Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
anticipació genètica
Biologia
Medicina
Fenomen genètic causat per l’expansió progressiva de grups de tres nucleòtids que es repeteixen un cert nombre de vegades de manera consecutiva i que es troben situats dins o a prop d’un gen.
Quan el nombre de repeticions de trinucleòtids assoleix un determinat llindar, és capaç de provocar la manifestació de diverses malalties hereditàries humanes, com per exemple la distròfia miotònica, el retard mental de l'X fràgil i l’atròfia muscular espinal i bulbar o malaltia de Kennedy Cada malaltia depèn d’una repetició de trinucleòtids concreta i afecta un gen determinat En general, un nombre baix de repeticions és innocu i normal, un nombre intermedi es considera portador de la malaltia però no la manifesta i un nombre alt en provoca la manifestació
Albrecht von Haller
![](/sites/default/files/media/FOTO/A010349.jpg)
Albrecht von Haller
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Literatura
Medicina
Anatomista, fisiòleg, metge, botànic i poeta suís.
Estudià la sensibilitat dels nervis i la irritabilitat i contractilitat dels músculs i descobrí que tots els nervis van al cervell o a la medulla espinal Identificà el mecanisme de la respiració i l’automatisme del cor i demostrà que les artèries i els capillars transmeten el pols cardíac Com a botànic, escriví una crítica lliure de l’obra de Linné i donà les bases d’un sistema de classificació basat en el parentiu natural Com a poeta, és autor de diversos llibres de poesia lírica i descriptiva, ideològicament conservadora posteriorment escriví diverses novelles polítiques
Agrupació Courbet
Art
Grup artístic format el 1918 per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols, entre els joves assidus al Cercle Artístic de Sant Lluc, amb Rafael Sala, Enric C. Ricard, Joan Miró i Francesc Domingo.
S'hi afegiren, més tard, Rafael Benet , Marià Espinal , Josep Obiols , Josep de Togores , Lluís Llimona i Joaquim Torres-Garcia Sense un estil homogeni, els unia un esperit de renovació precursor de l’avantguardisme català dels anys vint representaven l’ala jove del Noucentisme El nom de Gustave Courbet fou adoptat per identitat amb la seva actitud revolucionària més que no pas amb la seva estètica Dissolt pràcticament a la fi de l’any 1919, els membres barcelonins s’integraren de fet, a Les Arts i els Artistes
El que cal saber de l’espina bífida
Patologia humana
L’espina bífida és un trastorn del desenvolupament embrionari caracteritzat per un defecte en el tancament de la columna vertebral que es localitza en general en la regió inferior de l’esquena i que, sovint, es presenta acompanyat d’alteracions de la medulla espinal o les arrels nervioses capaces de provocar diversos trastorns neurològics Quan hi ha un defecte lleu, anomenat espina bífida oculta, sol coincidir amb una alteració cutània en la línia mitjana de l’esquena, com és ara la presència d’un floc de pèls, un enfonsament o un engrossiment de la pell Si bé el defecte lleu no…
prolactinèmia
Medicina
Concentració sanguínia de l’hormona prolactina.
La producció de prolactina depèn de la hipòfisi i de l’hipotàlem, per tant, qualsevol alteració en aquest àmbit, sobretot neoplàsies i malalties infiltratives com la sarcoïdosi, poden incrementar-la i provocar una prolactinèmia per sobre dels valors basals La síntesi de prolactina pot ésser estimulada secundàriament per una gran quantitat de fàrmacs, la majoria amb acció terapèutica sobre el sistema nerviós central Altres causes menys freqüents d’augment de la prolactina són l’hipotiroïdisme, el fracàs renal agut, la cirrosi hepàtica, estímuls neurogènics lesions de la medulla espinal o de la…
Penya Ciclista Bonavista
Ciclisme
Club de ciclisme de Manresa.
Fou fundada al març del 1926 per iniciativa de Lluís Vallès, Francesc Giralt i Ferran Portella L’any 1927 inicià el Campionat de Manresa i Comarca Durant la dècada dels quaranta organitzà algunes edicions dels Campionats d’Espanya de veterans i establí un equip ciclista amb el qual competí Adolf Espinal, i que inclogué també especialistes de ciclocròs Organitzà també les arribades de la Vuelta a Espanya i Volta a Catalunya a Manresa en collaboració amb l’Esport Ciclista i la Penya Ciclista Manresans El 1979 començà a organitzar les brevets, proves cicloturistes de llarga…
Camillo Golgi
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Camillo_Golgi.jpg)
Camillo Golgi
Biologia
Històleg italià.
Fou professor d’anatomia a les facultats de medicina de Torí i Siena, i d’histologia i de patologia general a la de Pavia Féu estudis microscòpics del teixit nerviós impregnat per bicromat potàssic i nitrat d’argent, i aquest mètode li permeté de fer importants descobriments al protoplasma cellular El 1886 publicà a Milà la seva obra cabdal, Sulla fina anatomia degli organi centrali del sistema nervoso És autor també de monografies molt importants sobre la medulla espinal, el cerebel i els agents de la malària El 1906 fou distingit, conjuntament amb Ramón y Cajal, amb el premi…
vèrtebra
![](/sites/default/files/media/FOTO/vèrtebra_tipus.jpg)
Tipus de vèrtebra humana: A, cervical; B. dorsal; C, lumbar (1, cos vertebral; 2, arc medul·lar; 3, apòfisi espinosa)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les peces òssies que envolten o substitueixen el notocordi dels vertebrats i formen, en conjunt, un eix ossi, l’anomenada columna vertebral
.
Cada vèrtebra consta d’un cos vertebral, un parell de projeccions dorsals que s’uneixen posteriorment per a formar un arc neural, per on passa la medulla espinal, una apòfisi espinosa i un parell de projeccions ventrals En els vertebrats inferiors, peixos i amfibis, i a la cua dels rèptils i els mamífers, les projeccions ventrals s’uneixen per a formar l’arc hemal, per on passen els vasos sanguinis A tots dos costats hi ha sovint apòfisis transversals, que a la regió anterior del cos s’articulen amb tubercles costals Segons com sigui la superfície dels cossos vertebrals, hom…
sistema simpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu constituïda per una cadena de ganglis nerviosos, en nombre de 20 a 25, situats davant la columna vertebral, des del crani fins al còccix.
Les fibres preganglionars s’originen en les porcions dorsal i lumbar de la medulla espinal, i les postganglionars, amielíniques, s’uneixen als nervis raquidis i cranials o formen plexes carotidi, solar, hipogàstric, etc Aquest sistema innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa tub gastrointestinal, bufeta urinària, òrgans genitals, ull i musculatura llisa de l’òrbita, totes les glàndules incloses les sudorípares, el miocardi i els vasos sanguinis Té una relació íntima amb els processos tròfics i les funcions secretores i cardiovasculars La seva estimulació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina