Situació
Un dels panys de mur del casal encara subsistents.
E. Carreras
Ruïnes d’un antic edifici —un “casal” segons la denominació popular de la contrada—, segurament un mas. Es troben en un replà de la carena de la Muntanya de les Cavorques, damunt el costat dret del fondal del córrec on hi ha les coves que han donat nom al paratge, possible conjunt eremític alt-medieval. L’edifici difícilment pot tenir cap relació directa amb les coves esmentades, ja que es troba força separat d’elles, a uns 700 m vers tramuntana, i amb una gran diferència de nivell, ja que el “casal” és a uns 160 m d’altitud.
Mapa: 259M781. Situació: 31TEG175857.
Per arribar-hi no hi ha cap camí ben fressat. S’hi pot pujar des de la carretera del Port de la Selva al coll de la Perafita, seguint el vessant de la Muntanya de les Cavorques vers tramuntana, des de l’entorn de les esmentades coves. També s’hi pot anar des del “camí vell” de la Selva de Mar a Cadaqués; cal deixar-lo a l’indret del Torrelló i seguir l’esmentada carena vers ponent.
Edificis
Detall d’un dels murs, amb aparellat d’opus spicatum.
J. Badia
Les restes de construcció que actualment es poden veure en aquest lloc són molt minses. Deixen endevinar una possible planta rectangular, d’una certa extensió, però amb dubtes, ja que falten testimonis dels murs perimetrals en una bona part, sobretot vers migdia i llevant.
L’únic llenç del qual s’ha conservat el basament fins a poder identificar-ne del tot el traçat és el mur del nord-oest, d’11,50 m de llargada. Hom en pot veure, amb dubtes, la unió amb el mur del costat sud-oest. La cantonada de l’altre extrem resta ben identificada.
Prop d’aquest angle s’observa l’espai d’una porta d’1,10 m d’amplada, que posteriorment fou aparedada.
Del mur nord-oriental queden escassos vestigis de fonamentació, però es pot seguir en trams considerables. S’assentava sobre uns afloraments naturals de llicorella, que foren retallats artificialment per donar-los verticalitat. Al costat sud-est els rastres del mur són molt més insignificants i amb treballs destaquen de les travesseres (parets de feixa) de la vinya que es plantà a l’indret quan l’edifici ja era en ruïnes. Del mur del costat sud-oest hom pot dir que pràcticament no sobresurten rastres identificables del terreny.
El que fou espai interior de l’edifici avui té dos nivells, el més elevat és a la meitat del nord-est; és travessat per les feixes de vinya, avui ermes.
Només el llenç del nord-oest permet d’observar fragments d’aparell i algun altre detall; s’ha conservat en alçada irregular, màxima de 115 cm. El seu gruix és de 70 cm. Al parament interior s’adossaven dos pilars quadrangulars, dels quals resten els basaments. En aquest sector hi degué haver una sala àmplia, amb arcs diafragmàtics. Els pilars són separats 5,50 m. Un d’ells és bastant destruït; el basament de l’altre es conserva en una alçada de 80 cm i es dreça sobre una base més gran. L’aparell és de lloses de llicorella, barrejades amb algun bloc de quarsita, materials que no es treballaren. Per les formes, en general estretes i allargades les lloses es disposaren en sedimentació horitzontal, si bé sense afilerar-se regularment. Es lligaren amb fang a la majoria dels sectors, però hi ha llocs on hi ha un morter molt bast i de poca consistència.
A l’aflorament rocós del nord-est hi ha, excavada artificialment, una concavitat perfectament circular, de 20 cm de diàmetre per 20 cm de fondària. És a dir, un encaix o suport d’un pal per a alguna estructura de fusta.
A uns 20 m vers de sud-est de les ruïnes podem veure dos grans pedreguers formats, almenys en gran part, pels materials d’enderroc de l’antic edifici, segurament amuntegats quan es plantaren les vinyes. Hi ha blocs de pedres lligades amb morter.
A l’indret hom pot veure un escampall de bocinalla de terrissa, gairebé tota grisa, amb molts materials desengreixants, i de teula corba d’aspecte arcaic, de molt gruix.
Sense treballs d’excavació no és possible d’apuntar cap datació per a aquest edifici. Només la vinya indicaria una data ante-quem si sabéssim quan començà a ser plantada en aquest indret precís, però aquesta dada no ens és coneguda. Val dir que els detalls que es poden observar a les escasses romanalles de construcció, recorden en molts aspectes altres “casals” del materix territori, algun dels quals ha pogut ésser identificat amb cites documentals d’època alt-medieval. Tanmateix, els reduïts elements de judici que ofereixen les ruïnes, no permeten altra cosa que apuntar-ho com a hipòtesi de treball.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàg. 580.