Resultats de la cerca

El puntal, tant en texts com en caricatures, fou Valentí Castanys , i hi collaboraren també, entre altres, Alfons Roure i Antoni Rué i Dalmau, en la part de text, i els ninotaires Benigani, Opisso, Bofarull, Moreno, Roca, Alloza, Xirinius, Salvador Mestres, etc Fou la capdavantera en el seu gènere Aparegué fins el juliol del 1936, i a la postguerra tingué una llarga continuadora en la revista en castellà El Once

Es traslladà a Madrid, juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull Fou redactor de “La Discusión” 1850-59 i d’altres diaris polítics Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española 1865 És autor d' Economía popular 1870 i La huelga publicada pòstumament, novella en defensa del lliurecanvisme

Es llicencià en dret i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Entre el 1859 i el 1866 dirigí El Telégrafo , en què escriví crítica musical i sobre política estrangera També hi publicà una sèrie de treballs sota l’epígraf d’ Efemérides de la historia de Cataluña Collaborà amb Antoni de Bofarull en la versió castellana de la crònica de Jaume I 1848 i fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1860

Illustrà de molt jove les Obres de Pere Serafí 1840 Anà a París amb Eusebi Planas 1851-54 Fou un dels més representatius illustradors vuitcentistes catalans Molts dels seus treballs auques, romanços, ventalls, làmines, etc no van signats A partir de la Gloriosa, feu moltes caricatures polítiques a La Flaca , La madeja política i El Tupé Illustrà diverses obres, entre les quals La orfaneta de Menargues de Bofarull 1862, Singlots poètics de Pitarra 1867 i Don Quijote 1876

Les seves activitats foren dirigides a la recollecció d’objectes arqueològics, de llibres rars i d’obres d’art Foren redactades diverses memòries sobre temes històrics i literaris Nomenà membres corresponents, entre d’altres, Antoni Ramis i Ramis, Fèlix Torres i Amat i Pròsper de Bofarull Establí relacions amb altres acadèmies catalanes i de diversos països Fou dissolta abans d’un any de la seva fundació per ordre del rei, a causa de la significació política d’alguns dels seus membres

Juntament amb Josep Company, Joan Seix, Jacint Bofarull i Josep Segrelles, fou un dels pioners dels cartellisme esportiu a Catalunya, que contribuí a la difusió de l’esport al gran públic durant el primer terç del segle XX Entre els seus cartells esportius hi ha el del IV Campionat de Catalunya de marxa 1933 i cartells de regates de vela i tennis a s’Agaró 1935 També feu cartells per a la promoció turística i esportiva de Núria i Camprodon

Doctor en filologia catalana i llicenciat en filologia hispànica En el treball de recerca, ha investigat el paisatgisme mallorquí a través de l’anàlisi comparada de poemes sobre Sóller 1988 i sobre la recepció de l’existencialisme als Països Catalans tesi doctoral, 1992 Ha publicat també diversos estudis de literatura moderna i contemporània sobre, entre d’altres,N Oller, À Guimerà, M Costa i Llobera, V Almirall, MÀ Riera, J Ramis, A de Bofarull, J Fontanella G Roca i Seguí, G Roca i Reus, P Mata,JM Bartrina i A Puigblanch

Dedicada especialment al futbol, narra en to d’humor els esdeveniments esportius Alfons Roure Duvinyals en fou el primer director, però l’ànima del setmanari fou Valentí Castanys, creador d’unes caricatures inconfusibles, que signava els dibuixos sota el pseudònim Dova A la redacció hi havia Antoni Ollé Bertran, Manuel Amat i Xavier Picañol, en la part literària, i Joaquim Bofarull Gripau , Albert Mestres, Roca i Opisso, en la part gràfica Utilitzava un llenguatge colloquial, ple de barbarismes Partidària del Barça, marcà una època i feu escola dins la sàtira esportiva

Juntament amb Pau Cots, Joan Seix Jan, Jacint Bofarull, Josep Segrelles i d’altres, fou un dels pioners i difusors del cartellisme esportiu que contribuí a difondre l’esport entre les masses al primer terç del segle XX Entre els seus cartells hi ha els realitzats per a la Federació Catalana de Natació Amateur, el 1930 El 1972, rebé el premi Prisma, de caràcter antològic, atorgat per l'agrupació de decoradors del Foment de les Arts i el Disseny "per la seva tasca pionera en la decoració publicitària"

Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes Juntament amb la Crònica de Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull