 2002 Querida Jane, querida Charlotte , 2004 Mileuristas Retrato de la generación de los mil euros , 2006 La generación de las mil emociones Mileuristas II , 2008 Hijos del fin del mundo De Roncesvalles a Finisterre , 2009, premi Llanes de Viajes Los malos del cuento Cómo sobrevivir entre personas tóxicas , 2013 Quería volar , 2014 Para vos…
Julián Ajuriaguerra Otxandiano
Psicologia
Medicina
Neuropsiquiatre basc.
Germà de Juan Ajuriaguerra Otxandiano Estudià medicina a París i posteriorment s’especialitzà en neurologia amb L’Hermitte Treballà amb els psicòlegs Pieron i Wallon al mateix temps que seguia una psicoanàlisi didàctica Entre 1959-75 fou professor a la Universitat de Ginebra, on fou catedràtic Dirigí també l’hospital psiquiàtric de Bel Air Ginebra, que sota el seu mestratge es convertí en un centre de formació de prestigi internacional El seu camp d’interès se centrà bàsicament en la neuropsiquiatria, en la qual destaca l’obra Le cortex cérébral 1960, i la…
Nicolás Achúcarro Lund
Biologia
Històleg basc.
Fou director del servei d’anatomia patològica de l’hospital de Washington i el deixeble més important de Ramón y Cajal Introduí noves tècniques d’impregnació metàllica en l’estudi de la histologia del sistema nerviós
José Prados Arrarte
Economia
Economista.
Catedràtic de la facultat de dret de Madrid, treballà també al servei d’estudis del Banco Central Fou oficial de l’exèrcit republicà i hagué d’exiliar-se fins el 1954 Durant aquest període treballà com a economista al CEPAL De les seves obres cal destacar Inflación y desarrollo económico 1957, El sistema bancario español 1958, El plan de desarrollo de España 1964-67 1965 El 1971 es publicaren un gran nombre d’estudis seus amb el títol general de Tratado de economía política El 1981 ingressà a l’Academia Española
Pedro Olea
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic basc.
Després d’uns inicis poc prometedors, realitzà l’inquietant film El bosque del lobo 1969 abans de reorientar la seva obra vers un classicisme correcte, encara que poc estimulant Tormento 1974, Pim, Pam, Pum fuego 1975, La Corea 1976, Un hombre llamado Flor de Otoño 1978, Akelarre 1984 i Bandera negra 1986, El día que nací yo 1991, El maestro de esgrima 1992, Morirás en Chafarinas 1995, Más allá del jardín 1996 i Tiempo de tormenta 2003 També ha participat en la pellícula collectiva Hay motivo 2004
Eugenio Indalecio de Gaminde y Lafont
Història
Militar
Militar.
Lluità a la guerra d’Àfrica 1859-60 Es posà al costat de la revolució del 1868, però combaté l’alçament federalista de la Bisbal 1869 Fou capità general de Catalunya 1869-72 i reprimí la revolta popular contra les quintes 1870 Fou ministre de la guerra d’un efímer govern Sagasta 1872
Ramón de Basterra
Història
Literatura
Política
Escriptor basc en llengua castellana i diplomàtic.
Concebé un teoria política de la història d’Espanya, desenvolupada sota el signe del catolicisme romà La obra de Trajano 1921, Los navíos de la Ilustración 1925 Representà un clar precedent de les teories ulteriors del nacionalisme castellà, i aparegué com un element oposat al moviment polític i intellectual basc que encapçala Sabino de Arana Això no obstant, la seva producció literària és un cant exaltat del país nadiu Los labios del monte 1924, Vírulo, mediodía 1927, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina