Resultats de la cerca

Situació Aquest casal, del qual en treballs ens n’han pervingut alguns vestigis, es trobava sota la cinglera de Tavertet, gairebé a tocar els antics camps i conreus del desaparegut poble de Sau La O domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geogràfico, full 332-M781 x 50,1 —y 47,3 31 tdg 501473 El camí per arribar-hi és el mateix que el que hem indicat per arribar a la domus del Pi, fins als coberts del Club Nàutic de Sau A partir d’aquí cal seguir en direcció a ponent, enmig dels marges fins a trobar les restes del castell JAA…

Fundat el 1930, està vinculat amb l’associació Casal de Sords de Barcelona, nascuda el 1916 Inicialment prengué el nom de Centre Deportiu Silenciós i practicà futbol, natació, excursionisme i escacs L’equip de futbol, l’any de la fundació, guanyà nombrosos trofeus El 1937 es fusionà amb el Cercle Recreatiu del Sordmut i adoptà el nom actual La secció de futbol també destacà els anys seixanta Practica futbol, futbol sala, futbol 7, petanca, bitlles i dards Participa en el Campionat Esportiu de Sords Catalunya, el Campionat d’Espanya per a sords en diversos esports i participà en…

Casal conegut popularment com “el castell”, situat a poca distància al sud de l’església de Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà Era la casa forta del llinatge dels Serrabou, documentats des del segle XII com a propietaris de diversos alous als voltants de Vilafranca Ponç de Serrabou fou el fundador, al segle XII, de l’hospital de Sant Andreu, a Vilafranca, al qual donà el 1225 l’església de Sant Pere de la Roca i algunes masies i alous L’any 1482, Joan Sirac i de Serrabou adquirí de Sant Miquel de Cuixà, per intercanvi, la senyoria de Llar El seu gendre Joan Cassany, dit Gall, el…

El raval de Graells a Cardona és una fondalada urbanitzada a partir del camí que hi passava i que des del nucli primitiu de la població baixava a trobar la riba del Cardener Les cases que el poblaren constituïren un carrer, com ho testimonien les escriptures des de mitjan segle XIV A la segona meitat del segle tenia un fort caràcter artesanal, amb cases i tallers que alternaven amb peces de conreu Al tombant de segle, vers septentrió i on la urbanització es devia esllanguir o interrompre’s, el raval va quedar tallat de través pel pas del nou recinte murallat de la vila, que davallava del…

Al lloc on hi hagué el monestir dominicà, anomenat convent de Penyafort, hi fou englobada, al segle XVII, entre les construccions del cenobi, la torre medieval, i fou revestida de pintures murals Segons la tradició d’aquest n’era fill el famós eclesiàstic dominicà i canonista sant Ramon de Penyafort, el qual hi nasqué probablement cap al 1185 No s’ha trobat cap document d’abans del segle XV que esmenti aquest indret L’any 1405 la torre anomenada de Penyafort es trobava destruïda i pertanyia a la parròquia de Santa Margarida La torre de base rodona que avui es pot veure en un costat de l’…

La notícia més antiga sobre l’existència d’un casal o domus dels comtes de Cerdanya a Ix és de l’any 1061, quan, a conseqüència de les desavinences greus sorgides entre el comte Ramon I de Cerdanya i el vescomte Bernat II de Cerdanya, aquest darrer va presentar-se a la domum comitale in villa Ix i va jurar fidelitat al seu senyor en presència del bisbe d’Urgell i d’altres illustres personatges Després del traspàs del darrer comte de Cerdanya, vers l’any 1117, els comtes de Barcelona, com Alfons I, esdevinguts reis d’Aragó, encara continuaren fent estades a Ix Ho proven una carta…

Situació Un dels panys de mur del casal encara subsistents E Carreras Ruïnes d’un antic edifici —un “casal” segons la denominació popular de la contrada—, segurament un mas Es troben en un replà de la carena de la Muntanya de les Cavorques, damunt el costat dret del fondal del córrec on hi ha les coves que han donat nom al paratge, possible conjunt eremític alt-medieval L’edifici difícilment pot tenir cap relació directa amb les coves esmentades, ja que es troba força separat d’elles, a uns 700 m vers tramuntana, i amb una gran diferència de nivell, ja que el “casal” és a uns 160 m d’altitud…

Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou la intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna  1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…