Resultats de la cerca
Es mostren 466 resultats
moviment Zero
Nom amb què fou conegut el moviment artístic europeu nascut a Alemanya el 1957, que, concebut com un projecte vital nou, partí de l’ambient anímic dels anys de postguerra, crític amb els valors del passat.
Com a antecedents tenia els escrits sobre l’espiritualització de l’art de Kandinsky, el suprematisme, l’art cinètic i l’art concret Hi confluïren les tendències artístiques més innovadores de l’època des del monocromatisme d’I Klein i P Manzoni a les teories sobre el color de Jef Verheyen, passant per l' op art , J Tinguely i l’espacialisme de Lucio Fontana El moment de la seva màxima activitat fou a partir dels anys seixanta, en què arreu d’Europa se celebraren nombroses exposicions i s’editaren publicacions com Zero i Azimuth Des del 1995, la Galerie der Stadt Esslingen/Villa…
PEN Club International
Sigla que correspon al nom de l’associació internacional d’escriptors anomenada Poets’, Essayists’, Novelists’ Club.
Fundada el 1922 a Londres per l’escriptora CA Dawson Scott, la seva finalitat és de promoure les relacions entre escriptors de diversos països i la circulació lliure de les obres literàries per un àmbit internacional El seu president és elegit per un període de tres anys, no renovable El primer president fou John Galsworthy, i ho han estat també HG Wells, Thomas Mann, Arthur Miller, Heinrich Böll i Vargas Llosa Els centres són reconeguts en l’àmbit lingüístic i no estatal El 1997 fou nomenat nou president l’escriptor mexicà Homero Aridjis, en substitució del poeta rus Alexandr Blok El 1999 se…
Baltasar Calafat i Danús
Cristianisme
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma Antilullista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós 1730, alguns sermons 1730-32 i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la conquesta d’Orà, i deixà inèdita una…
,
Sala Mozart
Música
Sala d’espectacles de Barcelona.
Espaiós local situat al núm 31 del carrer de la Canuda, que inicialment havia estat seu de l’Associació de Catòlics i, després, de l’ Associació Wagneriana Fou adquirit finalment per Jaume Cussó, el qual el convertí en una luxosa sala de concerts, inaugurada el 27 de març de 1914 amb el nom de Sala Mozart Tenia una capacitat de 500 places i l’hemicicle podia acollir una orquestra simfònica de petites dimensions Els anys vint i trenta fou una important sala de concerts hi actuaren habitualment conjunts de cambra i s’hi celebraren recitals d’artistes internacionals L’ Associació…
,
Llotja de Barcelona
Interior de la sala gòtica de la Llotja de Barcelona
© Fototeca.cat
Edifici neoclàssic d’interior gòtic, destinat inicialment a llotja de contractació dels mercaders barcelonins.
Insuficients dos edificis anteriors —que hom ha distingit amb els termes d' antiga i antiquíssima —, Pere el Cerimoniós autoritzà la continuació de l’actual el 1380 La gran sala gòtica, obra de Pere Arvei, fou acabada el 1392 té tres naus separades per dues sèries de tres grans arcs de mig punt, sostinguts per quatre columnes polilobulades El 1708 s’hi celebraren les primeres representacions d’òpera conegudes de Barcelona Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingué més tard caserna, fins que, retornada a la ciutat 1767, fou reconstruïda en estil neoclàssic per…
Maria de Luna
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Primera muller de Martí l’Humà , era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb El 1361 el rei Pere concretà les esposalles del seu fill segon, l’infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I, el maig del 1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la regència…
Penya Batibull
Col·lectiu català de caràcter festiu creat a Xile.
Fundat el 1940, a Santiago de Xile Tenia com a finalitat la revitalització del Centre Català local a través d’activitats festives “fer pàtria amb crits i soroll” tal com deia el seu himne, amb lletra del poeta Pere Quart i música de l’Exèrcit Popular El grup fou promogut pels exiliats arran de la guerra civil, com Josep Gasull, Josep Bertran i Narcís Tort, entre d’altres Carles Ribas en proposà el nom, en tenir el suport dels antics residents, com Josep Montserrat Cerdà, que en fou el primer president En foren també presidents Agustí Tafall, Josep Nogués, Ramon Montserrat, Miquel Oyonarte,…
vòlei platja

Francesc Xavier Bosma, subcampió olímpic de vòlei platja a Atenes (2004)
© ARXIU B. BOSMA
Voleibol
Modalitat del voleibol practicada sobre un terreny de joc rectangular (16 × 8 m) amb superfície de sorra, dividit per una xarxa situada a la mateixa altura que en el voleibol de pista, entre dos equips formats per dos, tres o quatre jugadors; la pilota és de pell, més pesant que la de pista, i impermeable.
Aparegué durant la dècada de 1930 a les platges de Califòrnia EUA i el Brasil A Espanya els primers torneigs d’àmbit estatal se celebraren a final dels anys vuitanta a ciutats com València, Barcelona, Màlaga, Almeria i Palma El 1992 Almeria organitzà, per encàrrec de la Federació Internacional de Voleibol, els campionats de vòlei platja Any Olímpic’92, coincidint amb els Jocs de Barcelona Debutà com a esport olímpic, jugat per parelles tant en categoria masculina com femenina, durant els Jocs d’Atlanta 1996 El català Francisco Javier Bosma guanyà la medalla de plata en els Jocs…
Jocs Olímpics d’Albertville 1992
Esport general
XVI Jocs Olímpics d’Hivern, que se celebraren a Albertville, capital de la Savoia francesa, del 8 al 23 de febrer de 1992.
Aquesta ciutat aconseguí la nominació el 17 d’octubre de 1986, en la Sessió Plenària del COI a Lausana Els comitès organitzadors de les dues ciutats olímpiques de l’any 1992, Barcelona i Albertville, collaboraren diverses vegades durant la fase prèvia a la celebració dels Jocs Amb motiu dels Jocs es dugueren a terme moltes obres d’infraestructura a la Savoia, bàsicament carreteres, que provocaren protestes de sectors ecologistes i un dèficit final de 4600 milions de pessetes, assumits per l’Estat francès i pels poders públics locals i regionals Hi participaren un total de 64 països i 2289…
Els altres catalans

Portada de l'edició de 1964 del llibre Els altres catalans, de Francesc Candel
© Generalitat de Catalunya
Llibre de Francesc Candel sobre la immigració a Catalunya.
Fou publicat per Edicions 62 l’any 1964 Concebut com una combinació d’assaig sociològic, reportatge periodístic i crònica personal, l’autor mateix formava part del collectiu descrit en el llibre El punt de partida és l’establiment a Catalunya de grans onades d’immigració procedent de la resta de l’Estat espanyol, majoritàriament castellanoparlant, durant el període iniciat al final de la dècada dels cinquanta del segle XX i que s’allargà fins al principi dels setanta, en un context de creixement econòmic i alhora de repressió, tant del moviment obrer com de la identitat catalana És evident…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina