Resultats de la cerca

Escriví en llengua occitana Participà en les justes poètiques de Tolosa, on guanyà la viola amb Ai las, amors, no faretz gran conquesta ~ 1360 Aquesta cançó, de tema amorós, és l’única que es conserva de les seves composicions, i és formada per cinc cobles capcaudades de vuit versos, i una tornada de quatre versos dedicada a la Mare de Déu Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València Jeanroy, A 1940 “Poésies provençales…

Fou el primer setmanari català en el qual predominaven les historietes illustrades, que alternaven amb contes de J Carner, Apelles Mestres, J Ruyra, Martínez i Ferrando i novelles de Carles Soldevila Lau o les aventures d’un aprenent de Pilot , Clovis Eimeric El cavaller de la Creu i Folch i Torres, entre d’altres Els dibuixants més assidus foren Junceda i Cornet També hi collaboraren Lola Anglada, que hi publicà la primera versió d' En Peret, Joan d’Ivori , amb unes delicioses historietes adaptades de contes dels Grimm, Llaverias, Apa, Quelus , Prat i Ubach, Serra i Massana,…

Desenvolupament enciclopèdic S’obre amb la dedicatòria de Bernat Fenollar i Pere Martínez a sor Isabel de Villena, a la qual en tot moment consideren viva, cosa que obliga a datar l’obra amb anterioritat al 1490 El cos principal és constituït per l’anomenada “Istòria de la Passió”, escrita pels mateixos autors, a la qual segueix la “Contemplació”, cobles degudes a Johan Scrivà i Bernat Fenollar Tanca el recull la coneguda “Oració a la sacratíssima Verge Maria” de Joan Roís de Corella Escrita en una llengua elevada i culta, fou impresa el 1493 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983…

Vida i obra Participà almenys en tres certàmens poètics al del 1474 en “llaors de la Verge Maria” presentà una composició en rims estramps de clara influència corelliana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva L’any 1487 guanyà el robí que Ferran Dies atorgà a qui millor tractés de la Immaculada Concepció Aquesta obra premiada fou inclosa en un opuscle publicat a València l’any 1488 i es caracteritza pel seu estil cultista i llatinitzant El darrer certamen en el qual participà fou el celebrat el 1488 en “llaors de sant Cristòfol”, amb l’obra Hon Déu està localment se nomena Bibliografia…

Vida i obra Concorregué al certamen poètic valencià del 1474 en llaors de la Verge Maria amb la poesia que comença Clara virtut, mirall de sancta vida , formada per cinc estrofes, una tornada i una endreça L’autor es dirigeix a la Mare de Déu amb les tradicionals lloances “port singular”, “lum de la nit”, “consel en la tempesta”, entre d’altres, i li demana protecció La presència d’algunes formes arcaiques, com ara Déus i aur , fan pensar en l’existència d’una versió anterior, que Pere Bell degué aprofitar per a concórrer a l’esmentat certamen Bibliografia Ferrando Francés, A…

Situació Aspecte que ofereix actualment la sepultura de la qual només ha pervingut un tros F Junyent-A Mazcuñan Aquest enterrament es localitza en el context d’un conjunt d’habitació, probablement alt-medieval, vora el Coll de Daví, al sector meridional del terme de Mura Long 1°57’50” - Lat 41°38’45” Per arribar-hi, cal sortir del nucli de Mura en direcció a Terrassa En arribar al quilòmetre 11,2, just al lloc anomenat l’Alzina del Sallari, caldrà deixar el cotxe, per tal de seguir, a peu, per un costerut camí que porta al coll de Tres Creus A partir d’aquí cal seguir el corriol que va a la…

Vida i obra No figura documentat fins l’any 1467 Metge de confiança de l’infant Ferran, rei de Sicília, formà part, juntament amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, de la generació de metges que inicià l’activitat professional a mitjan segle XV, partidaris d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la medicina enfront de l’escolasticisme L’any 1468 la ciutat l’anomenà examinador de metges, i en fou reelegit diversos cops fins l’any 1504 L’actitud i l’obra d’Alcanyís foren decisives per a la reforma dels estudis de cirurgia a València, i per a la incorporació posterior de l’escola de cirurgia…

Vida i obra Familiar d’Alexandre VI, fou secretari particular seu i de Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats 1494-96 Fou rector de Poios, canonge de València i de Cartagena, i beneficiat de Saragossa i d’Oriola Autor d’una resposta poètica a Narcís Vinyoles Ans que peccant, general malaltia a Les trobes en llaors de la Verge Maria València 1474 També fou un dels jutges, juntament amb Baltasar Sorió i Francesc de Fenollet, del certamen en llaor de santa Caterina 1511…

Les literatures en vulgar ampliaren la seva destinació a personatges menys rellevants i a variats esdeveniments públics infausts i a la passió i mort de Crist —vistes a través de Maria— i al traspàs de màrtirs i sants El plant català pot considerar-se com a autònom del planh provençal gènere regit per mòduls força precisos i que lamenta la mort de protectors, dames o amics del trobador hom pot esmentar Augats, seyós qui credets Déu lo Payre , el Plant de la Verge de Ramon Llull, el Plant per la mort del reverent cardinal de Tolosa de Joan Basset, el Plant fet per la mort del rey En …

Vida i obra Nom amb el qual és conegut un poeta en català i en castellà, possiblement eclesiàstic, del qual hom conserva onze cançons catalanes de temàtica amorosa on es tracten temes com l’absència i la mort per amor, les quals denoten influències d’Ausiàs Marc i de Jordi de Sant Jordi També li són atribuïdes tres poesies catalanes i dotze poesies castellanes de versos curts, una de les quals en resposta a un enigma poètic que li plantejà possiblement Crespí de Valldaura, i una altra on elogia una dama barcelonina, cantada també per Romeu Llull Bibliografia Ferrando Francés, A…