Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa ARGUMENT I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Carles Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Miquel Bonastre MÚSICA Lluís Rambla i un gran nombre de cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc INTERPRETACIÓ Rosa Morata, Marta Vives, Rita Cemeli, Walter Cots, Paco Caja, FHuici, Enrique Ibáñez, Jesús Garay, Miguel Tristán Sinopsi La cinta ens endinsa en un abocador d’escombraries on es refugia un grup de marginats Tant la situació com els personatges remeten a les afliccions del final…

Ha realitzat, al llarg de bona part de la segona meitat del s XX, una intensa activitat literària al voltant del patrimoni natural i cultural del País Valencià és un capdavanter del gènere del llibre de viatges i excursions del País Valencià Fita fonamental en la seva trajectòria fou l’encàrrec que li feu, el 1956, Martí Domínguez i Barberà, director del diari valencià Las Provincias , d’escriure una sèrie d’articles amb la denominació genèrica de “ Rutas valencianas ” La sèrie es perllongà durant dotze anys i es publicaren prop de 120 rutes, bona part de les quals després foren…

Vida Installada a Barcelona des del 1939, fou alumna de la ballarina i coreògrafa Gisa Gert S’inicià com a cantant de varietats i guanyà un concurs a Radio España de Barcelona EAJ-15 interpretant la cançó La Lirio , de Conchita Piquer, la qual donà peu al seu nom artístic Dona d’una bellesa impressionant, fou la reina de les revistes barcelonines i representa el prototip de la vedet espanyola de la dècada del 1950 Debutà en el cinema amb Parsifal 1951, Daniel Mangrané i Carlos Serrano de Osma, si bé Ignasi F Iquino li proporcionà el personatge principal de La pecadora 1954,…

Fundat per requeriments polítics amb el nom de Patronato de Estudios Ausonenses, des de 1962 utilitzà la denominació de Patronat d’Estudis Ausonencs en els llibres publicats i aquesta denominació s’adoptà també en la seva revista el 1975 i es mantingué fins el 1990 que hom assumí l’actual denominació no oficial, tanmateix, fins a l’aprovació dels estatuts el 1991 És integrat per uns 450 socis i s’organitza en una Junta Rectora formada per un president, sis vocals nomenats per entitats, nou vocals per elecció, i el Consell d’estudis, que al seu torn és format pels directors de les dotze…

Paper comercial de La Felicense, a Sant Feliu de Codines Josep Baró construí una important fàbrica cotonera en el terme de Santa Coloma de Gramenet La seva especialitat eren els mocadors Josep Baró i Pallerols 1857-1905 començà les seves activitats industrials com a soci de Domènec Tey i Puigdollers al començament de la dècada dels anys vuitanta Muntaren una fàbrica de teixits de cotó a Sant Feliu de Codines que es deia La Felicense, que funcionava a nom seu al cap de poc El 1883 s’establí pel seu compte en un descampat als afores de Santa Coloma de Gramenet Allí hi construí una fàbrica,…

L’empresa fou creada per Josep Lucena al voltant del 1840 i s’establí al carrer de Jonqueres núm 10 de Barcelona La primera referència és del 1842 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors El tornem a trobar a la de Barcelona el 1844, presentant mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca Etiqueta Josep Lucena i els seus successors es distingiren per la fabricació de mocadors estampats Com la majoria, optà per establir la fàbrica a Sant Martí de Provençals —Can Lucena— mentre que el local barceloní es…

La superioritat naval de la Gran Bretanya permeté a aquest país d’establir ja des del començament de la guerra un blocatge a distància dels països de l’Eix Després d’accions d’una certa importància, com la batalla del riu de la Plata on fou enfonsat el cuirassat de butxaca alemany “Admiral Graf Spee”, la prioritat fou donada a la guerra aèria batalla d’Anglaterra Abandonat el projecte d’invasió d’Anglaterra 1940, la batalla de l’Atlàntic prengué les característiques que havien de durar tota la guerra D’una banda, Anglaterra necessitava unes línies de comunicació amb els EUA que…

Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del…