Resultats de la cerca

Aquesta fortalesa sembla ésser el solar de la família Congost, coneguda des del 1196, mentre que la domus es documenta el 1240 La família Congost es refongué vers el 1272 amb la Santa Coloma pel casament de Gaia de Congost amb Bernat de Santa Coloma Ara és un mas refet el segle XVIII, de la parròquia de Sant Pere de Valldaneu situat sota la cinglera, de cara al Congost

L’església el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries o Aiguafreda de…

Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…

El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la tuca d’Urmella 2325 m alt i per la muntanyeta de Denui 2514 m, a la zona axial pirinenca, que separen, respectivament, la conca de l’Isàvena de la de l’Éssera, a l’W, i de la de la Valira de Castanesa vall de Castanesa, a l’E Els conreus es localitzen al sector central, més planer altiplans de les Paüls , prop ja de les serres interiors dels Prepirineus, al S, que formen les parets del congost d’Ovarra Unes 396 ha el 9% del terme són terres ermes, 410 ha el 10% són conreades i a la resta predominen els pasturatges el 65%…

L’església parroquial és dedicada a sant Esteve Prop seu, a l’Escap del Congost on hi ha l’antic pont d’Erinyà s’inicia l’important congost d’Erinyà , obert pel Flamisell a través del massís calcari de la serra de Sant Gervàs, que comunica la vall Fosca amb la conca de Tremp Formà part de l’antic terme de Toralla i Serradell

Amb la vall de Manyanet, que hi aflueix per la dreta, constitueixen la conca alta i mitjana del Flamisell, d’unes característiques similars a les valls del Pallars mitjà i fins a algunes de l’Alta Ribagorça, però les comunicacions, orientades cap al Pallars Jussà per l’atracció de la Pobla de Segur, expliquen la incorporació de la vall Fosca a la comarca jussana Les altituds minven de nord a sud, seguint l’orientació del Flamisell, facilitada per una antiga vall glacial de 18,5 km de llarg que del massís granític dels Encantats actual Flamisell i de la cresta esquistosa que clou la capçalera…

Situació i presentació El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km 2 Limita amb els termes de la Torre de Claramunt N i W, Cabrera d’Anoia S i Vallbona d’Anoia E Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès El congost…

Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre amb Anya, Alòs de…

Situació i presentació Limita a l’E amb els termes de Vilanova del Vallès i Vallromanes, al S amb Santa Maria de Martorelles i Martorelles, i a l’W amb Montmeló Al N, el municipi confronta amb Granollers en un petit tram, a l’esquerra del Congost, on hi ha la Creu d’en Blanc, a l’antic camí ral El terme presenta un substrat geològic format en gran part per materials del quaternari, a excepció dels sectors del terme al S i a l’E configurats ja per materials de la Serralada Litoral El límit de ponent amb el municipi de Montmeló coincideix, només en part, amb el curs del Congost, el Mogent i el…

Petita resclosa del riu d’Alcoi, al seu pas pel Racó del Duc Aquest congost manté una gran bellesa paisatgística i una notable riquesa biològica que està lligada a la seva diversitat ambiental i a l’existència del riu Rafael Paulo El Racó del Duc 23, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Superat el pantà de Beniarrés, el riu d’Alcoi troba sortida cap a la plana entre les serres de la Cuta i la Safor, travessant entre l’Orxa i Villalonga el congost del Racó del Duc La presència de l’aigua condiciona intensament el paisatge a les vores del riu, la…