Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
comunitat
Història
Unió, sota un règim administratiu comú, d’una ciutat o vila amb les poblacions situades en el seu terme o terra
.
L’organisme municipal de la ciutat o vila, cap de la comunitat, regia ensems aquesta, fet que no excloïa l’existència d’organismes administratius d’àmbit local als pobles o parròquies inclosos dins el terme Originàries de l’època repobladora del s XII, adquiriren importància durant la baixa edat mitjana a Castella la Nova i a Aragó Les comunitats aragoneses de Calataiud, Daroca i Terol, des del regnat de Jaume II tingueren representació pròpia a les corts, diferent de la de la ciutat o vila respectiva Amb tot, la corona procurà de dissoldre aquestes organitzacions amb l’…
Blanca de Castella
Història
Neta de Jaume II de Catalunya-Aragó.
Filla pòstuma de l’infant Pere de Castella, germà de Ferran IV, i de Maria d’Aragó, filla de Jaume II La seva mare la portà a Calataiud Per això i per les rendes que tenia als territoris de frontera entre Castella i Aragó fou promoguda una llarga qüestió amb l’àvia paterna de Blanca, la reina vídua Maria de Molina Fou projectat el matrimoni de Blanca amb Alfons XI de Castella i, després, amb el senyor de Biscaia, projecte, aquest darrer, rebutjat pel mateix rei Tampoc no arribà a terme el seu prometatge amb Pere, hereu de Portugal Retirada la seva mare al monestir de Sixena i…
baronia d’Andilla
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Andilla (Serrans), concedida per Jaume I el 1237 al seu reboster major, Eiximèn Peres.
A mitjan s XV era senyor Miquel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill illegítim del seu germà Joan Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia germana de Joan i de Miquel i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de l’…
Pròixida
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner317.jpg)
Armes dels Pròixida
Llinatge noble valencià originari del regne de Nàpols.
N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida , que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència El seu fill gran, Francesc de Pròixida mort el 1327/28, tractà el matrimoni 1291 d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al…
tugíbida
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner188.jpg)
Dinastia tugíbida
Història
Membre d’una família d’origen àrab establerta a la marca superior d’Al-Andalus des dels primers temps del domini islàmic, la qual governà la taifa de Saragossa (1017-39).
En els conflictes sorgits al segle IX pel domini de la vall de l’Ebre entre els Banū Qasī i l’emirat de Còrdova, lluitaren a favor de Muḥammad I, bé que després també s’enfrontaren al poder central i foren vençuts per ‘Abd al-Raḥman III pèrdues de Calataiud i Daroca Amb la caiguda del califat, crearen un regne independent, amb capital a Saragossa, el primer sobirà del qual fou Munḏir ibn Yaḥyà 1017-23, que mantingué una política pactista amb Castella i Catalunya per tal d’impedir l’avanç navarrès En ésser assassinat 1039 el seu net, al-Munḏir II, fill i successor de Yaḥyà al-…
comtat de Real
Història
Títol concedit el 1599 (confirmat el 1604) a Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars
(abans dit Pere Sanxis de Calataiud), senyor de Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat.
Passà per matrimoni 1729 als Azlor de Aragón, comtes de Guara i després ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1857 a l’onzè titular José Antonio Zapata de Calatayud òlim Azlor de Aragón y Fernández de Córdoba, mort el 1893
Joan d’Aragó
Història
Príncep de Girona i d’Astúries i duc de Calàbria.
Fill primogènit dels Reis Catòlics El 1479 fou concertat el seu matrimoni amb Joana de Castella, la Beltraneja , però aquesta no s’hi avingué Fou jurat hereu de Castella i Lleó 1480 a les corts de Toledo, i de Catalunya i Aragó 1481 a les de Barcelona i de Calataiud, respectivament El 1483 fou negociat, sense èxit, el seu casament amb la reina Caterina I de Navarra Fou present a Barcelona a l’arribada de Colom d’Amèrica A la cort de Barcelona del 1493 jurà com a hereu les Constitucions de Catalunya El 1495 es casà per poders a Malines, i el 1497 a Burgos personalment, amb l’…
Sanç VII de Navarra
Història
Rei de Navarra (1194-1234).
Fill de Sanç VI i de Sança, filla d’Alfons VII de Castella En un principi actuà de comú acord amb Alfons VIII de Castella, però després pactà amb els lleonesos i els almohades contra Castella i hagué de fer cara a l’aliança de Castella i Aragó contra Navarra Calataiud, 1198 En passar Guipúscoa i Àlaba en poder dels castellans, demanà auxili al califa almohade Muḥammad al-Nāṣir, motiu pel qual Innocenci III l’excomunicà Reconciliat amb Castella treves de Guadalajara, 1207 i amb Pere el Catòlic de Catalunya-Aragó Monteagudo, 1208, participà en la croada peninsular contra els…
Bílbilis
Ciutat
Ciutat dels celtibers lusons localitzada al Cerro de la Bámbola (Huermeda, prop de Calataiud).
Perduda per Sertori 74 aC a mans de Metel, es romanitzà aviat Fills de Bílbilis foren el poeta Marcial i els juristes Matern i Licinià Bílbilis era famosa per la fabricació d’armes i per la qualitat dels seus cavalls Pertanyia al convent jurídic cesaraugustà, a la Tarraconense, com a municipi itàlic Hi ha les restes d’un temple, del fòrum i d’un teatre
Joan Sanç
Literatura
Cristianisme
Escriptor espiritual.
Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581 Ensenyà arts als convents de Calataiud 1579-82 i d’Onda 1584-86, es doctorà en teologia 1586 a València i estudià hebreu El 1593 assistí al capítol general de Cremona —en el qual tingué lloc la separació dels descalços— Fou prior del convent de València 1597-1600, provincial d’Aragó 1603-06, i al seu esperit reformista es deu la florida intellectual i religiosa de la província al s XVII Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i collaborador del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina